Endesa inicia els treballs per construir la subestació elèctrica de Bescanó vinculada amb la MAT

La subestació que ara ha començat a construir Endesa a Bescanó és la segona que s'aixeca en aquest municipi gironí. De fet, aquest proper desembre es preveu que acabin les obres de la primera, executada per Red Eléctrica i que ocupa una extensió d'uns 34.000 metres quadrats. Un cop aquesta subestació entri en funcionament, es connectarà amb la línia de la MAT del tram comprès entre Sentmenat i Bescanó.

La subestació que ara ha començat a aixecar Endesa es trobarà al costat de la de Red Eléctrica, i permetrà reduir el voltatge de la MAT. En concret, dels 400.000 volts fins als 132.000. D'aquesta manera, l'electricitat es podrà repartir arreu de la xarxa d'alta tensió de les comarques gironines.

Endesa assegura que la nova subestació es convertirà 'en una infraestructura estratègica per reforçar i garantir la qualitat i la continuïtat en el subministrament d'alta tensió' a la demarcació. De moment, ja han començat els treballs de moviment de terres i es preveu que les obres acabin a finals del 2011.

Els treballs de la nova subestació elèctrica tenen un cost de 17,5 MEUR. La infraestructura tindrà un total de catorze torres, que formaran un triple circuit de connexió amb la xarxa existent de 132 kV.

L'Estat espanyol i la Comissió Europea aposten per la MAT

La línia de Molt Alta Tensió (MAT), que ha d'estar completada el 2014, no serà l'última infraestructura que es fabriqui per transportar energia a través dels Pirineus. Ho han deixat clar el comissari d'Energia, l'alemany Günther Oettinger, i el director general de Política Energètica del Ministeri espanyol d'Indústria, Antonio Hernández, que aquest dimarts han assistit a la primera conferència anual sobre 'Energia del Desert'. I és que el projecte Desertec preveu que el vell continent ja es pugui abastir d'energia solar i eòlica provinent del Magreb d'aquí a 10 anys. La intenció és que el 2050 el 15% del consum a Europa sigui d'energia renovable produïda al nord de l'Àfrica i al Pròxim Orient.

L'objectiu que s'havia marcat l'estat espanyol de cara el 2014 era poder compartir amb altres països un 10% de l'energia que produeix. Ara la xifra és del 3% i quan la MAT estigui en marxa, 'no arribarem ni al 5%', ha dit el director general de Política Energètica del Ministeri espanyol d'Indústria. Actualment, l'únic punt de connexió d'energia elèctrica entre el Magreb i Europa és una línia de 600 megawatts entre el Marroc i l'Estat espanyol. El ministeri vol aprofitar aquest punt de partida i un dels seus objectius és que l'energia renovable que es produeixi al Nord de l'Àfrica en els propers anys passi per l'Estat espanyol cap a França i la resta d'Europa. Per aconseguir-ho, des d'ara fins al 2050, caldran noves infraestructures que facin la mateixa funció que la línia de Molt Alta Tensió. Fer una altra MAT és una opció, però també se n'estudien d'altres, com fer una instal·lació marítima que transporti l'energia.

Sigui com sigui, el que 'és clar' és que Europa 'necessita infraestructures per transportar electricitat del nord de l'Àfrica als nostres mercats europeus. Això vol dir, per Espanya, França ,Alemanya, així com per Itàlia, per dins dels Alps cap a l'Europa Central', ha explicat el comissari europeu d'Energia'. 'En les properes 2 dècades, s'han de fer noves infraestructures per tenir més seguretat en el subministrament', hi ha afegit.

Així ho han dit tots dos des del Palau de Congressos de Catalunya, on aquest dimarts i dimecres es celebra la primera conferència anual del la iniciativa industrial Desertec (Dii), en la qual participen 300 empresaris i experts del Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Egipte i de diversos punts d'Europa com Alemanya i els Països Baixos. El projecte preveu que les energies renovables del desert del nord de l'Àfrica puguin arribar a Europa en els propers 10 anys. La iniciativa, a la qual dóna suport la Comissió Europea, compta amb la participació de 19 empreses accionistes i 34 socis associats. D'altra banda, el projecte es desenvolupa en el marc institucional la Unió per la Mediterrània, amb seu a Barcelona.

De moment, Desertec, que va néixer a Alemanya l'any passat, és en una fase embrionària i caldrà veure si els països del nord de l'Àfrica estan disposat a acceptar les condicions que proposen els seus socis europeus. En aquest sentit, però, un dels accionistes de Desertec, el tunisià Benaissa Ayadi, ha explicat que el Magreb també veu en la iniciativa una manera de contribuir al seu desenvolupament econòmic. Des d'ara fins el 2012, els impulsors de Desertec tenen com a missió contestar la següent pregunta: 'Què s'ha de fer cobrir per cobrir el 15% de la demanda Europea i part de la demanda dels països del sud Mediterrani amb l'energia del sol i del vent el 2050?