Aquest diumenge, el bisbe de Girona ha fet la dedicació de l'altar major després de les obres de reforma que s'hi han fet i que han durat tres mesos. La remodelació ha permès recuperar peces ocultes durant anys com el baldaquí, una joia d'argent del gòtic o l'altar de pedra procedent de l'antiga catedral romànica.
La Catedral de Girona ha trigat gairebé 50 anys en trobar una solució definitiva per al presbiteri, que es modifica per adaptar-se a les prescripció del Concili Vaticà II. Finalment s'ha instal·lat una estructura reversible de ferro per no malmetre les tombes, unes obres que han tingut un cost de 250.000 euros.
Damunt d'aquesta estructura hi ha l'ara romànica de marbres, l'altar des d'on es faran des d'aquest diumenge les cerimònies religioses. Aquest altar originari de la catedral romànica està coronat per un impressionant baldaquí d'argent, que ha estat restaurat. El president del capítol de la Catedral, Jaume Julià, ha explicat que la remodelació és una millora tan pel culte com pels visitants, ja que ara poden veure unes peces "molt notables" que estaven endreçades després de restaurar-les.
Quarta dedicació al llarg de la història
Feia 72 anys que no es feia una dedicació a l'altar major de la Catedral, en concret des de l'any 39 quan va tornar el culte després de la Guerra Civil espanyola. Les altres dedicacions, quatre al llarg de la seva història, es van dur a terme durant el segle XI quan es va acabar la construcció de la catedral romànica, i durant el segle XIV quan es va instal·lar el presbiteri gòtic.
Trasllat de la cadira de Carlemany al nou altar
Durant l'acte de consagració el bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha demanat el trasllat de la cadira o càtedra de Carlemany, situat ara a l'antic presbiteri, al nou altar perquè recuperi la funció que la litúrgia li marca. "Les indicacions litúrgiques precisen que la càtedra ha de ser única i col·locada de tal manera que el bisbe pugui presidir visiblement tota la comunitat de fidels i exercir-hi el seu magisteri", ha destacat Pardo. El bisbe de Girona ha precisat que actualment no pot ser per aquest funció "fonamental", sinó només quan un bisbe pren possessió.
Per aquest motiu, el bisbe Pardo ha assegurat que cal superar criteris arqueològics per ubicar la càtedra romànica al lloc que "litúrgicament" li pertoca, tal com s'ha fet amb l'altar i el baldaquí, ha precisat. "Aquest és el meu desig, no es tracta de cap símbol de poder ni de senyor, sinó del servei que el bisbe ha de realitzar: ser cap i pastor per la seva diòcesi", ha conclòs.
La Catedral de Girona ha trigat gairebé 50 anys en trobar una solució definitiva per al presbiteri, que es modifica per adaptar-se a les prescripció del Concili Vaticà II. Finalment s'ha instal·lat una estructura reversible de ferro per no malmetre les tombes, unes obres que han tingut un cost de 250.000 euros.
Damunt d'aquesta estructura hi ha l'ara romànica de marbres, l'altar des d'on es faran des d'aquest diumenge les cerimònies religioses. Aquest altar originari de la catedral romànica està coronat per un impressionant baldaquí d'argent, que ha estat restaurat. El president del capítol de la Catedral, Jaume Julià, ha explicat que la remodelació és una millora tan pel culte com pels visitants, ja que ara poden veure unes peces "molt notables" que estaven endreçades després de restaurar-les.
Quarta dedicació al llarg de la història
Feia 72 anys que no es feia una dedicació a l'altar major de la Catedral, en concret des de l'any 39 quan va tornar el culte després de la Guerra Civil espanyola. Les altres dedicacions, quatre al llarg de la seva història, es van dur a terme durant el segle XI quan es va acabar la construcció de la catedral romànica, i durant el segle XIV quan es va instal·lar el presbiteri gòtic.
Trasllat de la cadira de Carlemany al nou altar
Durant l'acte de consagració el bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha demanat el trasllat de la cadira o càtedra de Carlemany, situat ara a l'antic presbiteri, al nou altar perquè recuperi la funció que la litúrgia li marca. "Les indicacions litúrgiques precisen que la càtedra ha de ser única i col·locada de tal manera que el bisbe pugui presidir visiblement tota la comunitat de fidels i exercir-hi el seu magisteri", ha destacat Pardo. El bisbe de Girona ha precisat que actualment no pot ser per aquest funció "fonamental", sinó només quan un bisbe pren possessió.
Per aquest motiu, el bisbe Pardo ha assegurat que cal superar criteris arqueològics per ubicar la càtedra romànica al lloc que "litúrgicament" li pertoca, tal com s'ha fet amb l'altar i el baldaquí, ha precisat. "Aquest és el meu desig, no es tracta de cap símbol de poder ni de senyor, sinó del servei que el bisbe ha de realitzar: ser cap i pastor per la seva diòcesi", ha conclòs.
