L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i la regidora de Promoció Econòmica, Desenvolupament Local, Turisme i Treball de l’Ajuntament de Girona, Glòria Plana Yanes, han presentat aquest matí els resultats de l’enquesta del mercat del treball a la ciutat. Les dades es van recollir durant el segon trimestre del 2017 i han permès actualitzar la informació analitzada en l’enquesta del segon trimestre del 2012.
Aquestes xifres divideixen la ciutat per barris i especifiquen que la majoria de famílies (el 27,2%) tenen uns ingressos mensuals de mitjana entre els 1.000 i els 2.000 euros. Per zones, els barris amb uns ingressos superiors als 3.000 euros per unitat familiar són l'Avellaneda, Montilivi, Palau i l'Eixample, mentre que les barriades amb menys de 1.000 euros mensuals es troben a la Font de la Pólvora, Creueta, Pedreres, Torre Gironella i Vila-Roja.
Llocs de treball
En relació amb la creació de llocs de treball de qualitat, tal com es desprèn de l’estudi, un 42% de les persones ocupades a la ciutat de Girona tenen estudis superiors, mentre que un 53,7% de les persones aturades tenen únicament estudis d’ESO o inferiors. El nivell d’estudis també varia segons el sexe: un 35,7% de les dones tenen titulació universitària davant del 27,3% dels homes, mentre que en els estudis d’ESO o inferiors els homes representen el 34,2% i les dones el 29,2%. La franja d’edat amb estudis superiors (un 41,2%) és la dels 30 als 44 anys. Segons els àmbits territorials de la ciutat, els tres sectors amb més dèficits formatius són els mateixos que presenten les dades d’atur més elevades: Gavarres, Campdorà, Pedret i Pont Major; Font de la Pólvora, La Creueta, Les Pedreres, Torre Gironella i Vila-roja, i Can Gibert, Hortes, Mas Xirgu, Sant Narcís i Santa Eugènia.
En la línia d’analitzar la informació, la regidora Glòria Plana Yanes ha explicat que “amb base a les dades que ha posat de manifest l’enquesta podem definir millor les polítiques d’ocupació i de millora de l’ocupabilitat a la ciutat”.
En el moment de fer l’enquesta, la ciutat de Girona tenia una taxa d’atur del 13,01%, una xifra inferior al 13,13% d’atur de la demarcació, al 13,20% d’atur a Catalunya i al 17,22% de l’Estat espanyol. Respecte les dades recollides el 2012, l’atur a Girona havia baixat més d’11 punts (24,12% el 2012). Ara fa 5 anys, l’atur a la demarcació era del 21,95%, a Catalunya del 21,95% i a l’Estat espanyol del 24,63%.
Pel que fa al perfil de les persones aturades, cal assenyalar que la taxa d’atur femenina (14,08%) és dos punts superior a la masculina (12%) i que els joves són el col·lectiu que més pateix els efectes de l’atur (20,97% d’atur en el grup de 16 a 29 anys; 10,58%, en el grup dels 30 a 44 anys, i 11,08% dels 45 als 64 anys). L’alcaldessa Marta Madrenas ha posat èmfasi en aquesta darrera dada: “malgrat que la reducció general de l’atur no es pot atribuir directament a les polítiques municipals, sí que cal destacar que les accions que hem portat a terme en els últims anys han ajudar a reduir l’índex d’atur de la franja d’edat dels 45 als 64 anys, ja que ha estat un grup en el qual hem treballat de forma molt intensa amb programes com el Girona Actua”. La taxa d’atur d’aquesta franja d’edat s’ha reduït en més de 10 punts en 5 anys (21,33% el 2012).
Sobre les condicions laborals, cal assenyalar que el 70% de la població de la ciutat manté la mateixa feina des de fa 3 anys i que els homes i les dones de 45 anys o més són els que presenten percentatges d’estabilitat laboral més elevats. Segons l'àmbit laboral, les dones tenen més presència en l’àmbit públic, (21,4% per sobre del 8,2% d’homes) i per contra els homes esdevenen empresaris i/o autònoms amb percentatges més elevats que les dones (13,8% d’homes davant de 5,5% de dones). Per grups d'edat, gairebé la meitat dels joves (un 45,7%) estan en feines de caràcter temporal i molt pocs es constitueixen com autònoms o es fan empresaris (un 2%). Les persones de 45 a 64 anys, són les que tenen més presència a l'administració pública (un 22,8%).
Un 47,9% satisfets
Cal destacar de forma especial també les dades destinades a mesurar el benestar de les persones a partir d’indicadors qualitatius que fan referència a la qualitat de vida i que complementen els indicadors socioeconòmics bàsics. Les dades sobre la satisfacció en relació amb la situació econòmica a la llar reflecteixen que un 47,9% de les persones entrevistades emeten una valoració de 7 cap amunt, mentre que només un 14% valora la seva situació per sota del 5. Sobre la satisfacció en relació amb la feina, gairebé el 80% de les persones s’han posicionat amb valoracions del 7 en amunt.
“És prou bona notícia que hi hagi aquestes notes de satisfacció perquè s’han viscut i encara es viuen moments complicats. Això significa que la ciutat funciona però també que hem de seguir treballant més i millor per a les persones que es troben en situació de més vulnerabilitat”, ha destacat l’alcaldessa, fent referència al 14,7% de llars que perceben menys de 1.000 euros d’ingressos mensuals, una altra de les dades que posa de manifest l’enquesta.
L’enquesta s’ha elaborat a 2.225 persones, una mostra de la població potencialment activa (16-64 anys) de la ciutat i s’han extret les dades desagregades per sexe (home i dona), trams d’edat (16-29 anys; 30-44 anys, i 45-64 anys) i àmbits territorials de la ciutat (Gavarres, Muntanya de Campdorà, Pedret, Pla de Campdorà i Pont Major; Barri Vell, Carme, Mercadal, Montjuïc i Sant Daniel; Font de la Pólvora, la Creueta, Pedreres, Torre Gironella i Vila-roja; Domeny Nord, Domeny Sud, Fontajau, Germans Sàbat, Sant Ponç i Taialà; Eixample Nord i Eixample Sud; Can Gibert, Hortes, Mas Xirgu, Sant Narcís i Santa Eugènia; Avellaneda, Montilivi i Palau).
