El Club Méditerrée ja és història

S'han derruït 443 bungalous i s'han extret més de 3.000 tones de vegetació exòtica invasora

  • Aquesta era l'antiga infermeria del Club Med (2005) © M. Estarriola
    Aquesta era l'antiga infermeria del Club Med (2005) © M. Estarriola
  • S'ha instal·lat una escultura on anteriorment hi havia l'infermeria © ACN
    S'ha instal·lat una escultura on anteriorment hi havia l'infermeria © ACN
  • Aquest és l'aspecte actual del Club Med, sense bungalous © ACN
    Aquest és l'aspecte actual del Club Med, sense bungalous © ACN
  • Un grup dels més de 400 bungalous que han desaparescut (2005) © M. Estarriola
    Un grup dels més de 400 bungalous que han desaparescut (2005) © M. Estarriola
  • A la imatge superior estat actual del paratge de Tudela, a baix tal i com era a l'any 2005 © M. Estarriola
    A la imatge superior estat actual del paratge de Tudela, a baix tal i com era a l'any 2005 © M. Estarriola

Després que el 2004 la ciutat de vacances del Club Med tanqués les portes, amb 30 anys d'activitat al darrere, aquest dilluns s'han donat oficialment per acabats els treballs per recuperar la zona. Una actuació conjunta del Ministeri i del Departament de Medi Ambient ha permès dur a terme la deconstrucció més important feta al litoral mediterrani fins ara, i a la vegada, recuperar un paratge catalogat com a reserva natural integral -el màxim nivell de protecció d'un espai natural. La ministra de Medi Ambient, Rosa Aguilar, que ha acompanyat Baltasar en la visita al paratge, ha manifestat que actuacions com la feta en aquesta zona són 'una referència' per Catalunya i per l'Estat, remarcant que es retorna aquest espai a la ciutadania.


Recuperació d'un 95% de la situació original

Es va començar l'enderroc del primer bungalou el mes de juliol del 2009, i des de llavors han estat 443 les construccions que s'han derruït. En concret, el projecte global ha consistit en la desconstrucció selectiva de les edificacions, els espais i els camins pavimentats que tenia la ciutat de vacances; la gestió dels residus de la construcció que s'han generat; la restauració de les espècies vegetals autòctones, traient-ne les espècies invasores, i l'adequació dels itineraris que afavoreixin la difusió dels valors que es volen protegir -de caràcter paisatgístic, geològic i botànic. El Departament de Medi Ambient estima que el projecte de restauració ambiental de la zona assolirà el 95% de recuperació de la seva situació original.

Aquesta actuació ha tingut un cost total de poc més de 7 MEUR, finançats pel Ministeri i el Departament de Medi Ambient i Habitatge. L'Estat es va fer càrrec de l'enderroc, mentre que la gestió de la runa i la recuperació mediambiental del paratge han estat finançades per la Generalitat.

Una quarta part de la runa, reutilitzada en el paratge

Al paratge de Tudela s'han enderrocat 443 construccions (412 de les quals eren bungalous), que ocupaven una superfície urbanitzada d'unes 6 hectàrees. L'actuació ha generat un volum total de runa d'uns 44.000 m3, una quarta part de la qual s'ha utilitzat in situ com a material de reblert.

D'altra banda, al llarg dels anys d'existència del Club Med es van crear moltes zones enjardinades, sobretot al voltant de les edificacions, amb plantes i vegetació exòtica que es va anar estenent més enllà de l'espai urbanitzat. L'obra ha permès extreure més de 3.000 tones d'espècies vegetals exòtiques invasores d'una superfície equivalent d'unes 20 ha, entre les quals destaquen el bàlsam, la figuera de moro, la gazània i l'atzavara. Un cop assecades, les restes de vegetació invasora s'han gestionat dins de l'obra com a material de reblert, evitant així la seva dispersió. També, s'ha recuperat la platja i la Gran Sala del Pla de Tudela.

Visites a partir de Setmana Santa

L'Àrea d'Educació Ambiental i Ús Públic del Parc Natural de Cap de Creus treballa en el disseny de diversos itineraris pedagògics que afavoriran la interpretació educativa, de divulgació i formativa de l'espai. Aquest projecte ha de definir els diferents programes d'educació ambiental (adreçats a escolars i adults amb programes específics per a la població local); de quina manera haurà d'entrar la persona visitant (èpoques en què s'hi pugui entrar lliurement i altres èpoques en què només es podrà visitar la zona tot fent visites guiades); els trajectes i la informació que cal donar dels itineraris que finalment es puguin definir, i la manera i les diferents modalitats de divulgar l'espai. Es preveu que aquest projecte es posi en marxa a finals d'any.

Un cop hagi finalitzat el disseny d'aquests itineraris pedagògics, el visitant disposarà de diversos recorreguts, d'una xarxa de miradors i també d'enclavaments amb singularitats geològiques o paisatgístiques. Així mateix, les formacions rocoses més emblemàtiques, o roques-animal, es podran identificar mitjançant vuit faristols d'acer que esbossen una silueta i suggereixen un joc de percepcions. Es tractarà d'una senyalització de perfil baix per no alterar la visualització de l'entorn. A més, també es dotarà l'espai d'una senyalització informativa per al visitant.

Segons Medi Ambient, a partir de Setmana Santa es podrà visitar ja el paratge, tot i que la junta rectora del Parc haurà de determinar en quines condicions. Quant a la polèmica generada per la possible restricció del pas per arribar a la zona, Baltasar només ho ha considerat com 'una de les moltes propostes que han arribat a la junta rectora'.