Rafel Nadal: ''La postguerra va ser molt més negra del que ens hem explicat''

L'escriptor publica 'El fill de l'italià'

L'escriptor Rafel Nadal (Girona, 1954) torna a les llibreries amb 'El fill de l'italià' (Columna), l'obra guanyadora de la 39a edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, una novel·la que s'endinsa en l'odissea d'un miler de mariners italians refugiats a Caldes de Malavella l'any 1944 i en la investigació d'en Mateu, un fill del municipi gironí, qui vol descobrir els seus orígens que estan lligats a l'episodi dels italians.
Nadal crea una novel·la sobre la recerca de la identitat i com explica en una entrevista, a ell li interessa molt la relació amb el passat i en aquest cas dibuixa una història produïda durant la postguerra. Segons l'escriptor, aquest període va ser "molt més negra" del que s'ha explicat.
 
Nadal va conèixer la història dels mariners italians refugiats a Caldes de Malavella a través d'un lector a la biblioteca del municipi quan presentava en un club de lectura 'La maledicció dels Palmisano'. En concret va ser el jutge de pau de Caldes, Antoni Vilà, qui li va oferir a Nadal la possibilitat de conèixer la història que arrencava en el punt en el qual s'acabava 'La maledicció dels Palmisano'. Nadal va trobar "fantàstic" el relat sobre els supervivents del cuirassat 'Roma', que Hitler va enfonsar després d'ordenar bombardejar-lo, que van acabar a Caldes.

'El fill de l'italià' inclou la història familiar del Mateu, un nen que creix en una família trencada de cinc germans, que no sent seva. Nadal explica que el protagonista no viu aquesta situació com un trauma sinó amb naturalitat i quan creix va agafant consciència que pot ser fill d'un italià. A l'inici no el trasbalsa, però quan "es fa gran s'adona que té un present i una descendència i desconeix els seus orígens. Creu que no té futur perquè no té passat i comença a voler descobrir els seus orígens".

En segon lloc, l'escriptor narra la vivència d'un dels mariners supervivents, des del naufragi per culpa del bombardeig nazi, passant pel primer refugi a Maó i fins a ser enviat amb 1.000 homes més a Caldes de Malavella. La tercera part de la novel·la s'estén a la vida dels mariners i aborda la història d'amor prohibit del protagonista amb la Irene, una dona casada però infeliç del poble. La darrera part del llibre mostra "la perspectiva" de la família italiana sobre l'exili del seu fill i les conseqüències del seu pas per Caldes.

El llibre té uns protagonistes clars, però està narrat a través de diverses veus. L'escriptor creu que les memòries no són individuals, sinó molt col·lectives i d'aquí aquesta decisió narrativa. Una de les veus més contundents és la d'en Mateu, qui busca el seu pare i és "un home de silencis i contingut i només té l'obsessió de deixar endarrere els crits i la violència que ha tingut a casa seva i donar un futur als seus fills". També hi ha les veus de la parella del protagonista, del germà d'en Mateu, de les seves filles i les dels italians.

Nadal ha explicat que se sent més segur quan escriu "sobre el pas del temps, el dia a dia, les estacions i les petites coses quotidianes. Quan t'encares a una novel·la et planteges molt dubtes, però a 'El fill de l'italià' ho tenia molt clar". Apunta que el més difícil és escriure amb riquesa de llengua i que el lector gaudeixi la lectura sense entrebancs. "És més difícil escriure clar" que amb un estil més barroc.

Postguerra

La història se situa en la postguerra l'any 1944, cinc anys després de la Guerra Civil espanyola i a un any del final de la Segona Guerra Mundial. "A la postguerra la gent tenia una prioritat que era sobreviure i el silenci va ajudar a molta gent a fer-ho. La repressió era terrible i la postguerra era molt més negre del que ens hem explicat", assenyala Nadal. L'escriptor creu que s'ha fet molt per recuperar la memòria històrica i admet que es va estar a punt de "perdre el contacte amb el que havia passat", però, segons Nadal, gràcies als joves, la premsa local, les revistes i historiadors es "van començar a explicar coses i la gent gran va perdre la por".

Tot i això, creu que encara queden "racons" en els quals treballar. Recorda precisament la història de Caldes, que va ser ciutat refugi durant la guerra de nens aragonesos, famílies basques, de ferits de guerra, de 2.000 jueus que s'hi refugien uns mesos, 1.000 nois italians i fins i tot "hi van arribar els nazis que van fugir de la derrota quan cau Alemanya". "Necessitem recordar tot això molt més", apunta. Nadal posa com exemple que a Caldes de Malavella van morir 50 persones durant la guerra on hi havia l'hospital militar, van ser "enterrades en nínxols de famílies de Caldes i ningú els ha recordat ni s'han identificat ni se'ls hi ha posat una placa ni s'ha celebrat un acte de memòria".

Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull

Preguntat pel Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, Nadal opina que el Llull obre les portes a públics diferents dels que un té normalment i "serveix per diversificar. A mi m'agrada arribar al màxim nombre de lectors i que es facin seves les històries i això un premi com el Llull ho facilita molt perquè arriba a molta gent".