Cornellà del Terri ha reviscut un any més la tradicional plantada de l'arbre del Maig i el Ball del Cornut del Dilluns de Pasqua. Es tracta d'una festa declarada d'interès nacional des del 1999 i es remunta almenys a principis del segle XIV. Veïns amb el vestit tradicional han aixecat l'arbre engalanat amb banyes i corns d'animals al mig de la plaça, on s'estarà fins Divendres Sant de l'any vinent.
Per a l'edició d'aquest any, la població ha extremat les mesures de seguretat. En concret, segons ha explicat l'alcalde Salvador Coll, han ampliat el perímetre a la plaça apartant més el públic. També hi ha hagut presència dels Mossos d'Esquadra i d'una ambulància.
El motiu és que divendres passat, en el moment de tallar l'arbre, es va desviar inicialment del recorregut i es va desplomar a prop d'on hi havia públic. Coll subratlla que tot va quedar en un "ensurt" i que afortunadament no van haver de lamentar cap conseqüència però, tot i això, han decidit curar-se en salut i implementar més mesures de seguretat per poder gaudir de la festa amb tranquil·litat.
L'arbre que s'ha plantat aquest dilluns ha substituït el que durant un any havia presidit la plaça. Escullen el pollancre més alt de les rodalies. El d'aquest any ha mesurat uns 24 metres.
Una vegada escollit i abatut, li esporguen bé el brancatge inferior i el decoren amb banyes. Abans es col·locava una banya al pollancre per cada parella que es casava a la població però actualment se'n col·loquen uns quants de forma simbòlica.
L'arbre del Maig simbolitza "la llibertat del poble", ha explicat l'alcalde, que ha reivindicat la vigència de la necessitat de llibertat. De fet, imatges dels líders independentistes empresonats o exiliats i llaços grocs han presidit la plaça.
Per això, un cop es "planta" al terra de la plaça, el Cornut hi hissa una senyera, mentre sona l'himne d'Els Segadors. Alguns estudiosos també relacionen la tradició amb el ritual que marca simbòlicament l'establiment definitiu de la primavera i l'inici d'un cicle nou i busca la fertilitat dels conreus.
L'arbre que s'ha plantat aquest dilluns ha substituït el que durant un any havia presidit la plaça. Escullen el pollancre més alt de les rodalies. El d'aquest any ha mesurat uns 24 metres.
Una vegada escollit i abatut, li esporguen bé el brancatge inferior i el decoren amb banyes. Abans es col·locava una banya al pollancre per cada parella que es casava a la població però actualment se'n col·loquen uns quants de forma simbòlica.
L'arbre del Maig simbolitza "la llibertat del poble", ha explicat l'alcalde, que ha reivindicat la vigència de la necessitat de llibertat. De fet, imatges dels líders independentistes empresonats o exiliats i llaços grocs han presidit la plaça.
Per això, un cop es "planta" al terra de la plaça, el Cornut hi hissa una senyera, mentre sona l'himne d'Els Segadors. Alguns estudiosos també relacionen la tradició amb el ritual que marca simbòlicament l'establiment definitiu de la primavera i l'inici d'un cicle nou i busca la fertilitat dels conreus.
El Cornut escull pubilla
El Dilluns de Pasqua al migdia, els veïns s'engalanen amb el vestit tradicional català, espardenyes de set vetes, barretina, faixa i mocador vermells, pantaló negre i camisa blanca. Aleshores, aixequen l'arbre al bell mig de la plaça amb l'ajuda de cordes, escales i la força dels que hi participen.
Un cop aixecat l'arbre, el protagonisme és del Ball del Cornut, on les parelles dansen al voltant d'un altre arbre, aquest de petites dimensions, plantat al mig de la plaça. El Cornut saltironeja com cada any enmig de les parelles per triar finalment una pubilla i entregar-li el ram. Després, se l'emporta presidint els dos la corrua que marxa de la plaça.
Segons alguns autors, aquest ball podria ser l'expressió de joia al voltant d'un dels capítols més significatius de la història local: la fi del dret de cuixa imposat pels senyors feudals a l'Edat Mitjana. En aquell temps els senyors feudals dictaven la sort, la vida i la mort dels pobladors de les seves terres. Un dels privilegis abusius més habituals que tenien era el de poder anar al llit la nit de noces amb les noies que s'estaven a punt de casar.
Després de llargs anys d'humiliació, l'any 1367, en temps del rei Pere el Cerimoniós, Cornellà del Terri va alliberar-se del domini feudal i es va suprimir aquest "privilegi". Per celebrar la nova realitat els vilatans es van armar d'ironia i van sortir al carrer per executar una sèrie de danses que van acabar esdevenint el Ball del Cornut.
Un cop aixecat l'arbre, el protagonisme és del Ball del Cornut, on les parelles dansen al voltant d'un altre arbre, aquest de petites dimensions, plantat al mig de la plaça. El Cornut saltironeja com cada any enmig de les parelles per triar finalment una pubilla i entregar-li el ram. Després, se l'emporta presidint els dos la corrua que marxa de la plaça.
Segons alguns autors, aquest ball podria ser l'expressió de joia al voltant d'un dels capítols més significatius de la història local: la fi del dret de cuixa imposat pels senyors feudals a l'Edat Mitjana. En aquell temps els senyors feudals dictaven la sort, la vida i la mort dels pobladors de les seves terres. Un dels privilegis abusius més habituals que tenien era el de poder anar al llit la nit de noces amb les noies que s'estaven a punt de casar.
Després de llargs anys d'humiliació, l'any 1367, en temps del rei Pere el Cerimoniós, Cornellà del Terri va alliberar-se del domini feudal i es va suprimir aquest "privilegi". Per celebrar la nova realitat els vilatans es van armar d'ironia i van sortir al carrer per executar una sèrie de danses que van acabar esdevenint el Ball del Cornut.
Segons Joan Amades, en canvi, la dansa prové d'un ritus destinat a obtenir protecció col·lectiva davant els mals esperits. En la festa de l'arbre del Maig de Cornellà i el Ball del Cornut, apunta, el ritual que marca simbòlicament l'establiment definitiu de la primavera i l'inici d'un cicle nou, amb cultes a la divinitat per excel·lència de la fertilitat i la procreació, el boc fecundador del ramats i bestiar, la presència dels qual es simbolitza mitjançant els corns.
