Després d'un estiu càlid sense precipitacions abundants i una tardor on les pluges tampoc han fet gaire acte de presència, l'hivern a Catalunya continua essent meteorològicament parlant molt sec, un factor que està acusant a diversos cultius de secà del país que es veuen afectats per la falta d'aigua. Un exemple el trobem a la Segarra i l'Urgell, on el cereal que es va sembrar a la tardor no creix perquè al terreny no hi ha saó i a finals de gener, la planta té la mida de la segona setmana després de la plantació.
A les Terres de l'Ebre els cultius més afectats són l'olivera i els cítrics amb un descens de producció de fins al 60%, i al Baix Llobregat es tem que l'abastament d'aigua per regar de la Baells sigui objecte de restriccions perquè el pantà es troba al 48%. D'altra banda, la calor avançada amb temperatures superiors als 20 graus preocupa al sector fructícola de Ponent per una possible floració avançada dels arbres que després es podria veure afectada per gelades tardanes.
Girona se salva
A les comarques gironines, els conreus no s'han vist especialment afectats per la falta d'aigua. El coordinador d'Unió de Pagesos (UP) a Girona, Xavier Frigola, ha explicat que les pluges generals i "generoses" que es van registrar el passat 7 de gener van permetre al sector respirar més alleugerit tot i que ha admès que, uns dies abans, estaven "nerviosos". "Portàvem dos mesos i mig de sequera i veiem que la collita podia anar molt malament", ha remarcat.
L'aigua d'aquella jornada, però, ha facilitat que el naixement de les sembres dels conreus (sobretot del cereal d'hivern) sigui "relativament bo". Tot i això, assegura que la previsió és que vagi una mica més tard del que és habitual. "Nosaltres el problema que tenen a d'altres punts de Catalunya no el tenim. El que ara hem d'esperar és que si les prediccions són bones, hi hagi pluja", ha dit.
Malgrat que les afectacions són baixes, Frigola ha explicat que alguns conreus de la colza, sobretot a la zona de l'Alt Empordà, s'han vist afectats per la falta d'aigua. "En algunes hectàrees i en sembres tardanes, la naixença ha estat bastant dolenta i això ha obligat, en alguns camps, a replantar i canviar-la per altres cultius com l'ordi", ha detallat.
