Els fets que s'han començat a jutjar avui es remunten al 2003. Aquell any, la Generalitat va detectar una errada en les transcripcions dels límits i l'àmbit d'explotació de la pedrera de Montperdut, a Vilajuïga (Alt Empordà).
El Govern va demanar aleshores a l'excap de Mines que ho corregís, i que ordenés als propietaris de la pedrera que aturessin l'extracció. Segons les acusacions, però, el processat no només no va esmenar els errors geogràfics, sinó que va autoritzar l'explotació en zona protegida.
Segons la fiscalia i els advocats de la Generalitat, la resolució que va dictar José Manuel F.P. superava en 24.112 metres quadrats la superfície que s'havia autoritzat inicialment. A més, la pedrera també s'endinsava més d'una hectàrea -en concret, 22.893 metres quadrats- dins l'espai protegit del parc natural del Cap de Creus.
Les acusacions també sostenen que, a l'hora d'emetre la resolució, el processat es va extralimitar en les seves funcions. I és que, segons un decret dictat amb l'entrada del tripartit, José Manuel F.P. només podia paralitzar l'extracció, però en cap dels casos autoritzar-la.
Per aquest cas, l'excap de Mines s'enfronta a nou anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació. Durant el judici, però, José Manuel F.P. ha sostingut que no va incórrer en cap il·legalitat, i que la Generalitat va actuar en contra seu "per venjança" i amb ànim de perjudicar-lo.
Segons la seva versió, a la resolució que va dictar (i que data de febrer del 2004), en cap moment ell va autoritzar que es poguessin extreure àrids dins la zona protegida. José Manuel F.P. sosté que el cas que l'ha portat a la banqueta es basa en errors d'interpretació del document, perquè -segons ell- la resolució tenia per objectiu instar el propietari de la pedrera a aturar l'activitat i fer-li saber que s'havia sortit dels límits.
A més, la defensa, encapçalada pel lletrat Manel Mir, també ha sostingut que el seu client tenia plenes facultats per dictar la resolució. I és que, segons ha posat de relleu l'advocat, el TSJC va anul·lar el decret del 2002 que li limitava les funcions i, per tant, el document era "com si no hagués existit mai".
Un cas que fa temps que s'arrossega
El judici contra l'excap de Mines de Girona ja fa temps que s'arrossega pels Jutjats. De fet, la vista s'ha suspès diverses vegades, i avui s'ha celebrat a mitges al Penal 3 de Girona. Com que a l'hora fixada per al judici faltaven diversos testimonis, el tribunal ha decidit que la vista se celebrés en dues parts. Una, avui; i l'altra, on se citaran els testimonis que no han comparegut, dijous vinent.
El Govern va demanar aleshores a l'excap de Mines que ho corregís, i que ordenés als propietaris de la pedrera que aturessin l'extracció. Segons les acusacions, però, el processat no només no va esmenar els errors geogràfics, sinó que va autoritzar l'explotació en zona protegida.
Segons la fiscalia i els advocats de la Generalitat, la resolució que va dictar José Manuel F.P. superava en 24.112 metres quadrats la superfície que s'havia autoritzat inicialment. A més, la pedrera també s'endinsava més d'una hectàrea -en concret, 22.893 metres quadrats- dins l'espai protegit del parc natural del Cap de Creus.
Les acusacions també sostenen que, a l'hora d'emetre la resolució, el processat es va extralimitar en les seves funcions. I és que, segons un decret dictat amb l'entrada del tripartit, José Manuel F.P. només podia paralitzar l'extracció, però en cap dels casos autoritzar-la.
Per aquest cas, l'excap de Mines s'enfronta a nou anys d'inhabilitació per un delicte de prevaricació. Durant el judici, però, José Manuel F.P. ha sostingut que no va incórrer en cap il·legalitat, i que la Generalitat va actuar en contra seu "per venjança" i amb ànim de perjudicar-lo.
Segons la seva versió, a la resolució que va dictar (i que data de febrer del 2004), en cap moment ell va autoritzar que es poguessin extreure àrids dins la zona protegida. José Manuel F.P. sosté que el cas que l'ha portat a la banqueta es basa en errors d'interpretació del document, perquè -segons ell- la resolució tenia per objectiu instar el propietari de la pedrera a aturar l'activitat i fer-li saber que s'havia sortit dels límits.
A més, la defensa, encapçalada pel lletrat Manel Mir, també ha sostingut que el seu client tenia plenes facultats per dictar la resolució. I és que, segons ha posat de relleu l'advocat, el TSJC va anul·lar el decret del 2002 que li limitava les funcions i, per tant, el document era "com si no hagués existit mai".
Un cas que fa temps que s'arrossega
El judici contra l'excap de Mines de Girona ja fa temps que s'arrossega pels Jutjats. De fet, la vista s'ha suspès diverses vegades, i avui s'ha celebrat a mitges al Penal 3 de Girona. Com que a l'hora fixada per al judici faltaven diversos testimonis, el tribunal ha decidit que la vista se celebrés en dues parts. Una, avui; i l'altra, on se citaran els testimonis que no han comparegut, dijous vinent.
