Confirmen que les àmfores de fa 2.000 anys trobades a les Formigues duien salsa de peix

Les restes de resina, pol·len i espines permetran fer un estudi pioner

S'han passat dos mil·lennis a més de 45 metres de profunditat, però ara fa pocs mesos van tornar a la superfície. Formaven part de la càrrega del vaixell romà que a principis del segle I dC es va enfonsar al litoral del Baix Empordà. Un derelicte que els arqueòlegs van descobrir al 2016 i que ja s'ha començat a excavar en profunditat.

De moment, traient part de la sorra que recobreix el jaciment, ja s'han comptabilitzat 135 àmfores. I d'aquestes, durant la darrera campanya els arqueòlegs en van extreure tres. S'havien desprès de l'estiba del vaixell i, a diferència de la resta d'àmfores que encara reposen sota el mar, no hi havia risc que es trenquessin a l'hora d'agafar-les.

Tot i que aquestes tres àmfores havien perdut el tap (al jaciment, moltes el conserven) els arqueòlegs les han buidades per intentar trobar restes del seu contingut. I després de retirar-ne els sediments acumulats a l'interior durant segles, les àmfores han revelat part dels secrets de la nau. I a partir d'ara, també s'espera que ho facin de la cultura culinària dels romans.

Al seu fons, els arqueòlegs hi han trobat parts de la resina que es feia servir per impermeabilitzar les àmfores. Però també escates i trossos d'espines, que han permès descobrir amb certesa què transportava el vaixell enfonsat a les Formigues.

"Fins ara teníem dues hipòtesis: o bé portava salsa de peix o bé salaons", concreta l'arqueòleg del CASC. "Però pel tipus i la mida de les restes, és a dir més aviat parts de diferents peixos, ara ja podem concloure que duia un carregament de salsa", hi afegeix Gustau Vivar.

Pioner i internacional

Ara, les tres àmfores reposaran a les lleixes del magatzem del CASC, juntament amb els centenars de restes procedents dels jaciments submarins que hi ha al litoral català. Però les mostres que s'han extret del seu contingut viatjaran fins a laboratoris de França i Noruega. Formaran part d'un estudi pioner a nivell internacional que intentarà descobrir què contenia la salsa de peix que elaboraven els romans.

També coneguda com a gàrum, aquest condiment s'elaborava amb diferents tipus de peix, que es trossejaven i es posaven a macerar durant un any a sol i serena. Ara, a través del microscopi, es miraran les restes de pol·len i d'ADN que contenien les àmfores per veure quines plantes i peixos es posaven a la salsa.

Per això, dos arqueòlegs experts en palinologia (l'anàlisi del pol·len) s'han desplaçat fins a la seu del CASC a Girona per extreure les mostres que s'enviaran als laboratoris. "Aquesta és la primera vegada que fem un estudi pol·línic sobre aquestes salses romanes", concreta Anna Ejarque, que treballa al laboratori Geolab que el Centre Nacional de Recerca Científica francès, el CNRS, té a Clarmont-Ferrand.

Com que el pol·len es conserva durant mil·lennis, Ejarque concreta que podran determinar quines plantes es feien servir per elaborar el gàrum. "Això sí, sempre que siguin parts en florescència; per exemple, si s'ha fet servir romaní per aromatitzar la salsa, en trobarem pol·len en una proporció molt alta", concreta la palinòloga.

A més, segons explica Santi Riera, palinòleg i professor d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona (UB), també hi haurà mostres vegetals que, juntament amb les escates i restes d'espines s'enviaran a analitzar a Noruega. Allà, es mirarà si se n'ha conservat l'ADN, cosa que permetrà determinar quines plantes i quins peixos feien servir els romans per elaborar la salsa.

En paral·lel, els palinòlegs també estudiaran la resina que s'ha conservat al fons i a part de les parets de les àmfores (i que es feia servir per impermeabilitzar-les). L'objectiu, en aquest cas, és veure de quin arbre s'extreia.

"Pel que hem llegit, es veu que per transportar vi la resina de pi d'alta muntanya era molt apreciada, però també sabem que se n'extreia del roure", concreta Ejarque. "L'ús de la resina al món antic és molt desconegut, i ara podrem analitzar d'on provenia la que duien les àmfores del vaixell localitzat a les Formigues", hi afegeix la palinòloga. "Una de les coses bones que tindrà aquest estudi és que pot servir per aportar informació novedosa i descobrir incògnites", conclou.

Visita la galera d'imatges de l'obertura de les àmfores