El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser compleix aquest 2025 els deu anys de vida. Aquest dijous han començat unes jornades d’estudiosos a Camprodon, que s’allargaran fins demà al migdia, per donar a conèixer els resultats i les recerques que s’han fet en aquest espai protegit.
La idea és reivindicar la feina feta, tot i que, segons el director del parc, Santi Farriol, “encara n’hi ha molta més per fer, no només de millores de restauració d’hàbitat sinó també per arribar encara més a la població”.
Aquests deu anys de parc han permès “tenir coneixement del patrimoni natural i el seu estat”. Així, per exemple, des de fa uns anys s’està estudiant la població més nombrosa de turons —una espècie en perill d’extinció— de tot Catalunya.
“Qui ha fet el parc és tota aquesta gent que col·labora en estudis, pels contactes que hem fet i tot el personal de l’equip gestor”, afirma el director, Santi Farriol. Per això, han volgut celebrar l’aniversari amb aquestes jornades tècniques. Una setantena de persones hi han assistit, també procedents de la Catalunya del Nord, on hi ha projectes transfronterers en marxa. “La flora i fauna no entenen de barreres i ja portem fins a 5 projectes europeus”, remarca.
Amb deu anys, és el parc més jove de Catalunya. Inclou 14.500 hectàrees i cims que assoleixen pràcticament els 3.000 metres, amb un espai natural singular de l’alta muntanya pirinenca. “Amb la Vall de Núria, Vallter, el Puigmal… som el bressol de l’excursionisme català i de gent en tenim i en tindrem”, remarca Farriol. Per posar un exemple, l’any passat el Puigmal va rebre 400.000 visitants.
Vetllar per la sostenibilitat i la preservació d’aquest espai és una de les feines encomanades al parc. “Tenir una estructura i un òrgan gestor ens permet fer una feina de pedagogia i de sensibilització, la gent ha de ser coneixedora d’on va i de que s’ha de comportar”, remarca. Segons diu, la gent ha de saber que “això és un regal” que cal preservar.
Per això, en els últims anys s’han fet esforços per senyalitzar els camins i allunyar-se de corriols per no interferir en els hàbitats naturals d’espècies d’interès. També s’han fet estudis de sobrefreqüentació per conèixer millor quin és l’impacte que pot sostenir el Puigmal i s’han regulat accessos, entre altres accions.
La població més nombrosa de turons
La jornada d’aquest dijous comptarà amb l’exposició d’una dotzena d’investigadors que parlaran de les troballes i seguiments que estan fent en àmbits de la fauna i flora. Entre ells hi havia l’investigador de la UdG Salvador Salvador, especialitzat en el seguiment de petits mustèlids. Entre les especificitats d’aquest parc, destaca que és l’únic que té les tres espècies de petits carnívors amenaçades a Catalunya –el turó, l’ermini i la mostela–.
Gràcies als treballs d’investigació, es va descobrir que acollia la població més nombrosa de turons autòctons de tot Catalunya. No hi ha una xifra exacta però es parla d’un centenar d’exemplars al Pirineu, sobretot a la zona de Setcases. “És una bona notícia perquè abans del 2010 ho desconeixíem”. Ara bé, Salvador precisa que les condicions “no són les més òptimes” si es compara amb les zones de plana on acostumava més a habitar. Per això s’està treballant per millorar els seus hàbitats i poder aconseguir que poplin zones que abundaven abans. Espècies invasores com el bisó americà i l’ús de raticides als camps són algunes de les amenaces.
Pendents de l’estabilització de plantilla
La finalització d’un contracte programa aquest octubre farà que el parc del Ripollès perdi quatre dels cinc treballadors que hi ha actualment. I no són els únics, perquè també passarà a la resta de parcs de Catalunya, on es calcula que perdran la meitat de la plantilla. Santi Farriol assegura que la conselleria de Territori està “fent esforços ingents” per buscar la manera per “estabilitzar” aquests llocs de treball. “Com a mínim, necessitem no perdre el que tenim ara”, afirma. La setmana que ve hi ha prevista una reunió amb el departament i esperen que arribin “bones notícies”. La falta de recursos és una de les assignatures pendents, segons venen denunciant des de fa anys els treballadors d’aquests espais protegits.
