Tres persones a la banqueta dels acusats: l'agent de la Guàrdia Civil, la dona i el porter d'un prostíbul. L'acusació pública sostenia que eren membres d'una xarxa de proxenetes que entre el setembre del 2001 i el juny del 2002 es dedicava a captar noies d'Europa de l'Est amb falses promeses de feina. Una vegada al país, els hi retiraven els passaports i les obligaven a exercir la prostitució en locals. Segons la fiscalia, per doblegar la seva voluntat les amenaçaven de manera continuada i fins i tot van arribar a agredir-les.
El cas es va destapar arran de 'confidents' policials i la Guàrdia Civil va començar a seguir el principal acusat per saber si hi havia indicis de criminalitat. Segons van explicar durant el judici, la investigació va començar a donar fruits perquè van veure actituds sospitoses que feien pensar que l'agent liderava una xarxa de proxenetes. Per això, van demanar al Jutjats de Blanes autorització per intervenir els telèfons de l'agent i la dona. El jutjat la va concedir argumentant que hi havia 'indicis seriosos' per creure que estaven cometent un delicte relatiu a la prostitució.
La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona conclou que aquesta interlocutòria és nul·la perquè els indicis seriosos dels qual parla el jutjat no queden confirmats i, per tant, les escoltes es van fer vulnerant els drets dels acusats. Un dels arguments és que la petició d'intervenció dels telèfons es fa en base als testimonis de dues noies que exercien la prostitució de les que es desconeix la identitat real i que són 'confidències que no poden servir com a element de corroboració'.
Segons la sentència, els únics fets constatats en la investigació són que l'agent freqüentava prostíbuls, que a vegades passava la nit a un hotel amb una dona i que adoptava mesures de seguretat en els seus desplaçaments. 'No poden ser considerats indicis pels quals deduir la comissió d'activitats relacionades amb la prostitució coactiva', recull la sentència. També conclou que els indicis són realment 'meres sospites o suposicions' que no justificaven que punxessin els telèfons.
La falta de motivació en la interlocutòria dels Jutjats de Blanes fa que sigui nul·la i, per això, també queden invalidades la resta de proves o declaracions que es van aconseguir a través de les escoltes. Així no es poden valorar els testimonis de les tres noies que deien que les havien obligat a prostituir-se ni tampoc les proves que van recollir en els registres dels domicilis perquè les ordres es van aconseguir en base al material recopilat a través del contingut de les escoltes.
A més, els tres acusats van negar els fets durant el judici i els agents que van intervenir en la investigació no va poder verificar que haguessin vist cap conducta delictiva desvinculada de les escoltes. Per aquests motius, els tres processats han quedat absolts.
