Els autors del 17-A es van radicalitzar abans de l’arribada de l’imam a Ripoll

Tres membres del grup ja havien consumit propaganda jihadista a finals del 2014

La investigació dels Mossos d’Esquadra sobre els atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils ha conclòs que la radicalització de tres joves del grup terrorista -Younes Abouyaaqoub, Mohamed Hichamy i Yousseff Aalla- va començar abans de l'arribada de l'imam Abdelbaki Es-Satty a Ripoll.

Segons publica el diari Ara, l’imam, considerat cervell de la cèl•lula, va actuar com a “catalitzador” del grup, ja que la policia ha constatat que els joves havien consumit propaganda jihadista a finals del 2014, mentre Es-Satty va instal•lar-se a Ripoll el 2015.

Les investigacions de la Comissaria General d’Informació dels mossos assenyalen que la situació geopolítica d’aleshores, amb Estat Islàmic a l’alça, va afavorir la radicalització d’Abouyaaqoub, Hichamy i Aalla.

Els Mossos d’Esquadra assenyalen que els tres nois tenien un factor de “vulnerabilitat” centrat en el sentiment de pertinença, fet que facilitava la seva “atracció” pel jihadisme. Segons les investigacions policials, la manca d’integració en la societat o en un grup pot propiciar la captació per part d’ideologies extremes. Els mossos també ressalten que els tres joves havien compartit part de la seva trajectòria vital –van passar per un procés migratori similar- i tenien una situació familiar “complicada”.

Segons la informació publicada per l’Ara, els investigadors destaquen les relacions d’afinitat entre els integrants del grup, que inicialment no tenia pas com a objectiu un “projecte terrorista”. En aquest sentit, els tres ja tenien relació prèvia, apunta la policia, i el discurs “extremista” es va introduir després.

Així, Abouyaaqoub, Hichamy i Aalla van gestar la cèl•lula a la qual s’hi sumarien altres sis joves i l’imam Es-Satty. Els tres impulsors compartien una percepció de menysteniment de la societat que els va induir a consumir propaganda jihadista a través de la xarxa i de forma col•lectiva. “Hi ha una admiració” per l’activitat de l’Estat Islàmic, apunten els investigadors consultats pel rotatiu, que afirmen que no és tracta d’un procés “racional”, sinó que els joves “idealitzen una situació violenta”.

Va ser mesos més tard d’aquesta immersió en el jihadisme quan l’imam Es-Satty va arribar a Ripoll, motiu pel qual els mossos li atribueixen un paper de “catalitzador, no de radicalitzador”. Els investigadors apunten, també, que l’aprofundiment del discurs dels joves de la cèl•lula era variant: tres dels seus integrants estaven “convençuts” de radicalitzar-se al marge d’Es-Satty, mentre la resta hi estaven involucrats per una relació de familiaritat o d’amistat. “Els germans petits hi eren per fidelitat als grans”, expliquen els mossos.

Pel que fa al seu entorn, la policia destaca que els tres impulsors del grup van tenir canvis de comportament que no van aixecar sospites perquè, fins aleshores, havien dut un estil de vida que s’havia pogut considerar “contrari” a la religió musulmana. A partir del 2015, Abouyaaqoub, Hichamy i Aalla van deixar de sortir de festa i van criticar els amics que es relacionaven amb gent de fora de la seva religió, fet que la família i entorn més directe va atribuir a un gest de “seny”, apunta la policia.

Aquest canvi de comportament el van seguir la resta de membres del grup més endavant, a principis del 2017 –mesos abans dels atemptats-. Segons els mossos, els programes de detecció de radicalització no van funcionar perquè els joves ja no estaven escolaritzats –eren majors de 16 anys- i no estaven vinculats a la delinqüència o a la justícia.

La policia admet la complexitat a l’hora de concretar quan es va crear la cèl•lula terrorista del 17-A, però sí que apunta que l’imam no hauria estat el principal líder logístic dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Els investigadors relaten que els nou joves que van actuar l’agost del 2017 van aprendre ells mateixos a dissenyar els explosius, de manera que atribueixen a l’imam la vessant més religiosa de la cèl•lula amb orientació salafista, tot apuntant que hauria influït en els joves amb un discurs “tergiversat” de l’islam.