L'Ajuntament de Girona intercedirà si hi ha veïns que fa temps que viuen al Barri Vell i reben pressions per marxar dels seus pisos. Sobretot, llogaters a qui el propietari els encareix el lloguer de manera desorbitada perquè vol reconvertir l'edifici en apartaments turístics. Per això, el consistori ha creat un registre on s'hi poden inscriure tots aquells gironins que faci més de deu anys que viuen al Barri Vell.
L'alcaldessa, Marta Madrenas, també ha dit que en paral·lel es durà a terme "un estudi rigorós" per veure si els més de 500 habitatges que tenen llicència d'ús turístic a la ciutat realment es lloguen a estrangers o no.
Aquesta diagnosi formarà part d'un estudi molt més ampli que durarà un any i que, de fet, abastarà tot el parc d'habitatge que hi ha a la ciutat. Servirà com a base per al futur Pacte Local de l'Habitatge, que s'allargarà fins al 2029, i segons ha concretat Madrenas, amb aquestes dades s'evitarà prendre decisions "per intuïció".
Pisos turístics
L'Ajuntament de Girona vol abordar de ple el debat sobre els pisos turístics a la ciutat. Però abans d'impulsar accions en un o altre sentit –per exemple, una moratòria- vol disposar de dades acurades. Per això, el consistori engegarà ara un estudi per posar xifres a aquesta realitat.
Entre d'altres, Madrenas ha explicat que es vol descobrir si hi ha pisos turístics que funcionen sense llicència. Però per altra banda, també veure si els més de 500 que actualment hi ha inscrits al registre, realment es lloguen a estrangers.
De fet, l'alcaldessa ha explicat que hi pot haver propietaris que hagin decidit donar-se d'alta al registre amb finalitats merament especulatives. Continuen vivint a l'habitatge però saben que, si s'arriba a decretar una moratòria, tenir la llicència de pis turístic –que costa uns 200 euros- pot incrementar molt el valor del seu pis.
"A Barcelona, per exemple, on sí que hi ha moratòria, la diferència de preu entre un habitatge que estigui donat d'alta i un que no pot ser de 90.000 euros", ha concretat Madrenas. "Per tant, portarem a terme un estudi rigorós, per tenir dades que ens evitin actuar a cop d'intuïció i prendre mesures de les quals després ens en podem penedir", ha afegit l'alcaldessa.
Intercedir quan hi ha pressions
En paral·lel, l'Ajuntament de Girona també vol evitar que els pisos turístics es puguin convertir en un malson per a aquells veïns que fa temps que viuen al Barri Vell. Per això, el consistori ha creat un registre on hi apareixen tots aquells que fa més d'una dècada que hi resideixen.
"En cas que es produeixi qualsevol tipus de pressió perquè abandonin les seves llars, des de l'Ajuntament farem mediació per evitar-ho", ha anunciat Madrenas. Dins aquestes casuístiques, per exemple, l'alcaldessa ha esmentat la dels llogaters a qui el propietari els apuja el preu de manera desorbitada amb intenció que marxin del barri i, després, poder reconvertir el seu pis en apartament turístic. "Durem a terme mesures específiques, de bisturí, per evitar que això passi", ha dit Madrenas.
L'alcaldessa ha explicat que han decidit tirar endavant aquestes mesures emmirallant-se en l'exemple de Barcelona. "Però en comptes d'assessorar, nosaltres ens hi involucrarem més; actuarem amb mesures de diferent tipus, adequades a cada cas en concret", ha dit Marta Madrenas.
La intenció de l'Ajuntament és que la intermediació al Barri Vell sigui una "prova pilot" per estendre-ho a d'altres barris. En aquests casos, però, el registre se circumscriurà només a les persones grans (per evitar que se les vulgui fer fora de casa).
772 habitatges buits
L'estudi sobre els habitatges d'ús turístic, en realitat, formarà part d'una diagnosi molt més àmplia. Abastarà tot el parc d'habitatge que hi ha a la ciutat, amb l'objectiu de saber a què es destinen tots aquells pisos o cases que no són residència habitual (i que, ara, l'Ajuntament xifra en uns 11.000).
"Volem saber quants són apartaments, quants són despatxos, quants es lloguen a estudiants...", ha concretat Madrenas. Aquesta diagnosi, que es farà al llarg del proper any, servirà de base per al Pacte Local de l'Habitatge: un document on l'Ajuntament vol plasmar les polítiques a tirar endavant en aquest àmbit a la ciutat i que es concebrà a deu anys vista (és a dir, fins al 2029).
Com a punt de partida, el consistori ja disposa d'un estudi sobre el número d'habitatges buits que hi ha a la ciutat. En total, són 772 (un 2% de tots els de Girona). Aquest estudi concreta, per exemple, que hi ha un grup de disset propietaris que concentren fins al 28% de tot aquest parc buit (en concret, 214 habitatges).
Per barris, aquells allà on hi ha més habitatge buit són els de l'Eixample (41%), el Barri Vell (12%) i Santa Eugènia (12%). L'estudi també posa de relleu, però, que la meitat dels 772 habitatges desocupats fa més de 45 anys que es van construir (és a dir, que aquests pisos poden estar en mal estat). Per contra, però, la ciutat hi ha 53 finques (que sumen 162 pisos) relativament noves, perquè tenen menys de deu anys d'antiguitat.
L'estudi proposa a l'Ajuntament dur a terme diferents mesures per mobilitzar aquest parc vacant "i permetre incrementar a curt i mitjà termini l'habitatge assequible a la ciutat" i també atendre "les situacions d'especial urgència detectades per serveis socials".
A més, segons ha anunciat Madrenas, l'Ajuntament també crearà un registre on hi apareguin tots aquells solars buits que hi ha en sol urbà. La intenció, ha dit l'alcaldessa, és poder estudiar fórmules de cessió d'aquests terrenys que permetin incrementar el parc d'habitatge a la ciutat. "Per exemple, que una entitat hi pugui fer pisos assistits per a la gent gran", ha conclòs Marta Madrenas.
