El Govern preveu tenir resolts els problemes de cobertura de TDT a Catalunya aquest estiu

Actualment, 450 emissors ofereixen el senyal de televisió digital al 99,48% de la població

Catalunya fa un any que es va endinsar de ple en la TDT. Enrere queda la televisió analògica, una transició que el 30 de març va culminar amb l'apagada analògica del centre emissor de Collserola, que donava cobertura a prop de quatre milions d'habitants de set comarques: l'Alt Penedès, Anoia, Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Oriental i Vallès Occidental. Tres milions de catalans ja van deixar de rebre el senyal analògic des que es va iniciar l'apagada al juliol del 2009.

Segons la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació, la complexa orografia que té Catalunya ha dificultat la recepció de la TDT a tot el territori i ha obligat a instal·lar 450 torres emissores i reemissores per garantir la recepció del senyal de televisió. En alguns casos extrems, a més, s'ha hagut d'optar per l'opció satel·lital perquè era "impossible" evitar les zones fosques i poder rebre la TDT per la via directa. Aquesta opció és molt més cara i pot suposar una despesa d'entre 200 i 500 euros. La transició a la TDT ha costat 56 milions d'euros i s'ha emmarcat dins el Pla Catalunya Connecta.

El director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Carles Flamerich, fa una balanç molt positiu del desplegament i constata que ha esdevingut un "exemple europeu". "Ningú a Europa cuida tant el territori com nosaltres", ha afirmat Flamerich, que afegeix que l'anterior Govern va creure-hi l'actual també. Reconeix que encara hi ha problemes de recepció a zones concretes de Catalunya, uns problemes que haurien de quedar resolts aquest estiu mateix.

La demarcació de Girona

Ara farà un any, Catalunya va endinsar-se de ple dins la TDT, tot i que a les comarques gironines l'apagada analògica va culminar un xic abans, el mes de febrer. Però l'arribada de la televisió digital ha estat, en alguns llocs, un procés ple d'entrebancs. De fet, avui dia encara hi ha problemes per rebre el senyal en municipis com Begur (Baix Empordà), Blanes i Susqueda (Selva) o Sant Julià de Ramis (Gironès). Pantalles negres, imatges plenes de píxels o el so que arriba i se'n va formen part del dia a dia d'alguns televidents. Els alcaldes reclamen que s'instal·lin repetidors o bé -en aquells municipis on ja s'hi han posat antenes o centres nous- que entri en servei la solució promesa.

A les comarques gironines, un any després de la desconnexió analògica, encara hi ha problemes per veure la TDT. No només als municipis on l'orografia ha obligat a recórrer al satèl·lit, sinó també en altres indrets situats a primera línia de costa o a tocar de Girona mateix.

Aquest és el cas, per exemple, de Sant Julià de Ramis (Gironès), on l'ajuntament va haver d'instal·lar una solució provisional que els costa 6.000 euros anuals. Aquesta ha estat l'única manera de fer arribar la senyal de televisió als veïns, a càrrec de les arques municipals. Per solucionar la mala cobertura, la Generalitat va aixecar un centre de comunicacions per donar servei. El problema, però, és que encara no ha entrat en funcionament per problemes tècnics.

L'alcalde de la població, Narcís Casassa, creu que aviat podran desactivar aquest "nyap" temporal i veure la televisió de forma normal. Sant Julià de Ramis ha trampejat l'escull que quedava i preveuen tenir cobertura d'antena en el termini d'un mes. Casassa ha detallat que després de la tramitació d'una línia elèctrica que ha d'abastir el centre de comunicacions posaran punt final a un any de solucions provisionals i problemes en la sintonització de la televisió.

Els turistes, sense TDT

Un dels altres casos amb problemes es troba a Begur (Baix Empordà). Un any després de l'apagada, hi ha zones on encara no s'aconsegueix veure la televisió, perquè el terreny fa que hi hagi punts foscos al nucli urbà i a zones de costa. Entre aquests indrets, es troben les platges, el sector de llevant del nucli i les urbanitzacions de Sa Tuna i Sa Riera.

Són zones turístiques que atrauen molts visitants a l'estiu. Per solucionar la falta e senyal, la havia previst instal·lar una xarxa de minirepetidors per assegurar la recepció i resoldre la problemàtica. Durant la temporada alta la població de Begur es multiplica per quatre i, segons càlculs de l'ajuntament, llavors hi ha més d'un miler de veïns que no veuen bé la televisió o, directament, no reben la senyal de cap canal.

Les obres d'instal·lació de la "solució" no van tirar endavant per encaix pressupostari i el municipi està a l'espera d'abordar el tema amb el nou Govern. Segons el consistori, no és només un problema de "no poder veure la televisió", sinó que també afecta a l'economia de Begur perquè molts propietaris d'apartaments i molts turistes es queixen i això pot derivar en menys visitants cara al futur.

Dos dels casos més paradigmàtics de la demarcació, però, es troben a la comarca de la Selva. Es tracta de Susqueda i de Blanes. En el primer cas, perquè tant l'extensió del terme com el fet que es trobi a muntanya dificulten la recepció del senyal. En el segon, perquè els problemes afecten a més de 5.000 blanencs.

