La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, celebra que el fiscal de Medi Ambient de Barcelona, Antoni Pelegrín, s'oposi a la concessió de dotze llicències per extreure corall en aigües exteriors i assegura que demostra la "incongruència" de la decisió del govern espanyol. Jordà afirma que la Generalitat va decidir aplicar una moratòria de deu anys en aigües interiors des del Cap de Begur fins a la frontera francesa seguint criteris científics i creu que la posició de la fiscalia els "dona la raó". "Al mar hi ha competències però és evident que ha de regir l'autonomia local i és el govern de la Generalitat qui té la visió de com s'ha de gestionar la pesca a Catalunya", insisteix Jordà.
Tal i com ha avançat el PuntAvui aquest dimarts, Pelegrín ha demanat a la fiscalia general que actuï davant del ministeri per frenar la pesca d'aquesta espècie i que en faci un control. Pel fiscal, les llicències contravenen les polítiques del Govern.
El fiscal de Medi Ambient de Barcelona, Antoni Pelegrín, ha remès al seu homòleg estatal el decret d'arxivament de les diligències que va obrir el mes d'abril després que el Ministeri d'Agricultura i Pesca atorgués dotze llicències per extreure corall vermell en aigües exteriors des d'Arenys de Mar (Maresme ) fins a Begur (Baix Empordà).
A l'escrit, tal i com ha avançat el PuntAvui, el fiscal demana a la fiscalia general que actuï davant del ministeri per frenar l'extracció d'aquesta espècie i que en faci un control. Al seu entendre, la concessió de llicències suposen una "contravenció" de la decisió de la Generalitat de suspendre'n la pesca en aigües interiors, sobre les quals és competent. En aquest sentit, Pelegrín remarca que els experts alerten que només un 4% de les poblacions de corall vermell del litoral català es troben en bon estat i que la majoria tenen una talla inferior a la permesa.
A més, recorda que el Parlament Europeu està tramitant un reglament que establirà l'obligatorietat que els estats membres vedin la pesca del corall quan s’arribi al límit de captures.
La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha celebrat la posició del fiscal de Medi Ambient i ha assegurat que demostra la "incongruència" de la decisió estatal.
Jordà afirma que la posició de la Generalitat estava fonamentada i és fruit "d'un estudi científic". "Però l'Estat, com sempre, va decidir el que li va semblar", insisteix.
A l'escrit, tal i com ha avançat el PuntAvui, el fiscal demana a la fiscalia general que actuï davant del ministeri per frenar l'extracció d'aquesta espècie i que en faci un control. Al seu entendre, la concessió de llicències suposen una "contravenció" de la decisió de la Generalitat de suspendre'n la pesca en aigües interiors, sobre les quals és competent. En aquest sentit, Pelegrín remarca que els experts alerten que només un 4% de les poblacions de corall vermell del litoral català es troben en bon estat i que la majoria tenen una talla inferior a la permesa.
A més, recorda que el Parlament Europeu està tramitant un reglament que establirà l'obligatorietat que els estats membres vedin la pesca del corall quan s’arribi al límit de captures.
La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha celebrat la posició del fiscal de Medi Ambient i ha assegurat que demostra la "incongruència" de la decisió estatal.
Jordà afirma que la posició de la Generalitat estava fonamentada i és fruit "d'un estudi científic". "Però l'Estat, com sempre, va decidir el que li va semblar", insisteix.
Per la consellera, l'oposició de la fiscalia és un toc "d'alerta" a l'executiu espanyol. "Al mar hi ha competències però independentment de qui les tingui és evident que el que ha de regir és l'autonomia local. I és el la Generalitat que té la visió de com s'ha de gestionar la pesca a Catalunya", afegeix.
Llicències polèmiques
El Ministeri d'Agricultura va concedir el passat mes d'abril dotze llicències per pescar corall vermell en aigües exteriors entre Arenys de Mar (Maresme) i Begur (Baix Empordà), just a tocar de l'àmbit inclòs a la moratòria de la Generalitat. El Departament d'Agricultura va anunciar la mesura l'any passat i va fer públic que es començaria a aplicar aquest 2018 i fins al 2027 suspenent els permisos que es donaven en aigües interiors (sota la seva competència) des del Cap de Begur fins a la frontera francesa.
La limitació tenia l'objectiu evitar que Catalunya perdi les darreres colònies que té d'aquesta espècie. La mesura es va adoptar després d'encarregar un informe a un grup de científics, que va concloure que el 90% de les poblacions en aigües catalanes tenen un estat de conservació "crític". La Generalitat va comunicar al Ministeri la seva intenció. L'Estat es va comprometre a través d'una ordre ministerial a aplicar la mesura en aquest tram però no hi va incloure les aigües exteriors properes, on va concedir els permisos.
La limitació tenia l'objectiu evitar que Catalunya perdi les darreres colònies que té d'aquesta espècie. La mesura es va adoptar després d'encarregar un informe a un grup de científics, que va concloure que el 90% de les poblacions en aigües catalanes tenen un estat de conservació "crític". La Generalitat va comunicar al Ministeri la seva intenció. L'Estat es va comprometre a través d'una ordre ministerial a aplicar la mesura en aquest tram però no hi va incloure les aigües exteriors properes, on va concedir els permisos.
