La patriòtica òpera 'Attila', la novena de Guiseppe Verdi torna aquest divendres i diumenge al Liceu en versió concert, després de 33 anys d’absència i ho farà en la mateixa data de la seva darrera representació l'any 1984. La mestra italiana Speranza Scappucci debuta al Liceu conduint aquest títol amb un repartiment encapçalat per Ildar Abdrazakov, que interpretarà Àtila, el temible rei dels huns. La directora musical, Speranza Scappucci, ha explicat que el protagonista, Àtila, és representat per Verdi com un personatge no bàrbar i això es mostra amb una música molt elegant en les escenes en les que ell apareix. Sobre l'escenari acompanyen a Abdrazakov, la soprano dramàtica del moment, Anna Pirozzi en el paper d'Odabella, el tenor Josep Bros com a Foresto, el baríton Vasily Ladyuk (primer premi Concurs Tenor Viñas 2005 i premi Operalia), a més de l'Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu.
El relat històric d'aquesta òpera té lloc al segle V a la ciutat d'Aquilea, que és envaïda per Àtila, rei dels huns. Un grup de verges sobreviu a l'atac i són retingudes per l'invasor, que queda impressionat pel coratge i bellesa d'Odabella. Tot i l'aparent submissió de la jove, ella planeja assassinar Àtila, mentre el seu amant Foresto pateix per una suposada traïció de la seva estimada. Finalment, Odabella complirà el seu objectiu i apunyalarà i matarà el rei dels huns.
Scappucci ha destacat que la pròpia música de Verdi és "molt teatral dins de la seva simplicitat" i ha indicat que l'òpera és més important si es representa escènicament, però ha reconegut que n'hi ha algunes que es poden fer en forma només de concert. Ha recalcat que el drama a 'Attila' està en la pròpia música.
Per la seva part, Ildar Abdrazakov ha explicat que, quan estudiava al conservatori, en un primer moment tenia clar que volia cantar música clàssica o pop, però no òpera. Tot i això, després d'escoltar una gravació d''Attila' del mestre Muti va decidir que volia cantar aquest personatge. Un temps després Riccardo Muti el va escollir per participar a l'elenc de 'Macbeth', on va debutar al Liceu la temporada 2001/2002 amb la visita del cor i orquestra del Teatro allà Scala de Milà, i posteriorment el mateix director el va convidar a fer el paper d'Àtila i per a ell va ser un somni.
A preguntes dels periodistes sobre pel fet que no es representa molt aquesta òpera, Christina Scheppelmann, directora artística del Liceu, ha replicat que es deu a la dificultat dels rols. "Necessites protagonistes espectaculars i ideals i els tenim en aquest repertori". "És una òpera que s'està redescobrint i es mostra que hi ha veus per fer-la", ha afegit Scappucci.
Scappucci ha destacat que la pròpia música de Verdi és "molt teatral dins de la seva simplicitat" i ha indicat que l'òpera és més important si es representa escènicament, però ha reconegut que n'hi ha algunes que es poden fer en forma només de concert. Ha recalcat que el drama a 'Attila' està en la pròpia música.
Per la seva part, Ildar Abdrazakov ha explicat que, quan estudiava al conservatori, en un primer moment tenia clar que volia cantar música clàssica o pop, però no òpera. Tot i això, després d'escoltar una gravació d''Attila' del mestre Muti va decidir que volia cantar aquest personatge. Un temps després Riccardo Muti el va escollir per participar a l'elenc de 'Macbeth', on va debutar al Liceu la temporada 2001/2002 amb la visita del cor i orquestra del Teatro allà Scala de Milà, i posteriorment el mateix director el va convidar a fer el paper d'Àtila i per a ell va ser un somni.
A preguntes dels periodistes sobre pel fet que no es representa molt aquesta òpera, Christina Scheppelmann, directora artística del Liceu, ha replicat que es deu a la dificultat dels rols. "Necessites protagonistes espectaculars i ideals i els tenim en aquest repertori". "És una òpera que s'està redescobrint i es mostra que hi ha veus per fer-la", ha afegit Scappucci.
Estrenada a Barcelona el 1847
'Attila' és un drama líric en un pròleg i tres actes, llibret de Temistocle Solera i música de Giuseppe Verdi. Es va estrenar per primer cop el 17 de març de 1846 al Teatro La Fenice de Venècia. A Barcelona va arribar un any més tard, el 15 de maig 1847 al Teatre Principal i no va ser fins tres anys després que s'estrenava al Liceu, el 21 de setembre de 1850. L'última representació al Teatre va ser el 6 d'abril de 1984, on s'ha fet un total de 26 vegades.
