La ciutat de Blanes (Selva) tanca un mandat convuls en què ha vist com es trencaven pactes de govern i es produïa un relleu a l’alcaldia. El PSC va guanyar les eleccions per la mínima amb quatre regidors. Miquel Lupiàñez va convertir-se en el batlle del municipi gràcies als quatre regidors del PDeCAT i als dos d’ERC, que van entrar amb ell al govern.
De tota manera, el suport del PSOE en l’aprovació de l’article 155 i el fet que els socialistes no condemnessin la violència policial durant l’1-O van provocar la sortida dels seus socis de govern i del mateix alcalde. Mario Ros, el número cinc de la llista del PSC va agafar el relleu de la vara i ara és el candidat per mantenir de color vermell el consistori blanenc. En aquests comicis hi ha deu candidatures que es disputaran els 21 regidors.
El 2015, el PSC revalidava l’alcaldia de Blanes (Selva) tot i la desfeta en nombre de vots -va passar de tenir-ne 4.612 (el 33,61%) a aconseguir-ne 2.612 (el 17,47%)-. El 2011 tenia nou regidors, mentre que el 2015 en va aconseguir tan sols quatre dels 21 que formen el plenari. Malgrat tot, Miquel Lupiáñez es mantenia com a força més votada al consistori i va pactar un govern a tres bandes amb el PDeCAT (quatre regidors) i ERC (dos regidors més).
El referèndum de l’1-O, però, va causar estralls en el govern municipal. Setmanes abans de les votacions, les tensions entre Lupiáñez i el seu partit es van fer més que evidents. De fet, l’exsocialista va arribar a fer unes declaracions en què va donar suport al referèndum.
Malgrat tot, després que el PSOE anunciés el seu vot a favor per l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, ERC va ser el primer en saltar del govern i dos dies després ho va fer el PDeCAT. Això va deixar a Lupiàñez com a alcalde en un govern amb només quatre regidors.
Una situació que tampoc va durar gaire, perquè el 17 novembre de 2017 el batlle va renunciar a l’alcaldia per “coherència personal”.
Mario Ros, el número cinc de la llista, va convertir-se en l’alcalde del municipi després que la resta renunciessin a accedir al càrrec. D’aquesta manera, Ros agafava el relleu d’un govern en clara minoria, que s’ha mantingut fins als comicis electorals. Ara, Ros s’ha convertit en el cap de llista del partit per a les eleccions d’aquest 26 de maig.
El referèndum de l’1-O, però, va causar estralls en el govern municipal. Setmanes abans de les votacions, les tensions entre Lupiáñez i el seu partit es van fer més que evidents. De fet, l’exsocialista va arribar a fer unes declaracions en què va donar suport al referèndum.
Malgrat tot, després que el PSOE anunciés el seu vot a favor per l’aplicació de l’article 155 a Catalunya, ERC va ser el primer en saltar del govern i dos dies després ho va fer el PDeCAT. Això va deixar a Lupiàñez com a alcalde en un govern amb només quatre regidors.
Una situació que tampoc va durar gaire, perquè el 17 novembre de 2017 el batlle va renunciar a l’alcaldia per “coherència personal”.
Mario Ros, el número cinc de la llista, va convertir-se en l’alcalde del municipi després que la resta renunciessin a accedir al càrrec. D’aquesta manera, Ros agafava el relleu d’un govern en clara minoria, que s’ha mantingut fins als comicis electorals. Ara, Ros s’ha convertit en el cap de llista del partit per a les eleccions d’aquest 26 de maig.
Deu formacions opten a tenir representació municipal
Les eleccions municipals de 2015 van deixar un mapa de forces molt fragmentat en el municipi blanenc, tal com va passar en molts altres ajuntaments de tot Catalunya. Aquesta situació obligava a diverses formacions polítiques a posar-se d’acord per formar un govern, tal com va fer Lupiáñez amb el PDeCAT i ERC. El 2015, set de les vuit candidatures que es presentaven a Blanes van obtenir, com a mínim, un regidor. Aquest 2019, el nombre de candidatures ha crescut i en seran deu, les que lluitaran per optar a tenir un lloc dins del plenari municipal.
D’una banda, hi ha el PSC que vol revalidar l’alcaldia amb Mario Ros al capdavant. Aquesta és la primera vegada que Ros estarà en la primera posició a les llistes, ja que el 2015 hi havia Miquel Lupiáñez, que també s'estrenava com a cap de llista.
La segona força més votada el 2015, ICV, es presenta aquest 2019 conjuntament amb Batega per Blanes. En els anteriors comicis, ICV tenia quatre regidors amb el 16,78% dels vots. Per la seva banda, Batega per Blanes va ser una de les forces que s’estrenava al consistori amb dos regidors i un 10,17% dels vots. Ara s’han unit sota la marca Blanes En Comú Podem i presenten a Jordi Urgell com a cap de llista.
