Isaki Lacuesta (Girona, 1975) ha rodat en quinze anys nou llargmetratges, però també ha proposat diverses instal·lacions amb el cinema com a eina polivalent. Ha guanyat dues vegades la Concha d’Or a Sant Sebastià, la darrera amb el seu film més recent, Entre dos aguas, i ha estat objecte d’una retrospectiva antològica al Centre Pompidou que arriba a Catalunya de la mà de la seva complicitat amb la Filmoteca. Les instal·lacions que va presentar la institució parisenca també arribaran aquest 2019 al Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona i a l’Arts Santa Mònica de Barcelona.
Aquests èxits professionals s’afegeixen als reconeixements d’una obra que ha passat pel MoMA i el Lincoln Center de Nova York o la National Gallery of Art de Washington, i que reuneix premis com el Sant Jordi, el Gaudí, els festivals de Màlaga i Mar del Plata, entre molts altres.
La Filmoteca se suma a aquests reconeixements al cineasta oferint una exhaustiva retrospectiva integral que Lacuesta presentarà personalment, acompanyat per Isa Campo, el dimarts 8 de gener.
El seu treball multimèdia i proteïforme, sovint en col·laboració amb Isa Campo, i que també inclou instal·lacions artístiques i correspondències fílmiques, ha estat clau perquè els directors de deu festivals internacionals de prestigi l’hagin escollit entre els destinats a marcar el futur del cinema mundial. Obert al món i al seu temps, mostra una sensibilitat especial per l’art, la història, la ciència, la tecnologia, la família o el pas del temps, així com per esborrar les fronteres entre documental i ficció, sense deixar de ser honest amb la realitat.
Ja des del seu debut, el 2002 amb Cravan vs. Cravan, la filmografia de Lacuesta ha basculat de manera intel·ligent i estimulant entre ficció i realitat, explorant nous terrenys en el llenguatge documental. Una mirada personal i coherent que va continuar amb La leyenda del tiempo (2006), precedent de la recent i premiada Entre dos aguas (2018), la recreació de la intensa vida d’Ava Gardner a l’Espanya dels anys 50 a La noche que no acaba (2010), o les col·laboracions de 2011 amb el pintor Miquel Barceló a Los pasos dobles i El quadern de fang. Però la seva filmografia també es nodreix de títols de ficció pura, com Los condenados (2009), La propera pell (2016), guanyadora de quatre premis al Festival de Málaga i tres premis Gaudí, o la comèdia estripada Murieron por encima de sus posibilidades (2015), en què feia un àcid retrat de la crisi econòmica recent, i que serveix de pòrtic a la completa retrospectiva que li dedica la Filmoteca, que també inclou curts i migmetratges més obertament experimentals.
La presentació de la retrospectiva serà avui a les vuit del vespre a la Sala Chomón, l'acte anirà acompanyat per Isa Campo, amb la projecció de Murieron por encima de sus posibilidades i d’un dels films encarregats pel Centre Pompidou de París
