Sant Julià de Ramis reclama al Consell de Ministres els diners espoliats pel franquisme

L'alcalde ja avança que serà un procés "llarg"

  • ACN
    Fotos: ACN
  • ACN
    Fotos: ACN
Primer pas de l'Ajuntament de Sant Julià de Ramis (Gironès) perquè l'Estat retorni els diners republicans espoliats pel franquisme. El consistori ha presentat a la Subdelegació una reclamació adreçada al Consell de Ministres, que obre la via administrativa per aconseguir restituir les 818.000 pessetes de l'època (ara, 11,5 MEUR).
La reclamació s'acompanya amb documents –rebuts i llistat de veïns- que acrediten qui van ser els qui van haver d'entregar els bitllets republicans emesos després del juliol del 36, que la dictadura va qualificar com a "moneda de l'enemic". L'alcalde, Marc Puigtió, admet que ara s'obre un procés que serà "llarg" i que inevitablement, quan es tanqui la via administrativa, acabarà amb una demanda davant el Tribunal Suprem (TS). Puigtió també encoratja altres pobles a seguir el seu exemple.
 
A les acaballes de la Guerra Civil, la dictadura va qualificar de "moneda de l'enemic" tots els bitllets emesos pel bàndol republicà després del juliol del 36 i va obligar a retirar-los. A Girona, allà on no hi havia cap sucursal, com és el cas de Sant Julià, els ajuntaments van haver de recollir-los entre la ciutadania i dur-los al Banc d'Espanya, on es van fer fonedissos.

A Sant Julià es van entregar 818.748,50 pessetes de l'època. D'aquests diners, n'hi havia 9.000 i escaig que eren del mateix consistori, i la resta els van haver d'aportar 134 veïns del poble. Ara, segons el peritatge, fet per un expert, equivaldrien a 11,5 MEUR.

Avui, Sant Julià de Ramis ha encetat el camí per intentar que l'estat espanyol restitueixi al poble els diners que va espoliar el franquisme. Serà un periple "llarg" –ja ho admeten tant l'alcalde com els advocats- que inevitablement, d'entrada, passa per esgotar primer la via administrativa abans no s'iniciï la judicial.

Per això, l'Ajuntament ha presentat una reclamació adreçada al Consell de Ministres. El mateix alcalde, Marc Puigtió, ha entrat l'escrit a registre a la Subdelegació de l'Estat a Girona. La reclamació s'acompanya amb set documents, entre els quals hi ha còpies dels rebuts d'entrega al Banc d'Espanya (la recollida es va fer en dues vegades) i el llistat de veïns a qui la dictadura va espoliar la moneda republicana.

A més, també s'hi inclou un certificat –signat per l'alcalde i la secretària- que acredita que tot això es guarda a l'arxiu municipal. I finalment, el peritatge fet per un expert sobre l'equivalència en euros de tots els bitllets.

Demanda al Suprem

El portaveu del bufet Delso Quintana, Antoni Quintana, ja avança que no s'esperen que el Consell de Ministres els doni la raó. "Evidentment, no seríem realistes si ho féssim; però cal tancar la via administrativa abans no es presenti una demanda davant el Tribunal Suprem", concreta. El cas s'allargarà durant anys i, de fet, pot acabar arribant fins i tot davant el Tribunal d'Estrasburg.
 
L'alcalde de Sant Julià de Ramis assegura que, presentant la reclamació, el consistori demostra que està "al costat dels veïns i veïns per recuperar la memòria històrica". Marc Puigtió també encoratja altres municipis perquè segueixin l'exemple de Sant Julià, i també reclamin els diners espoliats pel franquisme. De fet, ja n'hi ha una desena que s'hi han interessat o que, fins i tot, han engegat els tràmits (com per exemple, Porqueres).