La llei del Parlament que aboleix les curses de braus a Catalunya ha fet que l'Ajuntament d'Olot es plantegi transformar la plaça en un espai polivalent per dedicar-lo a actes de caràcter cultural, lúdic i cívic. Així, ha tirat endavant aquest estudi -aprovat per la junta de govern del passat 6 d'abril-, amb el qual vol dotar la ciutat d'un pla per si en el futur es decidís emprendre aquesta remodelació.
La situació de la plaça, propera a l'aparcament del Firalet i a diversos equipaments culturals del centre urbà, fa que el consistori valori el seu potencial per convertir-se en un "nou factor de dinamització pel centre de la ciutat".
Entre 900 i 3.000 espectadors
L'estudi proposa una reforma que parteix de tres línies. Per una banda, l'adaptació de la graderia circular a la normativa i a unes millors condicions de confort, visibilitat i seguretat. Per altra banda, fer que la plaça tingui la màxima polivalència possible i, en tercer lloc, replantejar i adequar els accessos i espais interns, plantejant també noves façanes urbanes.
Pel que fa a l'aforament de la plaça reconvertida, varia significativament segons el projecte. Així, estaria entre els 900 i els 1.000 espectadors utilitzant només les grades, fins a un ventall d'entre 1.500 i 3.000 espectadors incorporant-hi també l'espai de l'arena central.
D'altra banda, l'estudi observa també que la plaça de Braus d'Olot té elevats costos de manteniment derivats de la seva escassa utilització i alhora té "greus" deficiències en el compliment dels requeriments normatius aplicables en els recintes destinats a espectacles públics. També s'observa que qualsevol actuació o reforma d'aquest edifici hauria de tenir en compte la conservació del característic mur de la plaça.
Escenari d'espectacles taurins i de sardanes
La Plaça de Braus, inaugurada el 1859, fou un edifici construït expressament per a la celebració d'espectacles taurins. Malgrat això s'ha usat també per a altres activitats o usos de caràcter diferent al taurí. Així, al llarg del segle XX la plaça ha estat escenari habitual de tot tipus d'espectacles: concursos de sardanes, partits de basquetbol, festivals o recitals musicals, cinema a l'aire lliure o àpats multitudinaris, entre d'altres. En 150 anys ha passat d'estar als afores de la ciutat a trobar-se al centre, la qual cosa li ha comportat un encaix en alguns casos difícil en el context urbà.
La situació de la plaça, propera a l'aparcament del Firalet i a diversos equipaments culturals del centre urbà, fa que el consistori valori el seu potencial per convertir-se en un "nou factor de dinamització pel centre de la ciutat".
Entre 900 i 3.000 espectadors
L'estudi proposa una reforma que parteix de tres línies. Per una banda, l'adaptació de la graderia circular a la normativa i a unes millors condicions de confort, visibilitat i seguretat. Per altra banda, fer que la plaça tingui la màxima polivalència possible i, en tercer lloc, replantejar i adequar els accessos i espais interns, plantejant també noves façanes urbanes.
Pel que fa a l'aforament de la plaça reconvertida, varia significativament segons el projecte. Així, estaria entre els 900 i els 1.000 espectadors utilitzant només les grades, fins a un ventall d'entre 1.500 i 3.000 espectadors incorporant-hi també l'espai de l'arena central.
D'altra banda, l'estudi observa també que la plaça de Braus d'Olot té elevats costos de manteniment derivats de la seva escassa utilització i alhora té "greus" deficiències en el compliment dels requeriments normatius aplicables en els recintes destinats a espectacles públics. També s'observa que qualsevol actuació o reforma d'aquest edifici hauria de tenir en compte la conservació del característic mur de la plaça.
Escenari d'espectacles taurins i de sardanes
La Plaça de Braus, inaugurada el 1859, fou un edifici construït expressament per a la celebració d'espectacles taurins. Malgrat això s'ha usat també per a altres activitats o usos de caràcter diferent al taurí. Així, al llarg del segle XX la plaça ha estat escenari habitual de tot tipus d'espectacles: concursos de sardanes, partits de basquetbol, festivals o recitals musicals, cinema a l'aire lliure o àpats multitudinaris, entre d'altres. En 150 anys ha passat d'estar als afores de la ciutat a trobar-se al centre, la qual cosa li ha comportat un encaix en alguns casos difícil en el context urbà.
