Les candidatures a Lloret de Mar volen avançar en la transformació turística

Els hotelers demanen més agilitat en les inversions

El municipi de Lloret de Mar (Selva) arriba als comicis electorals enmig del procés de transformació turística cap a una destinació familiar i esportiva. Aquest és el principal objectiu del pla operatiu de reconversió turística que es va iniciar el 2017 i que finalitzarà aquest 2019. Aquest pla comporta la implicació de tres administracions: l'Ajuntament de Lloret de Mar, el Patronat de Turisme Girona-Costa Brava i la Generalitat de Catalunya. Per altra banda, en aquest pla també hi ha representats diferents empresaris del món de l'hostaleria.

El pla garanteix, com a mínim, una inversió pública d'un milió d'euros anual. Aquest 2019, però, les administracions hi dedicaran entre dos i tres milions. Per la seva part, el sector privat destinarà 100 milions d'euros a reformar alguns dels establiments que hi ha en el municipi.

Davant d'aquesta diferència entre les dues parts, des del Gremi d'Hostaleria han demanat que els tres actors públics hi dediquin més diners a les millores del municipi. "Tot el que suma, no resta, però creiem que cal més inversió", ha detallat el seu president, Enric Dotras. A més, des del sector privat demanen que aquests projectes s'executin de forma més ràpida.

Dotras ha afirmat que són "conscients que els ritmes són diferents", però sí que ha demanat més agilitat a l'hora d'"assolir els permisos d'obres pendents" d'alguns hotels. De fet, Dotras ha recordat que aquest any "una quarta part" dels hotelers han demanat un permís d'obres per reformar els seus edificis.

En aquest sentit, l'alcaldable de Junts per Lloret, Jaume Dulsat, ha defensat que "hi ha una sèrie de lleis que no ajuden a ser àgils" a l'hora d'executar alguns projectes públics. Tot i així, ha avançat que entén "el neguit del sector privat". Dulsat, però, ha tret pit d'haver creat "un escenari de confiança" entre els hotelers que ha permès que aquest 2019 els hotelers estiguin invertint 100 milions d'euros.

Per la seva banda, el candidat d'ERC a l'alcaldia, Jordi Orobitg, també ha lamentat que a vegades hi hagi "problemàtiques associades a la burocràcia i complicacions administratives". En aquest sentit, el republicà ha apuntat que les inversions en camins de roda o platges "compten amb competències solapades de fins a tres administracions" i això retarda els projectes. Per això aposten per buscar vies per agilitzar els tràmits burocràtics.

La majoria de partits també s'han mostrat partidaris de mantenir el projecte de reconversió turística i aposten per renovar-lo, ja que el 2019 s'acabarà. El candidat del PSC, Francisco Pastor, ha assegurat que aquest pla de "col·laboració públicoprivada" ha de seguir essent "el camí a explorar". Pastor ha detallat que de cara a la renovació potser caldria "acabar de definir el percentatge de representació" que té cada un dels actors dins de la mesa que dirigeix aquest pla operatiu de reconversió turística.

D'altra banda, des del partit Lloret En Comú, s'han mostrat més crítics en el paper de l'Ajuntament. Tot i que celebren l'activació de la part privada, el candidat dels comuns, Miguel Garcia, ha lamentat que el consistori "s'hagi quedat enrere" i ha afirmat que "encara hi ha molt per fer". En aquest sentit, Garcia també ha afirmat que "quan el visitant arriba a Lloret es troba amb un poble amb mancances". Per això, des de Lloret En Comú demanen solucions en la inseguretat i l'incivisme.

En la mateixa línia, des de Cs han lamentat que el govern local "no acaba" els projectes que hi ha escrits en el pla operatiu. El candidat Jordi Hernández ha afirmat que "el sector privat es troba en la situació de renovar-se o morir". A més, ha assegurat que "hi ha el pla operatiu actiu, però no es veu en el dia a dia". Segons Hernández, una de les mostres que el pla no funciona és que "tot i ser la segona destinació turística de Catalunya, com la població més pobre".

Per últim, el PP ha acusat a l'equip de govern de acumular "quatre anys de fracàs" en el model turístic del municipi. El candidat popular, Miguel Moreno, ha assegurat que "no s'ha complert res" del que estava escrit en el pla operatiu, tret de la inversió privada. A més, Moreno creu que el Patronat de Turisme i l'Ajuntament segueix fent campanya a un públic que no és el que pertoca, com ara l'anglès. "No és el turisme que es mereix Lloret, la vila es mereix un turisme familiar".

Els objectius

La majoria de partits s'ha marcat un objectiu molt clar de cara al proper mandat en matèria de turisme: seguir treballant per la reconversió i millorar les condicions dels treballadors del món de l'hostaleria.

L'alcaldable del PSC, Francisco Pastor, creu que Lloret de Mar ha de "fer un canvi en la promoció dels esdeveniments esportius". El socialista ha apostat per organitzar "activitats esportives de ressò internacional" per tal de guanyar mercat en el turisme esportiu. De fet, Pastor ha recordat que Lloret de Mar "és un dels municipis més grans de tot Catalunya sense tenir una mitja marató" i per això aposta per acollir competicions similars o més importants.

Per la seva banda, una de les propostes estrella de Dulsat passa per "fer públic el Castell de Lloret de Mar". Si bé l'alcaldable de Junts per Lloret ha recordat que aquest edifici ha estat sempre sota mans privades, el seu partit proposa "comprar-lo i fer-hi un museu". Segons els seus càlculs, "en tres o quatre anys ja estaria amortitzat".

Des d'ERC, aposten per culminar la creació "d'un gran projecte lúdic" que estan treballant "colze a colze tots els integrants de l’equip de govern actual" (CiU amb ERC i el PSC). Es tracta d'un parc temàtic que s'ubicaria al mateix municipi. Orobitg també proposa realitzar "un projecte de millora de les platges".

Lloret En Comú posa com a prioritat "la millora de les condicions laboral dels treballadors del sector turístic" que aniria acompanyada de polítiques de "formació continuada". Garcia també proposa "descongestionar el centre de la vila d'activitats i exportar-les als barris".

Des de Cs plantegen organitzar "quatre fires a la vila, una per trimestre". Es tracta d'organitzar la feria d'abril, un carnaval d'estiu, l'oktoberfest i una fira de Nadal "potent". Segons Jordi Hernández, també cal fomentar "més activitats durant els mesos d'estiu", ja que el candidat de Cs ha afirmat que "és quan hi ha menys programació".

Per últim el candidat del PP vol potenciar la figura de "turista, client i consumidor" perquè vol defensar la figura d'aquell visitant que genera despesa al municipi. A més, el popular ha assegurat que amb aquesta figura es garantiria la desestacionalització del municipi. Per altra banda, Miguel Moreno també vol creaar "un pla de renovació d'imatge" per al comerç de proximitat perquè "està caient a trossos" i es perden els negocis tradicionals.