La reforma dels espigons de la platja de Sant Antoni (Baix Empordà) és una obra molt reivindicada pel municipi perquè ha de permetre estabilitzar la platja des Monestri i al mateix temps protegir el front marítim de les llevantades.
Aquest dijous s'ha fet un pas important com és la signatura del contracte d'assistència tècnica del projecte amb la presència del subdelegat del Govern de l'Estat a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante i l'alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler.
La redacció del projecte s'ha adjudicat a l'empresa Ingemed amb un termini màxim de sis mesos. Un cop enllestit, s'haurà de fer la licitació de les obres que es preveu que sigui a partir de l'any vinent. Basant-se en les conclusions de l'estudi batimètric fet per la Universitat de Cantàbria, el que es farà serà suprimir un espigó i allargar el que hi al costat, amb una part submergida que acabarà fent angle.
Pel que fa a l'espigó del final, que pertany a Palamós, aquest també es reformarà amb aquesta forma d'angle. Ambdues construccions tindran la imatge d'una mena de "braços" per retenir la sorra i consolidar la platja des Monestri. Els espigons amb forma de 't', construïts fa 40 anys, es conservaran. El cost de l'obra s'assumirà íntegrament des del Ministeri de Medi Ambient.
"Per un poble turístic, que s'estabilitzi el model de platja, preservant els antics espigons i assegurant la sorra perquè no marxi és una gran fita". Així de satisfet es mostrava l'alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, moments abans que es rubriqués el contracte d'assistència tècnica del projecte. "Avui veiem la llum al final del túnel", ha afirmat, tot recordant que l'estabilització de la platja i la protecció del front marítim de les llevantades era una demanda històrica.
La principal beneficiària serà la platja des Monestri, situada entre Sant Antoni de Calonge i Palamós, la zona més sensible als temporals de mar. Els darrers episodis de temporal van ser el març passat, causant desperfectes a la platja (enduent-se una part important de la sorra) i també a la zona del passeig. L'alcalde ha explicat que la reforma dels espigons és una obra molt necessària perquè els danys dels temporals comporten uns "costos importants" per reparar els danys.
Per altra banda, ha agraït al govern espanyol haver complert els compromisos adquirits amb el projecte i ha demanat "celeritat" amb les obres. Per la seva banda, el subdelegat del govern espanyol a Girona, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, ha posat de manifest la bona entesa entre les dues administracions i ha assegurat que aquesta és una obra "prioritària". Preguntat pels terminis, ha explicat que l'empresa Ingemed que redactarà el projecte té sis mesos per fer-ho i que el següent pas serà l'adjudicació de l'obra, moment en què ja se sabrà el cost de l'obra. La previsió és que els treballs s'allarguin uns sis o vuit mesos amb el condicionant de no coincidir amb la temporada d'estiu. Els treballs haurien de començar entre el 2019 i 2020, un cop el Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient aprovi una partida per assumir el global de l'obra.
Remodelar dos espigons amb forma de "braç"
La redacció del projecte tècnic es basarà en les conclusions de l'estudi batimètric que l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni va encarregar a la Universitat de Cantàbria. A grans trets, el que es farà serà eliminar un dels espigons per aprofitar el material per allargar el que hi ha al costat, que es reforçarà amb una part submergida i acabarà amb forma d'angle. Pel que fa a l'espigó del final, que pertany ja a Palamós, aquest també es reforçarà i acabarà amb forma d'angle. D'aquesta manera, els dos espigons seran com uns "braços" per retenir millora la sorra. "Amb aquest final el que busca és que la platja des Monestri creixi i es conservi permanentment", ha precisat l'alcalde. Els espigons amb forma de 't', construïts fa prop de 40 anys, es conservaran complint així amb el que es va decidir en assemblea durant la presentació de l'avantprojecte l'any 2013.
El cap de Costes a Girona, Jordi Planella, ha explicat que, un cop finalitzi l'obra, s'aportaran uns 550.000 metres cúbics de sorra que es dragaran d'una zona entre Lloret i Tossa de Mar.
