El macrocàmping de Garriguella, impulsat per l'empresa Finques Agropecuàries de Peralada S.L., pivotava a l'entorn del Mas Tòfol. En total, abastava 17,48 hectàrees i disposaria de 665 parcel·les d'acampada, distribuïdes entre tendes, bungalous i mobile homes. Tindria una capacitat màxima per a 1.995 turistes i la inversió estimada voltava els 10 milions d'euros (MEUR).
Avui, el pla especial que n'havia de permetre la instal·lació ha passat per Urbanisme. I la comissió n'ha fet una esmena a la totalitat. De fet, segons ha precisat Serra, l'informe que s'ha emès és "desfavorable del tot".
D'entrada, el director general ja ha dit que el càmping és del tot "desproporcionat". I més, tenint en compte que el poble de Garriguella és relativament petit. Per posar un exemple, Agustí Serra ha explicat que s'hi preveien aixecar més de 17.000 metres quadrats de construccions. D'aquests, 8.800 corresponen a edificacions (com ara recepció, restaurants o dutxes). La resta són els que sumen els 260 mobile homes i bungalous, que ocuparien fins al 40% de les parcel·les d'acampada.
"En realitat, allò que es fa és una nova ciutat", ha dit Serra. A més, Urbanisme també s'oposa a què el macrocàmping se situï a la zona on s'ha projectat. "S'implanta en un lloc en què, ni tan sols reduint-ne la superfície, ens sembla que és l'adient; caldria buscar un altre emplaçament", ha explicat el director general.
Salvem Garriguella celebra la decisió
Des de la plataforma Salvem Garriguella, han celebrat la decisió d'Urbanisme i el seu portaveu, Paulí Geli ha assegurat que tot plegat va en la línia del que ells defensaven. "Nosaltres consideràvem que aquests càmpings eren urbanitzacions toves i que, per tant, no s'haurien de poder fer perquè contradiuen tots els ordenaments actuals", ha dit en conèixer la resolució.
Geli ha afirmat que el principal escull del projecte no era només la seva dimensió sinó, sobretot, l'emplaçament. "La grandària al final és el que genera l'impacte i posa en qüestió els recursos hídrics de forma exponencial però era sobretot l'emplaçament el que generava el problema", ha dit.
La plataforma s'havia oposat des del principi al projecte. Per impedir-lo, van presentar-hi al·legacions i a finals de l'any passat va entrar a l'Ajuntament més de 2.100 signatures per demanar que s'aturés.
Reflexió a fons
La comissió d'Urbanisme de Girona, doncs, ha tombat el pla especial i no permetrà que el projecte del macrocàmping de Garriguella tiri endavant. Però més enllà d'això, el director general també ha volgut avançar que la Generalitat vol impulsar un nou pla director, centrat exclusivament en els càmpings, que abastarà tot Catalunya.
Ara per ara, arreu del territori hi ha 357 càmpings (la majoria repartits arreu del litoral i a muntanya). "Molts, però, no compleixen amb les normatives sectorials", ha concretat Serra. Per exemple, aquelles que fan referència a aspectes de protecció civil.
A més, el director general d'Urbanisme també ha admès que, a l'hora d'obrir un nou càmping, la llei és "extremadament genèrica", perquè només fixa que se situïn en sòl no urbanitzable i que els ajuntaments, quan en tramitin el pla especial, concretin que els terrenys es destinaran a aquest ús.
"Ja portem temps que, conjuntament amb el Departament d'Interior, pensem que aquesta regulació s'ha de millorar", ha subratllat Serra. I d'aquí, la decisió de dur a terme el pla especial. "Cal obrir una reflexió a fons, sobretot tenint en compte que els càmpings cada cop més han deixat de ser instal·lacions efímeres per convertir-se en fixes; i que, per tant, potser cal implantar-los en sòl urbanitzable", ha dit el director general d'Urbanisme.
Mentre es redacti el pla, Serra també ha avançat que la Generalitat es planteja fer una moratòria per a l'obertura de nous càmpings.
Pas endavant per al POUM de Vilafant
La comissió d'Urbanisme d'aquest maig també ha valorat l'avanç del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vilafant. Aquí, n'ha emès un informe favorable. A grans trets, el document planteja que aquest municipi de l'Alt Empordà creixi amb 1.200 habitatges nous, que sobretot se situarien a la zona que toca a Figueres "i donarien continuïtat a la ciutat", ha precisat el cap dels serveis territorials d'Urbanisme a Girona, Jordi Domènech.
A més, Domènech ha precisat que l'avanç del POUM també posa especial atenció a l'encaix que tindrà el poble amb les infraestructures que en creuen el terme. Pel què fa a l'N-260, que actualment travessa el nucli, el pla proposa desviar el trànsit que concentra aquesta carretera a través d'una variant (que caldrà pactar, això sí, amb l'Estat).
I en relació amb l'estació del TAV, l'avanç del POUM recull que es pugui aixecar una zona de serveis (amb oficines i hotels) al seu voltant. Per últim, el document també dibuixa un nou parc urbà al municipi.
