La zona que ocupa el fòrum romà de Llívia es convertirà en una plaça visitable

La primera inversió serà de 17.000 euros

L'Ajuntament de Llívia (Cerdanya) vol potenciar les restes del fòrum romà de Iulia Líbica que han quedat al descobert en el marc de les campanyes arqueològiques que s'han dut a terme en els darrers vint anys en aquesta zona, a tocar de l'església de Santa Maria. Per aquest motiu, durant aquest estiu té previst executar unes obres per desviar un tram de carrer que discorre entre el temple gòtic de la localitat cerdana i el jaciment, amb l'objectiu de facilitar les tasques de recuperació de la part de l'edifici que hi queda amagada a sota. La intenció és que els treballs, que comporten per al consistori una primera inversió de 17.000 euros, estiguin enllestits el proper mes de setembre, abans que s'acabi la temporada d'excavacions d'enguany.
El nou vial substituirà l'actual accés que voreja l'església de Santa Maria de Llívia fins arribar a la zona d'aparcament, situada en un dels costats. D'aquesta manera, l'ajuntament de la població cerdana preveu desviar uns metres el carrer, per fer-lo discórrer pels extrems de les restes del fòrum romà de Iulia Líbica, amb l'objectiu d'afavorir que el tram afectat també es pugui excavar. Segons ha explicat el seu alcalde, Elies Nova, amb l'actuació es pretén guanyar "un espai net, obert i visitable" que faci les funcions de plaça i que connecti més directament amb el temple gòtic i el museu de la localitat.
 
La previsió és que les obres comencin a l'agost i que en el termini d'un mes estigui enllestit el nou camí, que serà de terra i tindrà un caràcter provisional. Aquesta primera intervenció suposarà una inversió de 17.000 euros, la qual es finançarà amb recursos propis del consistori i inclourà també el trasllat del cablejat i canonades per on hi passen els subministraments bàsics. Paral·lelament, s'ha demanat una subvenció a la Diputació de Girona per executar l'adequació definitiva del nou carrer.

Mentre s'allibera el tram afectat i abans de dur a terme les obres de desviament del vial, la campanya d'enguany s'ha focalitzat en la zona de l'exedra, que toca a l'extrem del carrer on arribarà el nou camí. El director de les excavacions, Jordi Guàrdia, ha explicat que, per sorpresa, han descobert "una habitació molt ben construïda, de planta quadrada i de molta qualitat" que correspon a la primera etapa del fòrum, entre finals del segle I aC i inicis del segle I dC, i que té 1,20 metres de baixada, per sobre d'altres que s'han recuperat anteriorment.

Una altra de les novetats és la prospecció que s'ha fet al carrer de la Colomina per comprovar si en aquesta zona hi hauria el límit sud del fòrum. Mentre, també es preveu continuar treballant a l'àrea del temple, ja que la meitat de la seva superfície està per descobrir perquè queda amagada sota el mur i el patí de l'església de Santa Maria. A la campanya hi participa la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, l'Ajuntament de Llívia i la Diputació de Girona i per enguany compta, de moment, amb un finançament de prop de 50.000 euros.

Nou tríptic informatiu

Aquest mes de juny, i gràcies a la tasca impulsada pels alumnes de cicle mitjà de l'Escola Jaume I de Llívia, s'ha publicat un nou tríptic divulgatiu sobre el fòrum. El fulletó, que ja està disponible per als visitants, és el primer que s'edita amb informació exclusiva sobre aquestes restes d'origen romà, està traduït al castellà, anglès i francès i ha comptat amb la supervisió de l'equip que duu a terme les excavacions i l'ajuntament de la localitat, que ha assumit el cost de la seva impressió.

Una part del conjunt arqueològic de Iulia Líbica es va descobrir al 1997 i, quatre anys més tard, es va començar a excavar en extensió. A partir del 2013, es va interpretar com a fòrum romà i també es va trobar el seu temple, estant tot plegat emmarcat entre l'època de l'emperador August o el principi de la de Tiberi. La seva amplada, de 42 metres i mig, és similar al de Perpinyà. Tot i això, a Catalunya és un patrimoni singular pel fet de ser l'únic que hi ha enmig del Pirineu, ja que la resta es troben en zones costaneres, com ara Badalona, Barcelona, Tarragona i Empúries.