Els pescadors amenacen amb desobediència civil si Europa retalla els dies de pesca

El sector considera inviable passar de 143 a 97 dies anuals i denuncia un "atac directe" a les flotes

Segueix El Gerió Digital a Google

Els pescadors catalans consideren un "atac" per a les flotes que feinegen al Mediterrani la reducció "dràstica" de quotes, del 32%, que la Comissió Europea (CE) planteja per al 2027, que suposaria passar de 143 dies de pesca a l'any a 97. El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Toni Abad, no ha amagat que la proposta els ha caigut "com un gerro d'aigua freda". També s'ha mostrat molt decebut amb els "buròcrates" de la CE perquè, segons assegura, diverses comunitats científiques avalen que les espècies que vol protegir la mesura s'estan recuperant, entre d'altres, gràcies a l'adaptació de les flotes a sistemes de pesca més respectuosos amb el medi ambient.

"Aquest any pensàvem que ja no hi hauria reduccions, perquè hem fet totes les mesures compensatòries que se'ns demanaven i personalment crec que ja no hi ha manera de fer-ne cap més", ha confessat el president de les confraries catalanes, tot just a la sortida d'una reunió amb el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, per discutir l'esborrany fet públic avui per la CE.

Per això ha catalogat la nova proposta d'atac "directe" a la pesca d'arrossegament de la Mediterrània, tot recordant que des del principi de les mesures restrictives se'ls va assegurar que si es complien i s'adaptaven les flotes, les reduccions decaurien. "Estan incomplint els seus propis acords", ha denunciat.

"Des del minut zero -ha recordat Abad- ens vam posar en mans dels científics, de l'Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (Icatmar), reconegut internacionalment". Amb aquesta entitat s'han fet "mostrejos en temps real" que aporten dades actualitzades en comparació amb les que utilitza la CE, "que sempre va tard". Uns mostrejos que han permès determinar, segons el president de les confraries, que les espècies que eren objecte de protecció s'estan recuperant. "Encara ens hem quedat més perplexos i sorpresos quan hem vist que ni amb això".

Tant l'Icatmar com l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) "diuen a la CE" que el recurs "està pujant", que la biomassa "també" i que "les coses s'estan recuperant", però "ni amb això". Per tant -afegeix- "penso que s'està jugant amb la sobirania alimentària".

Abad s'ha mostrat molt disgustat amb la proposta, fins al punt que no descarta que el sector pugui arribar a demanar la dimissió del comissari de pesca si l'esborrany no varia de manera ostensible.

També ha considerat que els mandataris europeus no "entenen" el Mediterrani, perquè "si ho fessin no aplicarien mesures tan restrictives que no aporten res". I insisteix que no és una conclusió seva, sinó que sorgeix de les dades que aporten els diferents instituts científics.

Davant d'aquest escenari, els pescadors catalans volen promoure una aliança amb els col·legues d'altres països europeus de la riba mediterrània, com ara França o Itàlia, que es troben en la mateixa situació, per tal de fer pinya a través dels ministres respectius davant la CE.

Tot plegat en un context de competència amb les flotes que operen a l'altra riba, l'africana, que no tenen "cap restricció" i que, per exemple, en el cas del Marroc, exporta part de les captures a les llotges espanyoles.

El president de les confraries catalanes espera que la pressió del ministre espanyol, i, si pot ser, la dels altres països europeus afectats pugui comportar canvis a l'esborrany. El sector ha parlat també aquest divendres amb el conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, que li ha mostrat tot el suport de l'executiu català. D'altra manera, Abad augura un futur negre per a un sector format, eminentment, per empreses de caràcter familiar, que no es poden comparar amb les que operen a l'Atlàntic, un mar que Brussel·les té "molt més controlat".

"Si no, tant li fa 130 dies com 10. El nostre negoci és inviable, i jo seré el primer de defensar els meus companys i d'intentar portar el col·lectiu a la desobediència civil, o sigui, a sortir a pescar, li pesi a qui li pesi", rebla.