L'ATA demana als partits de Lloret de Mar que lluitin contra el lloguer turístic il·legal

La primera trobada l'han fet amb l'alcaldable del PSC

L’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava- Pirineu de Girona ( ATA) i la Plataforma, que agrupa una dotzena d’empreses gestores d’habitatges d’ús turístic a Lloret de Mar, han acordat iniciar una ronda de reunions amb diferents partits polítics que concorren a les properes eleccions municipals a Lloret de Mar per demanar-los, entre d’altres, que incorporin als seus programes electorals accions per lluitar amb contundència contra les persones que duen a terme aquesta activitat sense tenir-la legalitzada.

També demanen que es reconegui la tasca que fan els professionals del sector que compleixen la llei i que se’ls tingui en compte a l’hora de dissenyar normatives o actuacions que els impliquen. La primera trobada l’han dut a terme amb l’alcaldable del PSC a Lloret de Mar, Francisco Pastor . Durant les properes setmanes tenen previst reunir-se també amb altres formacions polítiques del municipi.

L’ATA i la Plataforma impulsen aquestes trobades amb l’objectiu de traslladar als partits polítics de Lloret de Mar un seguit de qüestions per saber quina opinió tenen del sector i quin  és el tractament  dels  HUTS que es fa en els diferents  programes electorals. Però sobretot volen saber si contemplen una estratègia de control per detectar els HUTS il·legals  que continuen llogant-se al municipi, i com s’articularà aquesta estratègia. Aquest és el principal problema que té del sector i que afecta molt negativament a la seva imatge.  Les dues entitats volen saber com les diferents formacions pensen controlar els particulars i empreses que no estan legalitzades i que ofereixen serveis en el sector dels apartaments turístics exercint una clara competència deslleial.

Segons l’ATA i la Plataforma l’estratègia de control per als HUTS il·legals hauria de passar per desenvolupar una normativa dictaminada pel propi Ajuntament amb el suport de la policia municipal que contempli més inspeccions i més efectives. D’altra banda, també consideren que caldria elaborar un llistat de les persones que actuen al marge de  la llei per tal que la policia hi pogués actuar.  

Per la seva banda, l’alcaldable del PSC es va mostrar obert a parlar de les demandes del sector i va assegurar que treballarà perquè Lloret de Mar tingui un turisme de qualitat.  “Necessitem un bon turisme i una bona  inspecció “ va assegurar Francisco Pastor en referència al control de les pràctiques il·legals.
ATA i la Plataforma també demanen que no es disminueixi el nombre llicències d’HUTS actuals a Lloret de Mar i que les  llicències que han caducat arran de la darrera revisió de l’Ajuntament puguin tornar al  mercat. Les dues entitats consideren que  hi ha demanda. El sostre de llicències d’HUTS és  de 3.000, una xifra que representen el 17 % de la totalitat de places d’allotjament turístic del municipi. Són en total 13.000 places d’HUTS legals a Lloret de Mar , de les quals el 32 per cent estan situades en blocs complets on no hi ha cap veí.

Les dues entitats consideren que ha d’haver-hi una regulació i aposten perquè hi hagi un equilibri entre les necessitats del sector i la convivència dels veïns.
També demanen que hi hagi un control dels actes incívics contra el sector i el turisme en general; i que el tractament de l’activitat dels apartaments turístics s’equipari a la de la resta del sector turístic pel que fa a la realització d’estudis, investigacions, col·laboracions i promocions.

Sobre la Plataforma d’HUTS de Lloret de Mar

La Plataforma d’HUTS de Lloret de Mar es va crear l’estiu passat amb l’objectiu  de pressionar l’Ajuntament del municipi perquè  actuï amb contundència contra les persones que duen a terme aquesta activitat sense tenir-la legalitzada. En aquell moment també es van oferir per col·laborar amb el consistori en aquesta lluita i van demanar que es deixés de castigar als professionals que fan les coses ben fetes.  La Plataforma, que té el suport d’ATA,  agrupa una dotzena d’empreses  que gestionen uns 800 HUTS a Lloret de Mar .

La plataforma va demanar a “l’Ajuntament que es dugui a terme un pla de desenvolupament futur de Lloret de Mar en el qual s’hi haurien d’implicar tots els sectors del municipi tant el de l’allotjament turístic com el del comerç diürn i nocturn per tal de poder atraure un turisme de qualitat”. “El nostre sector fa temps que treballa en aquesta línia d’atraure turisme familiar i de qualitat i que produeix un impacte molt positiu en l’economia local ja que reparteix el benefici en el territori”, assenyalen.

En relació la moratòria que l’Ajuntament de Lloret de Mar va aplicar al sector, la Plataforma considera que la mesura no només NO ha fet reduir l’intrusisme en el sector sinó que ha fet que proliferin les pràctiques que estan fora de la llei.

La lluita contra l’intrusisme, prioritat d’ATA

L’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava- Pirineu de Girona recorda que la lluita contra l’intrusisme en el sector dels apartaments turístics i habitatges d’ús turístics (HUTS)  és una de les seves principals prioritats. ATA treballa per garantir un gestió de professionalitat, rigor, seriositat i qualitat de producte i per aconseguir eradicar els allotjaments il·legals. Val a dir que els habitatges d’ús turístic tenen la possibilitat de regularitzar-se des del 2012.

L’entitat du a terme periòdicament jornades a diferents municipis gironins per conscienciar a propietaris i gestors  d’apartaments i habitatges d’ús turístic, i a totes les persones interessades, de la necessitat de tenir legalitzat l’habitatge turístic .També s’ofereix per vehicular  les denúncies  de particulars a la Generalitat que és qui té les competència, però no té més eines; per això fa temps que demana més controls per part de les administracions per frenar aquest tipus d’il·legalitat i  també  ha sol·licitat la col·laboració dels veïns per tal de denunciar les pràctiques que estan fora de la llei.

L’entitat manté que els apartaments que no estan regularitzats donen mala imatge al sector i  que cal garantir un gestió de professionalitat, rigor, seriositat i qualitat de producte .

Per altra banda ATA considera que les restriccions de llicències i les moratòries donen peu a que hi hagi més il·legals.