La Divisió de Trànsit dels Mossos compleix 20 anys amb uns 2 milions de multes per excés de velocitat

El cos està format avui per 1.169 policies

El 4 de maig del 1998 naixia la Divisió de Trànsit dels Mossos d'Esquadra. El desplegament va començar a Girona amb 250 agents i dos anys més tard es completava arreu de Catalunya. Avui en formen part 1.169 policies. Ells són els Mossos de l'asfalt, una divisió del cos que no només controla les infraccions a la carretera sinó que també treballa per canviar consciències al volant. Lluitar contra l'excés de velocitat continua essent una de les prioritats. De fet, en aquests vint anys, gairebé s'han denunciat 2 milions de conductors per infringir els límits. Però l'alcohol, no fer ús dels sistemes de seguretat i les distraccions (incrementades amb l'auge dels mòbils) també s'emmarquen dins aquelles conductes de risc que es mantenen al llarg d'aquestes dues dècades. "El factor humà és decisiu", subratlla el primer cap de la Divisió i actual comissari de la Regió Policial de Girona, Josep Milan. A ell li va tocar encarar "el repte i el neguit" que va suposar el traspàs de competències. Valora que la tasca de tots aquests anys ha permès reduir l'accidentalitat però que, malauradament, la carretera continua segant massa vides.
"Com matar 600 persones sense provocar un escàndol públic? Utilitzeu quatre milions de vehicles". Aquesta frase, que neix d'una cita de la investigadora americana Susan P. Baker, la va pronunciar Josep Milan ara fa dues dècades durant una conferència sobre seguretat viària. Va canviar, això sí, part del text original per incloure-hi les dades que feien referència a Catalunya.

Era l'any 1998 i a Milan acabaven de nomenar-lo cap de la Divisió de Trànsit dels Mossos d'Esquadra. La nova àrea naixia amb 250 agents repartits entre Girona, Figueres, Sant Feliu de Guíxols i Olot (que aleshores, també assumia la Cerdanya). El comissari recorda com el traspàs de competències amb la Guàrdia Civil va suposar un autèntic "repte" per al cos, dins el camí de convertir-se en policia integral, però que tampoc va estar exempt de "neguit".

"En un principi, reaccionàvem enviant totes les patrulles de la zona al lloc cada cop que hi havia un servei", explica Milan. I a partir d'aquí, pas a pas, va anar venint la resta. També gràcies a l'experiència que els mateixos policies assolien a mesura que sortien a la carretera i s'adonaven de quins eren els punts negres de la xarxa viària. "Amb el temps, vam anar adaptant-nos i millorant en coordinació i coneixement del territori", explica qui va ser el primer cap de la Divisió fins al 2002.

De Girona, els Mossos de Trànsit es van estendre a Lleida (1999). I al desembre del 2000, amb l'arribada de la Divisió a Barcelona i Tarragona, es va culminar el desplegament arreu de Catalunya.

Velocitat, alcohol i distraccions

Josep Milan explica que, al llarg d'aquestes dues dècades, les coses han canviat molt. Han millorat les carreteres, l'atenció sanitària i també la tecnologia dels vehicles. Però malauradament, allò que persisteix són les infraccions al volant. "El factor humà continua essent decisiu a l'hora de saltar-se les normes i posar en risc els altres usuaris de la via", diu el comissari.

De fet, recorda que quan era cap de la Divisió de Trànsit, entre les primeres causes d'accidentalitat ja s'hi trobaven l'excés de velocitat, el consum d'alcohol i drogues i la manca –o el mal ús- dels sistemes de seguretat. "I amb els anys, a tot això s'hi han sumat les distraccions provocades pel mòbil; a la carretera, aquest ha estat el pitjor avantatge que ens ha donat la tecnologia", lamenta Milan.

I per si la realitat no és prou tossuda, al darrere hi ha les xifres que la confirmen. Durant aquests vint anys, sense anar més lluny, els Mossos de Trànsit han arribat a denunciar 1.919.799 conductors per prémer massa l'accelerador i 320.028 per conduir borratxos (dels quals, 5.051 s'han enfrontat a un procés penal).

A aquests, se n'hi afegeixen 35.818 més que van agafar el cotxe sota els efectes de les drogues (sobretot, marihuana i cocaïna). Unes proves, les del drogotest, que Mossos va començar a fer l'any 2008.

Però més enllà de les sancions, que també hi són, el comissari subratlla en què allò que cal és insistir en la prevenció. Sobretot, a l'hora de lluitar contra les conductes incíviques. Per això, a banda dels controls que munten a peu de carretera –durant, aquestes dues dècades, la Divisió n'ha arribat a fer gairebé 900.000- els Mossos d'Esquadra també porten a terme xerrades sobre seguretat viària.

Primer van ser a les escoles, però d'aquí es van estendre a nombrosos col·lectius. Entre aquests, transportistes, motoristes o treballadors d'empreses de diferents sectors. "Ens centrem a intentar canviar les actituds, a incentivar tothom perquè hi hagi el mínim d'accidents possible", explica un dels agents de Trànsit de Girona que fa anys que es dedica a fer formació, Ramon Cos.

Vides a la carretera

La tasca feta pels Mossos d'Esquadra, lligada a les campanyes de conscienciació impulsades pel Servei Català de Trànsit (SCT), han permès reduir l'accidentalitat. Però malauradament, la carretera encara sega massa vides. L'any passat, arreu de Catalunya 248 persones van morir en accidents (tant en zona urbana com interurbana)

El comissari Milan recorda que, quan es va posar al capdavant de la Divisió aquell 1998, ja "impactava" veure com els atestats recollien xifres "de morts, ferits greus i ferits lleus". "D'aquí que un dels nostres objectius principals sigui el d'incrementar la prevenció i aconseguir unes carreteres més segures", precisa.

Al llarg d'aquests vint anys, els agents de Trànsit han intervingut en 399.685 accidents. D'aquests, 5.511 han estat mortals i han costat la vida a 6.402 persones. Enfrontar-se a una pèrdua humana a la carretera no és fàcil, admet Milan. Ni per a les famílies, que moltes vegades necessiten suport psicològic per a un cop que arriba sense avisar, ni per als mateixos Mossos que es desplacen a l'accident i que ho han de comunicar.

Per això, precisa Milan, el tracte humà és bàsic. I aquí, recorda iniciatives com la de donar un osset de peluix als menors involucrats en un accident on hi hagi ferits o víctimes mortals (per ajudar-los a minimitzar l'impacte emocional).

I tornant a les cites, el comissari en recorda una altra que també feia servir durant les conferències. I que vint anys després continua essent de rabiosa actualitat a l'hora de remoure consciències. Aquesta, de l'enginyer vienès Hermann Knoflacher: "L'arma predilecta de l'ésser humà és el cotxe".