Més del 50% amb problemes

Susqueda té 123 habitants repartits arreu de 54 quilòmetres quadrats de terme. L'orografia del terreny, tot muntanyós, crea moltes zones d'ombra i dificulta la recepció de la TDT. 'Un 50% de la població té problemes per veure la televisió', concreta el seu alcalde, Joan Mercader.

Les dificultats amb què s'han trobat els veïns ha comportat situacions diverses. Alguns, han optat pel satèl·lit, tot i que a vegades això tampoc arregla res. Altres grups de veïns han arribat a gastar-se més de 3.000 euros per instal·lar-se una antena pel seu compte. I finalment, altres han optat per resignar-se a no veure més la televisió.

"Jo tinc una televisió mirant a la paret; em van demanar 600 euros per instal·lar el satèl·lit i m'hi vaig negar", explica en Pep Espunyes, de 48 anys. Tenir una parabòlica, però, en alguns casos també és un maldecap. "Em trobo amb què veig restringides les cadenes, i del grup de TV3 només rebo un canal", explica un altre veí, en Francesc Camacho, de 48 anys.

Però allà on hi ha més problemes és al nucli del Far. Aquí, la Françoise de Romsée, una belga de 58 anys, que en fa més de 20 que va arribar a Susqueda i que regenta la casa rural 'El Solanot', s'exclama cada vegada que posa la televisió.

Es veu amb blanc i negre, no té tots els canals, la imatge apareix plena de píxels i se li'n va la veu. "I de tots els canals, els que es veuen pitjor són els catalans!", s'enfada la Françoise.

"He hagut de comprar una parabòlica, entre una cosa i l'altra m'he gastat més de 1.000 euros i encara no veig bé la tele", lamenta de Romsée. A més, tot i que va demanar la subvenció de 200 euros per a la instal·lació del satèl·lit, li han negat. "Em fa vergonya que els meus hostes no puguin veure la televisió en condicions", critica.

Per als habitants de Susqueda, la solució per poder veure la TDT passa per instal·lar un repetidor. "Reclamem que s'instal·lin repetidors a les antenes que tenim muntades al voltant, i així podrem veure bé la televisió", conclou l'alcalde.

Una nova antena, la solució a Blanes

Els prop de 5.500 habitants de Blanes (Selva) que no veuen correctament la TDT rebran finalment senyal gràcies a la instal·lació d'una nova antena als terrenys de la zona de Quatre Vents, on hi ha Aigües de Blanes. L'antena, que fa uns 21 metres d'alçada i 3 més del parallamps, posarà final als gairebé 30 anys de problemes que alguns residents tenen en zones com ara el Racó d'en Portes, Mont Ferran i la zona del Port. I és que des de l'any 1982, moment en què es va instal·lar l'antena del Castell de Sant Joan, els habitants de les zones no van poder sintonitzar bé els seus televisors, llavors amb senyal analògic, perquè es trobaven en una zona d'ombra, on no arriba el senyal.

"Estem definitivament en el punt de resoldre el problema", explica l'alcalde de la població, Josep Trias, qui recorda que es va descartar el satèl·lit perquè no permetia rebre canals regionals, fet que l'antena terrestre sí que ho fa possible. Des que la Generalitat va impulsar l'encesa digital, el consistori ha buscat la forma de solucionar el problema i agraeix la "bona disponibilitat" i "les facilitats" que els han portat des del Centre de Telecomunicacions i Tecnologia.

A principis de març, Endesa ha treballat en el subministrament elèctric i després serà el torn d'Abertis que haurà d'instal·lar els multiplexos. La previsió és que a principis de maig l'antena, que funcionarà com a un repetidor autònom i sense estar lligat al de Sant Joan, ja estigui activada. Totes les despeses van a càrrec de la Generalitat.

"Si fa bon temps, puc veure alguns canals"

Udo Bannmann forma part dels 5.500 residents que no poden veure la TDT a Blanes. És el president d'un dels blocs del complex Eblansa, situat just a sota de les penyes de la muntanya de Sant Joan i a tocar del port de Blanes. Assegura que "ha estat una llarga lluita", des que es va fer el canvi al digital i de moment ja s'han gastat uns 3.000 euros en total, entre els seixanta veïns que viuen a l'edifici.

Primer van revisar tot el cablejat elèctric, en tractar-se d'un edifici antic, i després van adquirir un amplificador per ampliar el senyal. Un total de quatre tècnics han passat per l'edifici, a la recerca d'una millor recepció. La millor opció ha estat desplaçar uns metres l'antena comunitària situada al terrat. "Ara podem veure una vintena dels quaranta canals en força bones condicions", diu Bannmann.

Les onze plantes que té el complex, que el converteixen en un dels edificis més alts de la població, no han servit per res a l'hora de captar el senyal analògic i digital, ja que es troba a la zona d'ombra. Bannmann explica que amb la televisió analògica veien els canals amb algunes dificultats però que amb la TDT han empitjorat moltíssim.

"Si és un dia que fa bon temps, reps el senyal des de Calella (Maresme) però mitja hora més tard pots passar a no veure res", concreta. Primer comencen a veure la imatge pixelada i després passen a no tenir senyal amb la pantalla negra. I afegeix que quan la climatologia no és favorable no poden veure gairebé res.