L'autor italià Erri de Luca (Nàpols, 1950) ha presentat aquest divendres la seva nova novel·la 'La natura expuesta' (Seix Barral), una història, que com ha explicat l'escriptor, narra la història "d'un cos a cos entre una escultor i una estàtua". En un petit poble al peu d'una muntanya, un home, que és un gran coneixedor de les rutes que permeten creuar la frontera, afegeix l'activitat de passador de clandestins al seu ofici d'escultor. Un d'aquests viatgers, que és escriptor, escriu sobre ell i això crida l'atenció dels mitjans i l'obliga a mudar-se junt al mar. Allí, un sacerdot li proposa una feina ben particular: restaurar una creu de marbre, un Crist vestit amb un drap.
L'autor participa aquest dissabte (20 hores) al Festival MOT a Girona (Biblioteca Carles Rahola) en el diàleg l''Escriptura de resistència i futur' amb David Fernández. Ha explicat que la natura al sud d'Itàlia també significa sexe masculí i femení. L'escriptor ha dit que en aquest cas, el del llibre, es fa referència a una natura que s'exposa per condemna i no per exhibició. "Les crucifixions es feien amb els cossos nus i el cristianisme ho sabia fins la contrareforma. El darrer Crist nu el va esculpir Miquel Àngel i despullar els condemnats era una forma afegida d'humiliar-los". De Luca ha apuntat que a 'La natura expuesta' també apareix un Crist esculpit nu i després es va cobrint amb una tovallola.
L'italià ha explicat que 'La natura expuesta' és la història d'un escultor que té un contacte amb un cos de marbre i rep una reacció emotiva a l'adonar-se'n que és un cos que té fred, i és un cos que encara es viu i no ha mort. L'escultor té una resposta commoguda i en aquell moment, ha seguit l'escriptor, fa un gest absurd i li cobreix els peus que tenen fred.
De Luca ha destacat que a la novel·la s'estableix una fraternitat i una germanor entre el cos i l'escultor. "És una revelació física i no pas espiritual, no és tracta de creients ni hi ha cap relació amb la religió, sinó que es produeix una relació d'afecte i de commoció amb aquest cos jove que ha estat condemnat a mort. És una història d'un cos a cos entre una escultor i una estàtua", ha afegit.
Immigració
Un dels subtemes és la immigració. Erri de Luca ha explicat que els governs "han intentat obstaculitzar i impedir els fluxos migratoris. Els han maltractat fins i tot amb les paraules". Ha posat com exemple que durant molt temps s'ha denominat aquests viatgers com a clandestins i ha afegit que la paraula 'clandestí' "no existeix a les escriptures sagrades". De fet, ha recalcat que a la Bíblia hi ha la paraula estrangers. "Les nostres autoritats han intentat obstaculitzar aquests fluxos i el 12% d'aquests viatges ha mort ofegats. Això no ha aturat els fluxos migratoris, ni la pena de mort serviria per dissuadir-ho".
Sobre la situació política europea amb l'augment dels populismes, ha indicat que si s'agafa la justícia, l'educació i la sanitat aquests són "drets constitucionals dels països", que avui "han esdevingut serveis que presten empreses. L'Estat no és el lloc on queda representada la comunitat, sinó una gran empresa. A la vegada, aquests serveis com justícia, escola i sanitat es presten segons el poder adquisitiu del client". Ha lamentat que "hi ha hagut una degradació de ciutadà a client, d'estat a empresa que ha de produir beneficis. De drets em passat a serveis", ha criticat.
Preguntat per la situació catalana, l'escriptor ha reconegut que desconeix la causa catalana i sobre si es tracta d'una opressió que ha de ser afrontada amb resistència. "La resistència és una paraula que suposa que hi hagi una opressió d'algú contra un altre i és una acció de defensa pròpia legítima", ha indicat. "La revolució francesa va començar a definir les persones com a ciutadans i això és el que hem de recuperar".
