Les comarques gironines se situen gairebé al capdavant de Catalunya, només per darrere de Lleida, en precarietat laboral. Segons dades de l'Agència Tributària, el 48,1% dels assalariats a la demarcació tenen sous que no arriben als 1.000 euros bruts al mes. Si es trasllada el percentatge anterior en xifres, això representa que 169.057 persones veuen com el seu full de salaris no passa de les tres xifres.
Les xifres anteriors no deixen de ser dades fredes, però aquest matí la UGT s'ha encarregat de posar-hi realitats al darrere. La secretària general del sindicat a Girona, Dolors Bassa, qualifica de 'vergonyós' que gairebé un de cada dos treballadors sigui 'inframileurista'.
'A comarques gironines, on la despesa diària de la cistella de la compra i el preu del transport és dels més elevats, això és vergonyós', ha declarat Bassa. La situació és encara més cruenta si es mira quin és el perfil d'aquests assalariats. I és que, tot i que els joves també formin part del col·lectiu, el cert és que l'inframileurisme s'estén a altres edats i sectors determinats.
'Es tracta de peons, administratius i auxiliars administratius de sectors determinats de l'alimentació, com les fruites i verdures o la fleca i pastisseria', concreta la secretària general. Des de fa tres anys, el sindicat està lluitant per aconseguir que tots els convenis col•lectius se situïn per sobre dels 1.000 euros, però el cert és que –com concreta Bassa- encara queda 'molta feina per a fer'.
La crisi, un pes feixuc
'Hem aconseguit grans avenços en sectors com les obres públiques, la construcció, el comerç o l'hostaleria; calculem que un 15% dels assalariats gironins han augmentat el sou per sobre dels 1.000 euros, però si volem un veritable estat del benestar hem de continuar lluitant', concreta la secretària general. Bassa també admet que l'entrada de la crisi econòmica ha estat un pes feixuc a l'hora de poder negociar els convenis.
'Per posar un exemple de la situació, el conveni de la indústria flequera abans tenia el salaris fixats en 757 euros; es va renegociar i es va quedar en 957', indica Dolors Bassa. La secretària general també admet que, a l'hora de renegociar convenis, el millor és aconseguir que el marc sigui el de tot Catalunya. 'Si el marc laboral és el català, sempre és més estable perquè inclou més treballadors', afegeix Bassa.
Actualment, a les comarques gironines hi ha setze convenis col·lectius que encara es negocien a nivell de demarcació. D'aquests convenis provincials, sis tenen els salaris per sota dels 1.000 euros (ciment, fruites i verdures, indústria flequera, indústria de la fusta, indústries d'imatgeria religiosa, i pastisseria i brioixeria).
Ponent, al capdavant
Les comarques de Ponent són les que tenen, percentualment, més precarietat laboral de tot Catalunya (amb un 50,4%). A aquestes les segueixen Girona (amb el 48,1%), Tarragona (47,4%) i Barcelona (39,6%).
L'estadística de l'Agència Tributària recull que, arreu del país, hi ha 1.476.383 treballadors que es troben en aquesta situació (un 42% del total) i cobren menys de mil euros bruts al mes. D'aquests, 1.031.000 treballen a les comarques barcelonines; 102.935 ho fan a Lleida, 169.057 a Girona i els 173.939 restants a Tarragona.
La meitat dels treballadors de la demarcació cobren menys de 1.000 euros bruts al mes
S'han comptabilitzat més de 169.000 assalariats en aquesta situació