Per altra banda, el PDeCAT es presentarà sota la llista de Junts per Blanes. El fins ara portaveu d’aquest grup municipal, Jaume Torrecillas, no seguirà al capdavant de la llista i la formació hi presenta a Mia Ametller al seu lloc.
ERC manté Àngel Canosa com a candidat. Aquesta és la segona vegada que el republicà serà alcaldable de Blanes. El 2015 va millorar els resultats electorals passant d’un regidor a dos.
Cs també ha optat per la continuïtat i Sergio Atalaya repeteix com a cap de llista, després dels bons resultats el 2015. La formació taronja va aconseguir entrar al consistori blanenc amb dos regidors i un 10.62% dels vots.
Una altra candidatura que tampoc canviarà el seu alcaldable és la CUP. Joan Rota segueix al capdavant de la candidatura, que en els últims comicis van comptar amb el suport del 8,02% dels vots i dos regidors de representació.
Qui també repetirà és Salvador Tordera al capdavant de la llista del PP a Blanes. Tordera va entrar de regidor el 2011 i en les últimes eleccions va baixar en nombre de vots i va passar de tenir 1.639 vots a 989. Tot i així van ser suficients per garantir un regidor dins del consistori.
Aquest 26 de maig, però, hi ha tres llistes que s’estrenen a les municipals: l’Agrupació Participativa de Blanes-Independents de la Selva (APB), Vox i Unidos Si.
D’una banda, hi ha el PSC que vol revalidar l’alcaldia amb Mario Ros al capdavant. Aquesta és la primera vegada que Ros estarà en la primera posició a les llistes, ja que el 2015 hi havia Miquel Lupiáñez, que també s'estrenava com a cap de llista.
La segona força més votada el 2015, ICV, es presenta aquest 2019 conjuntament amb Batega per Blanes. En els anteriors comicis, ICV tenia quatre regidors amb el 16,78% dels vots. Per la seva banda, Batega per Blanes va ser una de les forces que s’estrenava al consistori amb dos regidors i un 10,17% dels vots. Ara s’han unit sota la marca Blanes En Comú Podem i presenten a Jordi Urgell com a cap de llista.
Per altra banda, el PDeCAT es presentarà sota la llista de Junts per Blanes. El fins ara portaveu d’aquest grup municipal, Jaume Torrecillas, no seguirà al capdavant de la llista i la formació hi presenta a Mia Ametller al seu lloc.
ERC manté Àngel Canosa com a candidat. Aquesta és la segona vegada que el republicà serà alcaldable de Blanes. El 2015 va millorar els resultats electorals passant d’un regidor a dos.
Cs també ha optat per la continuïtat i Sergio Atalaya repeteix com a cap de llista, després dels bons resultats el 2015. La formació taronja va aconseguir entrar al consistori blanenc amb dos regidors i un 10.62% dels vots.
Una altra candidatura que tampoc canviarà el seu alcaldable és la CUP. Joan Rota segueix al capdavant de la candidatura, que en els últims comicis van comptar amb el suport del 8,02% dels vots i dos regidors de representació.
Qui també repetirà és Salvador Tordera al capdavant de la llista del PP a Blanes. Tordera va entrar de regidor el 2011 i en les últimes eleccions va baixar en nombre de vots i va passar de tenir 1.639 vots a 989. Tot i així van ser suficients per garantir un regidor dins del consistori.
Aquest 26 de maig, però, hi ha tres llistes que s’estrenen a les municipals: l’Agrupació Participativa de Blanes-Independents de la Selva (APB), Vox i Unidos Si.
La reactivació econòmica i el turisme marquen els projectes
Les formacions amb representació municipal veuen la reactivació de l’economia del municipi i la gestió del turisme com a principals eixos dels seus programes.
Per una banda el PSC vol lluitar per augmentar el parc d’habitatge públic a partir de noves promocions i també de convenis amb entitats bancàries. El cap de llista, Mario Ros, també planteja la construcció de la nova prefectura de la Policia Local dins del seu programa.
D’altra banda, Blanes En Comú Podem també vol desencallar la prefectura de la Policia Local, així com també la Piscina Municipal. Urgell aposta per crear habitatges per a casos d’emergència social i remunicipalitzar alguns dels serveis públics. A més, des de Blanes En Comú Podem també presenten mesures per augmentar la participació ciutadana.
Junts per Blanes vol aconseguir l’alcaldia amb “un nou model més transversal”. La seva candidata, Mia Ametller, vol que el govern local tingui “un contacte més directe” amb la ciutadania. Una de les propostes de la formació és construir un recinte firal per fomentar l’organització d’esdeveniments al llarg de tot l’any.
Per altra banda, ERC proposa dedicar part dels espais de l’antiga SAFA, l’actual Nylstar, en un nucli d’empreses relacionades amb el món del tèxtil que ajudin a crear nous projectes empresarials. En matèria turística, Àngel Canosa vol treballar per desestacionalitzar el turisme i apostar pel visitant interessat en l’entorn natural.
