Les excavacions a l'església de Vilademont de Tossa permeten trobar una nova entrada

Els primers documents la daten a l'any 1522

La intervenció arqueològica a l'església de Vilademont de Tossa ha tingut lloc durant l'any 2018 amb la direcció de l'arqueòleg Jordi Merino Serra i la participació de la també arqueòloga Anna Vargas Coll. La intervenció ha estat promoguda i finançada per l’Obreria de Sant Isidre de la capella de Sant Benet de Tossa, una entitat que vetlla per la conservació i recuperació del patrimoni cultural de la vila.

Els treballs han consistit en l’excavació en extensió de les restes d’una antiga església, de la que, a l’inici, només se n’intuïa una part de l’àbsis i l’angle nord-est, atès que la resta estava cobert pel bosc. Inicialment es pensava que la porta d'accés a l'edifici religiós estava situada en el mur de migdia, en una zona propera a l’absis, atès que en el mur es marcava un espai d’un metre d’amplada, on faltaven diverses pedres. L’excavació ha permès situar la porta d’entrada en el mur de ponent, ben centrada i alineada amb l’absis de l’església. Tot i que els brancals han desaparegut, és l’única zona de l’edifici on es pot veure morter de calç en el llindar, lligant les pedres que estan posades formant una superfície planera, i totalment alineada amb la base de l'altar.

La Brigada de Medi Ambient de l'Ajuntament ha col.laborat talant els arbres que hi havia a l'interior de la nau de l'església i en Josep Pujol Ferrer, de manera desinteressada, ha efectuat el rebaix de l'interior de l'església i ha resseguit part del perímetre exterior amb l'ajuda d'una màquina excavadora de petites dimensions.
Els  resultats de l’excavació han estat exposats a l’Informe Final, presentat el passat mes de maig al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Amb la intervenció s’ha recuperat la totalitat del perímetre de l’edifici, que conserva entre una i quatre filades de pedres, segons la zona;  també la base de l’altar.

L’església té una llargada total exterior de 13,50 metres i l’amplada exterior és de 6,10 metres. La superfície total interior és de 49 metres quadrats.
Els murs estan tots fets amb la mateixa tècnica, formats per pedres de dimensions petites i mitjanes, desbastades per la cara vista, lligades en sec o amb fang, mal conservats per l’acció de les arrels dels arbres i per l’erosió.

Damunt de tots els murs, hi havia un nivell de pedres soltes, formant un piló amb secció còncava, sense cap ordre i lligades en sec.

A la part de l’absis s’ha conservat la fonamentació de l’altar. Està formada per pedres de mides diverses, lligades amb fang i que ofereixen una superfície força planera, d’entre 20 i 26 centímetres d’alçada. Aquesta fonamentació mesura 1 metre de llargada i 90 centímetres d’amplada.

Dos dels murs conserven parcialment una banqueta de fonamentació, el nord i l’oest, potser per compensar el desnivell de la zona, ja que la zona de l’absis és una mica més alta.

El sostre de l’edifici deuria estar fet amb un embigat de fusta i una coberta de teules d’argila cuita. El fet de no haver trobat cap resta de fusta, cap clau de ferro i una quantitat relativament reduïda de fragments de teula, indica que l’edifici fou abandonat de manera voluntària i que es van emportar tot el material constructiu que podien aprofitar.

Les referències documentals més antigues de Vilademont, d’acord amb la recerca feta per l’historiador Joan Mundet, les trobem en els capbreus dels segles XVI, XVII i XVIII (1522, 1639 i 1739): els senyors útils i propietaris del mas Font, de Tossa, posseïen una peça de terra boscosa situada al terme de la vila de Tossa anomenada "Les Llobateres" i que antigament havien estat dues peces de terra, una que anomenaven "Les Llobateres" i l'altra "sa Vilademunt". Aquesta última tenia per límit "el camí vell que anava a Llagostera". També tenien una terra boscosa de Sureda al lloc anomenat Vilademunt. En cap d'aquests documents es fa referència a cap mena de construcció.

El topònim Vilademont es podria interpretar com la Vila-de-mont en contraposició a una Vila-de-mar o Vila-de.pla, o com a Vila-de-Amunt en contraposició a una Vila d'avall. Tampoc és descartable que el topònim faci referència -tal i com és habitual en molts indrets de l'Empordà- al seu propietari: Vila d'Emmon o Vila d'Edmon. Val a dir que en els documents d'època moderna apareix escrit Vilademunt i no Vilademont.

Pel que fa a la capella en si, no hi ha cap mena de referència documental. No apareix en la donació de la vall de Tossa feta pel comte Miró el 966, en la que si s'esmenten les esglésies de Sant Vicens i de Sant Lions (que no ha estat localitzada), ni en cap document posterior. Segons l’historiador Mario Zucchitello, aquesta capella tindria una cronologia alt-medieval, probablement del segle XI, i no hauria sobreviscut al segle XIII.

Quant a la seva advocació, J.M.Gavin Barceló i Antoni Pladevall Font afirmen que l'església era dedicada a Sant Pere, però no aporten cap referència.

El material arqueològic recollit és molt escàs i no aporta cap informació cronològica. Per tant, i de moment, es mantindria la cronologia suggerida del moment de construcció en el segle XI i abandonament com a màxim dos segles més tard.

La superfície interior indica un probable poblament d'aquesta zona del terme municipal de Tossa, encara per determinar i que noves recerques permetran conèixer.