El jaciment de la Draga continua sorprenent als arqueòlegs després de més de vint anys d'excavacions. En la campanya d'aquest 2011 ha estat una pala de fusta de roure, d'uns 90 centímetres de llargada i treballada de forma "molt minuciosa", segons explica un dels directors de la campanya, Antonio Palomo, que reconeix que el dia a dia és "absolutament emocionant" per les troballes i el bon estat de conservació en què es troben. És la primera vegada que es topen amb una eina d'aquestes característiques, que "ens parla" de l'activitat quotidiana dels habitants que van poblar aquest espai ara fa uns 7.200 anys abans de Crist, explica.
Una de les grans vàlues d'aquest jaciment és que s'extreuen objectes de la vida quotidiana que en altres indrets "només s'intueixen de manera indirecta", apunta la codirectora del projecte de recerca d'aquest jaciment, Raquel Piqué, mentre que aquí se'n troben a centenars i en molt bon estat. És el cas de la col·lecció de restes d'animals -de les més importants de la península-, les puntes de fletxes fetes d'ós -algunes amb més de 10 centímetres de llarg i molt escasses en altres jaciments- o una col·lecció molt important d'ornaments. Aquest any, per exemple, han descobert com a peça insòlita un conjunt de pinyols de cirera treballats com a peces que formaven un collaret.
Palomo explica que la comunitat que hi vivia tenien una agricultura i ramaderia molt consolidada i els agradava anar molt "ben guarnits", tal com demostra la gran quantitat d'objectes d'ornament descoberts fins ara, com són anells d'ós, fragments de braçalets o petxines, per citar-ne alguns, i tant ben fetes que "algunes ens les posariem avui en dia".
Assenyala que cada element extret és "únic" i per això han de ser molt curosos en la seva manipulació i restauració per no perdre informació. En trobar-se submergides i envoltades de fang, han de mantenir-les en aigua i anar-la renovant fins que són enviades al Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), on tenen els mitjans necessaris per garantir-ne la seva conservació. El seu destí final serà el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles on hi ha emmagatzemades totes les peces trobades fins ara.
Un jaciment amb molta informació
Aquest cop han continuat excavant en els 52 metres quadrats que des de fa dos anys estan treballant, a una profunditat màxima d'uns 20 metres. Fins ara, s'han fet més de 100 sondejos a la zona que els han permès trobar diferents cronologies que anirien des de l'any 7.000 fins a l'any 1.000 abans de Crist. Aquesta forquilla cronològica comprèn un ventall molt ampli de coneixement de tot aquest període però a dia d'avui encara tenen molts buits per omplir que els han de permetre "tancar el cercle" d'història d'aquesta zona. Palomo reconeix que la "complexitat" dels diferents poblats que han existit se'ls escapa però esperen poder anar avançant amb l'ajuda de noves campanyes.
La propera esperen que sigui més llarga que aquesta, que ha durat un mes i mig, i començaria el mes de juny que ve. Són vàries les institucions i administracions que hi donen suport. Des del Ministeri de Ciència i Tecnologia, la Generalitat, vàries universitats i el Museu d'Arqueologia de Catalunya, fins a l'Ajuntament de Banyoles, entre d'altres. L'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha destacat el fet que és una "font de troballes constants" i ha assegurat que faran el possible per trobar el finaçament necessari per als pròxims anys.
Una de les grans vàlues d'aquest jaciment és que s'extreuen objectes de la vida quotidiana que en altres indrets "només s'intueixen de manera indirecta", apunta la codirectora del projecte de recerca d'aquest jaciment, Raquel Piqué, mentre que aquí se'n troben a centenars i en molt bon estat. És el cas de la col·lecció de restes d'animals -de les més importants de la península-, les puntes de fletxes fetes d'ós -algunes amb més de 10 centímetres de llarg i molt escasses en altres jaciments- o una col·lecció molt important d'ornaments. Aquest any, per exemple, han descobert com a peça insòlita un conjunt de pinyols de cirera treballats com a peces que formaven un collaret.
Palomo explica que la comunitat que hi vivia tenien una agricultura i ramaderia molt consolidada i els agradava anar molt "ben guarnits", tal com demostra la gran quantitat d'objectes d'ornament descoberts fins ara, com són anells d'ós, fragments de braçalets o petxines, per citar-ne alguns, i tant ben fetes que "algunes ens les posariem avui en dia".
Assenyala que cada element extret és "únic" i per això han de ser molt curosos en la seva manipulació i restauració per no perdre informació. En trobar-se submergides i envoltades de fang, han de mantenir-les en aigua i anar-la renovant fins que són enviades al Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC), on tenen els mitjans necessaris per garantir-ne la seva conservació. El seu destí final serà el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles on hi ha emmagatzemades totes les peces trobades fins ara.
Un jaciment amb molta informació
Aquest cop han continuat excavant en els 52 metres quadrats que des de fa dos anys estan treballant, a una profunditat màxima d'uns 20 metres. Fins ara, s'han fet més de 100 sondejos a la zona que els han permès trobar diferents cronologies que anirien des de l'any 7.000 fins a l'any 1.000 abans de Crist. Aquesta forquilla cronològica comprèn un ventall molt ampli de coneixement de tot aquest període però a dia d'avui encara tenen molts buits per omplir que els han de permetre "tancar el cercle" d'història d'aquesta zona. Palomo reconeix que la "complexitat" dels diferents poblats que han existit se'ls escapa però esperen poder anar avançant amb l'ajuda de noves campanyes.
La propera esperen que sigui més llarga que aquesta, que ha durat un mes i mig, i començaria el mes de juny que ve. Són vàries les institucions i administracions que hi donen suport. Des del Ministeri de Ciència i Tecnologia, la Generalitat, vàries universitats i el Museu d'Arqueologia de Catalunya, fins a l'Ajuntament de Banyoles, entre d'altres. L'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, ha destacat el fet que és una "font de troballes constants" i ha assegurat que faran el possible per trobar el finaçament necessari per als pròxims anys.
