Deu dies és el temps que trigarà el 'Hanseatic Swon' per arribar fins a Randers, una ciutat danesa d'uns 60.000 habitants. Aquest vaixell de més de 100 metres d'eslora i un trencaglaç incorporat al capdavant entrarà pels fiords, gelats durant aquesta època de l'any, i permetrà que habitants d'aquesta ciutat es puguin escalfar amb la fusta de les nevades de fa un any i amb les estelles dels arbres que l'estiu passat es van veure afectats per l'incendi de Vilopriu (Baix Empordà).
Durant tres dies, una grua de grans dimensions i dues retroexcavadores han treballat amb intensitat per poder passar l'estella forestal que transportaven camions fins a l'interior de la bodega del vaixell. Serà la primera vegada que aquesta fusta de les Gavarres s'envia a Escandinàvia, ja que fins ara s'havia exportat només a Itàlia.
'És una operació estratègica', explica el gerent de Biomassa del Gironès, Toni Arimany. Hi ha dos factors que han facilitat que aquest carregament arribi fins a Dinamarca: l'augment del preu del petroli i la urgència d'aquesta localitat danesa de disposar d'estella, on l'hivern està essent especialment fred i s'han quedat sense existències.
Biomassa del Gironès s'ha encarregat de la gestió de la fusta dels boscos afectats per les nevades i de l'incendi de Vilopriu, mentre Enerfust XXI s'ha ocupat de la trituració. La fusta s'ha venut a Inter Fuels, que és qui l'envia a Dinamarca.
Una fusta 'excel·lent'
Aquesta és una fusta de qualitat 'excel·lent', segons Arimany, ja que té menys del 30% d'humitat -entre un 27 i un 28%- i no té fulla, a causa del foc i les nevades que van trinxar els arbres (pins, alzines, roures i pollancres). Tot i que aquesta és una operació amb 'destinació atípica', que els ha permès obrir mercat a un altre lloc que no sigui a Itàlia, l'objectiu final és que la crema d'aquesta biomassa es pugui fer a Catalunya mateix, sense necessitat de vendre-la a fora. Actualment, però, no hi ha les infraestructures ni les instal·lacions adequades tot i que esperen que sigui possible d'aquí a dos anys llargs.
Es tractaria de desenvolupar plantes de biomassa de caràcter local, com la que hi ha planificada a Cassà de la Selva (Gironès), impulsada precisament per Enerfust XXI i que es troba en procés de tramitació de permisos. La viabilitat d'aquest negoci, segons explica Arimany, ve marcada pel fet que entre els boscos d'on s'extreu la fusta i la planta, la distància màxima ha de ser de 50 quilòmetres; és a dir, que qualsevol transport de fusta superior a això ja deixa de ser econòmicament avantatjós.
Fins llavors, la fusta acumulada de les nevades haurà de trobar una sortida a través de les exportacions. Arimany calcula que d'aquí a mig any s'haurà tret tota la fusta viable de les nevades, un 40%, mentre que el 60% restant s'haurà de quedar al bosc pel seu elevat cost d'extracció. I recorda que les subvencions del govern només han arribat a un 20-25% dels propietaris forestals.
D'aquí a quinze dies hi ha previst l'enviament de 3.000 tones més a Dinamarca, a la mateixa ciutat, i també tres vaixells més cap a Itàlia.
Durant tres dies, una grua de grans dimensions i dues retroexcavadores han treballat amb intensitat per poder passar l'estella forestal que transportaven camions fins a l'interior de la bodega del vaixell. Serà la primera vegada que aquesta fusta de les Gavarres s'envia a Escandinàvia, ja que fins ara s'havia exportat només a Itàlia.
'És una operació estratègica', explica el gerent de Biomassa del Gironès, Toni Arimany. Hi ha dos factors que han facilitat que aquest carregament arribi fins a Dinamarca: l'augment del preu del petroli i la urgència d'aquesta localitat danesa de disposar d'estella, on l'hivern està essent especialment fred i s'han quedat sense existències.
Biomassa del Gironès s'ha encarregat de la gestió de la fusta dels boscos afectats per les nevades i de l'incendi de Vilopriu, mentre Enerfust XXI s'ha ocupat de la trituració. La fusta s'ha venut a Inter Fuels, que és qui l'envia a Dinamarca.
Una fusta 'excel·lent'
Aquesta és una fusta de qualitat 'excel·lent', segons Arimany, ja que té menys del 30% d'humitat -entre un 27 i un 28%- i no té fulla, a causa del foc i les nevades que van trinxar els arbres (pins, alzines, roures i pollancres). Tot i que aquesta és una operació amb 'destinació atípica', que els ha permès obrir mercat a un altre lloc que no sigui a Itàlia, l'objectiu final és que la crema d'aquesta biomassa es pugui fer a Catalunya mateix, sense necessitat de vendre-la a fora. Actualment, però, no hi ha les infraestructures ni les instal·lacions adequades tot i que esperen que sigui possible d'aquí a dos anys llargs.
Es tractaria de desenvolupar plantes de biomassa de caràcter local, com la que hi ha planificada a Cassà de la Selva (Gironès), impulsada precisament per Enerfust XXI i que es troba en procés de tramitació de permisos. La viabilitat d'aquest negoci, segons explica Arimany, ve marcada pel fet que entre els boscos d'on s'extreu la fusta i la planta, la distància màxima ha de ser de 50 quilòmetres; és a dir, que qualsevol transport de fusta superior a això ja deixa de ser econòmicament avantatjós.
Fins llavors, la fusta acumulada de les nevades haurà de trobar una sortida a través de les exportacions. Arimany calcula que d'aquí a mig any s'haurà tret tota la fusta viable de les nevades, un 40%, mentre que el 60% restant s'haurà de quedar al bosc pel seu elevat cost d'extracció. I recorda que les subvencions del govern només han arribat a un 20-25% dels propietaris forestals.
D'aquí a quinze dies hi ha previst l'enviament de 3.000 tones més a Dinamarca, a la mateixa ciutat, i també tres vaixells més cap a Itàlia.
