L’Equip de Biologia de la Conservació de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), en col·laboració amb el Grup de suport de Muntanya del cos d’Agents Rurals, ha detectat un niu amb tres polls d’àliga cuabarrada (Aquila fasciata) al Parc Natural del Cap de Creus.
Es tracta d’una troballa excepcional, atès que només s’havien detectat nius amb tres polls en cinc ocasions a tot Catalunya, fa més de 10 anys. Des del 2005, la reproducció d’aquesta espècie amenaçada ha anat a la baixa, i actualment la mitjana anual es troba per sota d’un poll per parella.
Les postes triples i la cria de tres polls en l’àliga cuabarrada són força rares a Catalunya on les àligues usualment ponen 2 ous o a vegades 1. Els factors que incideixen en postes elevades són desconeguts, però poden estar relacionats amb una abundància important d’aliment al medi, amb el “descans reproductor” algunes temporades i/o les característiques individuals dels exemplars. L’abundància, però, d’aliment al medi durant el període previ a la posta permet que la femella pugui assolir una bona condició corporal i realitzar una posta elevada i viable, així com posteriorment criar els tres polls amb èxit.
El niu pertany a una parella d’àliga cuabarrada present en aquesta àrea fa pocs anys. De fet, el 2014 va criar per primer cop, i també el 2015, però feia tres anys que no es reproduïa. Els polls ja han agafat el pes suficient per a emprendre el vol.
Un equip de referència en l’estudi i la conservació de l’àliga perdiguera
L’Equip de Biologia de la Conservació (UB-IRBio) és un grup de referència des del 1980 en la recerca de l’ecologia de l’àliga perdiguera o cuabarrada i en l’aportació de solucions per millorar-ne la conservació. Aquesta espècie, coneguda també com a àliga de Bonelli, en homenatge a l’ornitòleg Franco Andrea Bonelli —que la va documentar per primer cop el 1819—, està considerada una espècie en perill al continent europeu.
Recuperació de la població a Catalunya
La Generalitat du a terme el seguiment de la població d’aquesta espècie, que va patir una gran davallada durant els anys vuitanta i noranta, quan va arribar a uns mínims històrics, però en els darrers anys la població s'ha estabilitzat i s'observa la colonització d'alguns territoris. En l'actualitat, prop del 80 % de les poblacions europees d’àliga perdiguera es troben a la península Ibèrica.
A Catalunya, de les 85 parelles estimades el 1980 es va passar a només 65 censades l’any 2000. Des de llavors, la població s’ha anat recuperant progressivament, fins a les 77-79 parelles actuals, 6 de les quals es troben a la demarcació de Girona.
La Generalitat treballa per a preservar aquesta espècie Catalunya. Intervé tenint cura de l’entorn on habita i minimitzant les activitats humanes que destorbin l’espècie i posi en perill l’èxit reproductor. També du a terme actuacions per garantir la presència de les seves preses potencials, com ara millores de l’hàbitat o repoblacions. A més, en col·laboració amb empreses elèctriques intervé per reduir l’impacte d’aquestes infraestructures sobre la mortalitat de l’espècie.
Catalunya és l’únic indret de la península Ibèrica on la població d’àliga cuabarrada s’està recuperant. També s’aprecia aquesta tendència a les Illes Balears, on ha estat reintroduïda. De fet, la femella de la primera parella reproductora a Mallorca havia estat recuperada d’un accident al Priorat i va ser donada quan era immadura.
