S’ha tancat una nova campanya d’excavacions al poblat neolític de La Draga de Banyoles.
Enguany s’ha treballat tant en el sector terrestre com en el subaquàtic. Els treballs han permès determinar l’organització del sector sud del jaciment, de cronologia neolítica inicial, caracteritzat per construccions fetes de pedres de travertí. També s’ha pogut documentar millor els nivells subaquàtics on, en una capa superior, s’ha trobat un vas de ceràmica de l’època del Bronze o Primera Edat del Ferro, el que permet documentar ocupacions posteriors al Neolític, poc conegudes encara al jaciment.
La campanya d’excavacions al jaciment neolític de La Draga es va iniciar el 10 de juny i han durat dues setmanes. Els treballs del sector terrestre s’han centrat en la continuïtat dels treballs en el sector que ja es va iniciar l’any passat, on es van localitzar restes del poblat a la zona més elevada del jaciment. En aquest sector, les primeres excavacions al jaciment havien documentat una gran quantitat de fogars, sòls de cabanes realitzades amb pedres i grans fosses documentades com a abocadors d’escombraries.
El co-director del projecte de recerca i conservador de les col·leccions de Prehistòria del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Antoni Palomo, ha explicat que els treballs s’han centrat a “discriminar quina funció tenien les construccions de pedra que es van localitzar en la darrera campanya” i ha explicat que “una d’aquestes construccions que hem pogut excavar s’utilitzava com a abocador”, on s’hi han pogut trobar restes arqueològiques, principalment ossos d’animals, i d’altres objectes de pedra o elaborats a partir d’óssos i mol·luscs com eines per tallar, eines per segar o puntes de fletxa. Abunden també, com a la resta del jaciment, les restes de cereals i de fusta carbonitzada.
Aquests materials permeten determinar com era i com vivia la comunitat que habitava a La Draga fa més de 7.000 anys. Antoni Palomo ha destacat que “el treball d’excavació ens permet entendre, no només el petit sector que hem excavat, sinó també posar-lo en relació amb les altres zones excavades durant pràcticament 30 anys, i també de com es van establir els habitants del poblat, quines relacions tenien amb d’altres zones i grups i les característiques d’aquestes comunitats, a l’inici del Neolític.
Paral·lelament, durant aquesta campanya, s’ha portat a terme una prospecció subaquàtica amb la participació del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) al sector nord-est del jaciment. Aquests treballs, segons ha explicat l’equip de les excavacions, s’han centrat a “determinar com s’organitzava el poblat en aquest sector i establir amb precisió la superfície del poblat”. Es calcula que el poblat de La Draga tindria una extensió d’entre 15.000 i 20.000 metres quadrats. La prospecció subaquàtica ha permès també determinar l’estat de conservació i les característiques estratigràfiques del jaciment en aquest sector submergit “per veure la dinàmica que ha tingut l’estany des de fa més de 7.000 anys fins a l’actualitat”, en paraules d’Antoni Palomo.
Projecte arqueològic
A la campanya, hi han participat estudiants del Grau d’Arqueologia de la UAB que desenvolupen part de la seva formació pràctica acadèmica, així com voluntaris de diverses universitats i centres de recerca de l’Estat i d’Europa. En total, durant el transcurs de la campanya, hi han treballat unes 35 persones.
La campanya s’ha desenvolupat en el marc dels projectes quadriennals de recerca en matèria d’Arqueologia i Paleontologia per al període 2018-2021 convocats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que té com a nom La Draga (Banyoles) i el procés de neolitització en la plana prelitoral i el Prepirineu de comarques de Girona.
Les excavacions al jaciment de la Draga són coordinades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC-IMF, Barcelona), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Enguany ha comptat amb la col·laboració l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). La natura i objectius diferenciats d’aquestes institucions permet realitzar un apropament més complert a tota la singularitat del jaciment, possibilitant la realització de diferents tasques de recerca, de formació de nous investigadors, de conservació de les restes i de difusió de les seves dades. Les excavacions de la Draga i les activitats de recerca realitzades són finançades pel Museu Arqueològic de Banyoles, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el CSIC, la UAB i el MAC, a més del Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades.