Ciutadans, amb Sergio Atalaya al capdavant, vol fomentar la reactivació econòmica a partir del foment dels comerços i de la indústria. A més, també aposten per potenciar el turisme esportiu i familiar que allargui la temporada als hotels del municipi.
La CUP presenta un projecte continuista i que vol aprofundir en les propostes que han posat sobre la taula en aquest primer mandat. Joan Rota ha assegurat que la prioritat és redactar un Pla Local de l’Habitatge i crear un parc públic de pisos socials. A més, volen construir dues franges verdes que uneixin el poble.
Per últim, el Partit Popular es presenta a les eleccions amb l’objectiu de millorar la gestió de l’Ajuntament. Salvador Tordera aposta per una reestructuració de l’atenció al ciutadà per agilitzar els tràmits. A més, durant els propers quatre anys vol desencallar alguns dels temes que no s’han resolt en aquest mandat i aposta per construir un camí que uneixi la platja de la zona de la Platera amb l’estació de trens.
Per una banda el PSC vol lluitar per augmentar el parc d’habitatge públic a partir de noves promocions i també de convenis amb entitats bancàries. El cap de llista, Mario Ros, també planteja la construcció de la nova prefectura de la Policia Local dins del seu programa.
D’altra banda, Blanes En Comú Podem també vol desencallar la prefectura de la Policia Local, així com també la Piscina Municipal. Urgell aposta per crear habitatges per a casos d’emergència social i remunicipalitzar alguns dels serveis públics. A més, des de Blanes En Comú Podem també presenten mesures per augmentar la participació ciutadana.
Junts per Blanes vol aconseguir l’alcaldia amb “un nou model més transversal”. La seva candidata, Mia Ametller, vol que el govern local tingui “un contacte més directe” amb la ciutadania. Una de les propostes de la formació és construir un recinte firal per fomentar l’organització d’esdeveniments al llarg de tot l’any.
Per altra banda, ERC proposa dedicar part dels espais de l’antiga SAFA, l’actual Nylstar, en un nucli d’empreses relacionades amb el món del tèxtil que ajudin a crear nous projectes empresarials. En matèria turística, Àngel Canosa vol treballar per desestacionalitzar el turisme i apostar pel visitant interessat en l’entorn natural.
Ciutadans, amb Sergio Atalaya al capdavant, vol fomentar la reactivació econòmica a partir del foment dels comerços i de la indústria. A més, també aposten per potenciar el turisme esportiu i familiar que allargui la temporada als hotels del municipi.
La CUP presenta un projecte continuista i que vol aprofundir en les propostes que han posat sobre la taula en aquest primer mandat. Joan Rota ha assegurat que la prioritat és redactar un Pla Local de l’Habitatge i crear un parc públic de pisos socials. A més, volen construir dues franges verdes que uneixin el poble.
Per últim, el Partit Popular es presenta a les eleccions amb l’objectiu de millorar la gestió de l’Ajuntament. Salvador Tordera aposta per una reestructuració de l’atenció al ciutadà per agilitzar els tràmits. A més, durant els propers quatre anys vol desencallar alguns dels temes que no s’han resolt en aquest mandat i aposta per construir un camí que uneixi la platja de la zona de la Platera amb l’estació de trens.
Possibilitat de pactes
Els resultats en les eleccions generals de la setmana passada van tenyir de vermell el municipi de la Selva i el PSC va guanyar les eleccions generals. A més, tot i la disminució en nombre de vots l’any 2015, el PSC va revalidar l’alcaldia de Blanes. Va passar de nou a quatre regidors. Agafant de referència la victòria socialista del 28-A i del 2015, fa pensar que de cara a les municipals d'aquest any, Mario Ros podria mantenir la seva vara d’alcalde.
La qüestió és amb qui. En total es presenten deu candidatures al municipi, set d’elles tenen representació municipal a l’actualitat. Això dibuixa un marc molt fragmentat que implica acords de govern amb més d’una formació per aconseguir estabilitat. Un possible pacte en el Congrés entre PSOE i ERC podria portar també la clau del govern al municipi de la Selva. De fet, ERC es va quedar en segona posició aquest 28-A a poca distància dels socialistes.
La qüestió és amb qui. En total es presenten deu candidatures al municipi, set d’elles tenen representació municipal a l’actualitat. Això dibuixa un marc molt fragmentat que implica acords de govern amb més d’una formació per aconseguir estabilitat. Un possible pacte en el Congrés entre PSOE i ERC podria portar també la clau del govern al municipi de la Selva. De fet, ERC es va quedar en segona posició aquest 28-A a poca distància dels socialistes.
A banda dels partits amb representació municipal, en aquests comicis també caldrà veure quin paper hi juguen les formacions que es presenten per primera vegada. Amb aquest elevat nombre de candidatures que es presenten, tot apunta que es mantindrà la fragmentació de forces al plenari i que el proper alcalde haurà de pactar amb altres formacions per tirar endavant els seus projectes.
