La poesia no està feta per a tots ni per a tothom, o com bé diria el refrany; "la mel no és feta per a la boca de l'ase". Afortunadament, ahir van ser mig miler de persones amants de la música i la poesia les que es van aplegar al Teatre Municipal de Girona per escoltar el darrer disc de Roger Mas que porta per títol "Parnàs", ple de referències a un immens reguitzell de poetes. Referències en alguns casos excessives que van allargar el concert fins a dues hores on el cantautor de Solsona es prenia la llibertat de dissertar sobre Martí i Pol o Verdaguer. Del primer en va dir que era el Mark Knoplfer de la poesia, "un gran poeta però que dir-lo del poble no li va fer cap favor". Mentre que de Verdaguer explicava que hi havia molta "palla" entre les seves publicacions.
El públic responia entusiasmat davant les seves reflexions i escoltava amb devoció les peces musicals que anit va presentar. Especialment destacable la presència damunt l'escenari de Míriam Encinas, que dotava d'una atmosfera especial totes i cada una de les cançons a través dels seus instruments (dilruba, viola medieval, flautes i percussió).
El concert es va arrencar amb "La margera", seguit de "Si dolce è'l tormento". Un dels moments més àlgids fou quan abans de la mitja part, Mas es va quedar sol damunt l'escenari per interpretar "Ella té un cel als ulls" i "El rei dels verns", arrencant els aplaudiments més sonors que fins aleshores el públic s'havia reservat a tota referència que feia el cantautor a la independència i el conflicte entre Catalunya i Espanya.
"Jordi", i una de les noves i més aplaudides peces, "Soleiada", van servir per arrencar una segona part del concert on es van escoltar alguns dels èxits d'"irredempt", l'anterior disc de Mas. Així, "Cor de metall" o "Ruïnes d'Empúries", van sonar just abans de tancar l'actuació amb tres bisos, l'últim un "Sopluig dolcíssim", un dels temes més aplaudits.
