Sala, Argüelles, SAU i un àngel

La banda mítica va retornar en un concert intergeneracional amb una forta càrrega emocional

Tot té un inici i un final. En ocasions està programat i en d'altres succeeix de forma abrupta sense avisar. Aquest fou el cas de SAU, quan Carles Sabater va morir el 13 de febrer de 1999, posant punt i final a un grup que havia marcat una era dins el panorama de la música catalana. Trenta anys després, la formació ressuscita i torna als escenaris fins el març del 2019 al Liceu de Barcelona on morirà per segon cop.

El que ahir es va viure a l'escenari de la Basílica de Castelló d'Empúries en el marc del festival Sons del Món fou un gran exercici de nostàlgia i retrobament. Joves de poc més de 20 anys i adults fregant la seixantena es van aplegar en comunió per cantar a ple pulmó aquells temes que van marcar la seva infància, adolescència o bé maduresa. Amb un inici més aviat fred, la banda va recuperar sensacions ràpidament en un 'crescendo' vertiginós fins completar la primera part del concert que amb "Ningú ens mourà d'aquí" va arrencar les primeres llàgrimes d'alguns dels presents al pati de butaques.

Fou una combinació de música, records i humor. Un còctel d'emocions que va posar a prova fins i tot als més durs. "Fem una gira d'un any perquè després en Quim (Vilaplana - bateria) i jo farem un viatge amb l'Imserso", va bromejar un Pep Sala que segueix dominant a la perfecció la guitarra i cantant amb aquella peculiar veu que adores o bé odies.

Per veus però, la de Jonathan Argüelles, que en ocasions si hom aclucava els ulls es podia imaginar a Sabater damunt l'escenari, sacsejant els rínxols, movent els malucs i posant un peu damunt l'altaveu mentre entona algun dels grans èxits de la banda.

Seria absurd, irrellevant i una pèrdua de temps enumerar quins temes van interpretar SAU30. El més important és que ahir a la nit va baixar un àngel per omplir de música Castelló d'Empúries i els cors de tots els que allí s'hi trobaven presents en una nit màgica i inoblidable.