El Suprem confirma la pena al jove que va atacar el company de pis a Blanes amb una catana

L'alt tribunal desestima el recurs de la defensa

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna al jove que va atacar amb una catana el seu company de pis a Blanes (Selva) i després es va atrinxerar durant hores a l'interior de l'habitatge. L'Audiència de Girona va imposar-li una pena de 3 anys i mig de presó, li va prohibir acostar-se a la víctima durant 5 anys i va obligar-lo a pagar-li una indemnització de 9.000 euros. La defensa del processat, però, no hi va estar conforme i va presentar recurs d'apel·lació, demanant que se li reconeguessin fins a tres atenuants (reparació del dany, embriaguesa i legítima defensa). Primer va elevar el cas al Tribunal Superior de Justícia (TSJC) i ara, en darrera instància, al Suprem. Tots dos, però, han tombat el recurs i han confirmat íntegrament la condemna.
Els fets van tenir lloc la matinada del 13 d'agost del 2016. Aleshores, el condemnat, Daniel Antonio Silva, compartia pis amb la víctima. Tots dos s'estaven en un habitatge de l'avinguda d'Extremadura de Blanes.

Aquella nit, Silva va agredir l'altre noi aprofitant que estava adormit al sofà i que no es podia moure massa perquè portava un braç enguixat. Primer li va colpejar el braç amb una defensa extensible, i quan l'altre es va despertar del dolor i va caure al terra, el va continuar colpejant.

Després de picar-lo per tot el cos, Silva va agafar una catana que hi havia damunt la taula del menjador i li va començar a clavar al cap i a les cames. Després de malferir el seu company de pis, ell mateix el va fer fora de casa. Un veí va trobar el jove ensangonat en ple carrer. Arran de les ferides, la víctima va haver d'ingressar a l'hospital.

Atrinxerat al pis

La policia, però, no va poder detenir Daniel Antonio Silva fins al novembre. Quan aquell matí, poques hores després de l'atac, els agents van anar fins al pis, l'acusat es va negar a obrir-los i s'hi va atrinxerar durant hores.

Els Mossos i la Policia Local van aconseguir entrar-hi aquella tarda, després d'obtenir un manament judicial, però aleshores l'agressor ja havia aconseguit fugir per la teulada. Va estar desaparegut tres mesos, fins que la policia el va poder arrestar.

La pena, íntegra

L'Audiència de Girona va condemnar l'acusat a una pena de 3 anys i mig de presó per un delicte de lesions amb ús d'armes i l'agreujant de traïdoria (tot i que inicialment, s'enfrontava a una condemna de 12 per temptativa d'assassinat). La sentència també li va prohibir apropar-se a menys de mig quilòmetre del company de pis durant 5 anys i el va obligar a indemnitzar-lo amb 9.000 euros.

La defensa de Silva, però, no va estar d'acord amb la condemna i va presentar recurs d'apel·lació. Primer davant del TSJC i després davant del Suprem (que és el que ara s'ha resolt). I tant un tribunal com l'altre han tirat per terra les seves tesis, i han confirmant íntegrament la pena que va imposar l'Audiència de Girona.

Cap dels tres

La defensa pretenia que se li reconeguessin tres atenuants al seu client: reparació del dany, embriaguesa i legítima defensa. El Suprem, però, no n'estima cap de les tres.

Pel què fa a la reparació del dany, la sentència reconeix que Silva, després de fugir, va trucar a la seva mare i la seva germana demanant-los que es fessin càrrec de la víctima (perquè eren amics). Però per a l'alt tribunal, això no s'emmarca dins el supòsit de reparació del dany, perquè han de ser "actes personals i voluntaris del responsable del delicte" (i no de terceres persones, com aquest cas).

Pel què fa a l'embriaguesa, el Suprem conclou que, en el moment de l'atac, Daniel Antonio Silva no tenia les facultats pertorbades per la ingesta d'alcohol. Entre d'altres, perquè la seva mare aquell dia l'havia vist "normal" i perquè, després de l'atac, va tenir prou sang freda com per fugir per la teulada i fer-se escàpol.

A més, tot i que la víctima va dir que aquella nit els dos havien consumit "drogues, marihuana, cocaïna, dues ampolles de whisky, cerveses i cubates", el tribunal no s'ho creu. De fet, la sentència assegura que com que Silva i el seu company de pis, en realitat, es coneixen des de petits, la víctima va intentar "suavitzar els fets, provant de no perjudicar aquell a qui, tot i el que havia passat, encara era el seu amic".

Pel què fa a la legítima defensa, el Tribunal Suprem –com ja havia fet el TSJC- també tomba aquesta atenuant. De fet, diu que no té cap mena de cabuda en el cas, perquè el condemnat va atacar la víctima aprofitant que estava del tot indefensa (ja que tenia el braç enguixat i, a més, estava adormida al sofà).
 
Per últim, la defensa de Daniel Antonio Silva també pretenia que el Suprem retirés l'agreujant de traïdoria. Però l'alt tribunal també ho desestima. I precisament, pels mateixos motius pels quals no estima l'atenuant de legítima defensa. "Hi ha prou base probatòria com per concloure que el condemnat va atacar la víctima quan aquesta estava impossibilitada per oferir resistència", subratlla el Suprem.