D'ençà que va entrar en vigor la reforma del Codi Penal, el número de conductors gironins que s'han assegut a la banqueta dels acusats no ha parat de créixer. Així ho evidencia la memòria de la fiscalia, que recull les condemnes dictades en tots aquells casos en què s'ha superat el límit penal.
En concret, l'any passat es van imposar 2.888 condemnes des dels jutjats gironins per delictes contra el trànsit. Si es compara la xifra anterior amb la del 2009 -en què van ser 2.630- l'increment entre un any i l'altre s'enfila fins al 10%.
El gruix de les condemnes el continuen acaparant les alcoholèmies, com ja és habitual en els darrers anys. En concret, en 2.011 casos sentenciats l'any passat, l'infractor havia agafat el volant amb un índex d'alcohol en sang superior als 0,60 mg/l, el límit marcat per la llei.
Precisament, aquest és el delicte que més fa pujar l'estadística. En concret, l'increment d'alcoholèmies penals entre l'any 2009 i el 2010 va ser de 268 casos (passant de 1.743 a 2.011). El fiscal en cap, Josep Maria Casadevall, diu que això s'explica per l'increment de "l'eficàcia policial".
"Mai podrem saber tots els conductors borratxos que hi ha, només els que s'enxampen; per tant, la dada anterior reflexa que la policia ha treballat bé i amb encert a l'hora de muntar els controls pertinents", reflexiona Casadevall.
Agafar el volant sense permís
Al costat dels positius per alcoholèmia, l'altre gruix de condemnes per delictes contra el trànsit són de gent que va enfilar la carretera sense carnet o amb el permís retirat. I és que, d'ençà que al maig del 2008 es va tipificar com a delicte, el degoteig de casos per aquestes infraccions tampoc s'ha aturat.
A diferència de les alcoholèmies, però, durant l'any 2010 les condemnes per aquest delicte es van reduir en un 9%. Segons el fiscal en cap, aquesta "lleugera davallada" posa de manifest que hi ha "una estabilització". En aquest sentit, Casadevall afegeix que una de les raons del descens és que "hi ha infractors que, al llarg d'aquest temps, s'han tret el carnet".
La majoria, per judici ràpid
Les penes a les quals s'enfronten els conductors són diverses, depenent de la gravetat de la infracció. "En casos de menys entitat sol ser una multa, la retirada del permís o treballs en benefici de la comunitat; però quan el delicte és més greu, els conductors fins i tot poden anar entre tres i sis mesos a la presó", ressalta Josep Maria Casadevall.
La memòria de la fiscalia també posa de relleu que la majoria de les condemnes per delictes de trànsit es dicten al mateix jutjat de guàrdia. És a dir, mitjançant un judici ràpid. En concret, l'any passat, els jutjats gironins van dictar 2.332 condemnes a conductors per aquest procediment.
"Això vol dir que hi ha una conformitat entre les parts, i un reconeixement per part del conductor a qui s'ha enxampat", concreta Josep Maria Casadevall. El fiscal en cap també ressalta que la via ràpida suposa avantatges per a tothom.
"Per al condemnat, perquè li comporta una rebaixa d'un terç de la pena, una multa més baixa i menys temps de privació del carnet", explica el fiscal. I per a l'administració de justícia i els Mossos d'Esquadra, perquè "evita moltes despeses i permet guanyar agilitat", conclou Josep Maria Casadevall.
En concret, l'any passat es van imposar 2.888 condemnes des dels jutjats gironins per delictes contra el trànsit. Si es compara la xifra anterior amb la del 2009 -en què van ser 2.630- l'increment entre un any i l'altre s'enfila fins al 10%.
El gruix de les condemnes el continuen acaparant les alcoholèmies, com ja és habitual en els darrers anys. En concret, en 2.011 casos sentenciats l'any passat, l'infractor havia agafat el volant amb un índex d'alcohol en sang superior als 0,60 mg/l, el límit marcat per la llei.
Precisament, aquest és el delicte que més fa pujar l'estadística. En concret, l'increment d'alcoholèmies penals entre l'any 2009 i el 2010 va ser de 268 casos (passant de 1.743 a 2.011). El fiscal en cap, Josep Maria Casadevall, diu que això s'explica per l'increment de "l'eficàcia policial".
"Mai podrem saber tots els conductors borratxos que hi ha, només els que s'enxampen; per tant, la dada anterior reflexa que la policia ha treballat bé i amb encert a l'hora de muntar els controls pertinents", reflexiona Casadevall.
Agafar el volant sense permís
Al costat dels positius per alcoholèmia, l'altre gruix de condemnes per delictes contra el trànsit són de gent que va enfilar la carretera sense carnet o amb el permís retirat. I és que, d'ençà que al maig del 2008 es va tipificar com a delicte, el degoteig de casos per aquestes infraccions tampoc s'ha aturat.
A diferència de les alcoholèmies, però, durant l'any 2010 les condemnes per aquest delicte es van reduir en un 9%. Segons el fiscal en cap, aquesta "lleugera davallada" posa de manifest que hi ha "una estabilització". En aquest sentit, Casadevall afegeix que una de les raons del descens és que "hi ha infractors que, al llarg d'aquest temps, s'han tret el carnet".
La majoria, per judici ràpid
Les penes a les quals s'enfronten els conductors són diverses, depenent de la gravetat de la infracció. "En casos de menys entitat sol ser una multa, la retirada del permís o treballs en benefici de la comunitat; però quan el delicte és més greu, els conductors fins i tot poden anar entre tres i sis mesos a la presó", ressalta Josep Maria Casadevall.
La memòria de la fiscalia també posa de relleu que la majoria de les condemnes per delictes de trànsit es dicten al mateix jutjat de guàrdia. És a dir, mitjançant un judici ràpid. En concret, l'any passat, els jutjats gironins van dictar 2.332 condemnes a conductors per aquest procediment.
"Això vol dir que hi ha una conformitat entre les parts, i un reconeixement per part del conductor a qui s'ha enxampat", concreta Josep Maria Casadevall. El fiscal en cap també ressalta que la via ràpida suposa avantatges per a tothom.
"Per al condemnat, perquè li comporta una rebaixa d'un terç de la pena, una multa més baixa i menys temps de privació del carnet", explica el fiscal. I per a l'administració de justícia i els Mossos d'Esquadra, perquè "evita moltes despeses i permet guanyar agilitat", conclou Josep Maria Casadevall.
