L'estadística de certificats de comerç internacional que emet la Cambra de Comerç és un bon termòmetre per veure aquells mercats de fora d'Europa on venen les empreses gironines. Aquests documents són necessaris per exportar no només a països que no estiguin dins la Unió, sinó també aquells altres amb els quals no hi ha un conveni bilateral.
En els darrers anys, aquests documents (certificats d'origen, visats de factures) han anat a l'alça. I el 2017 no n'ha quedat al marge. De fet, al llarg d'aquest any la Cambra n'ha emès fins a un 9% més (passant dels 15.199 als 16.339).
Sobretot, les firmes que en demanen més són les càrnies. I els destins on s'exporta més producte són els països asiàtics (la Xina, Corea del Sud i el Japó) o bé els Estats Units. A més, també comencen a agafar més volada mercats del sud-est asiàtic com Malàisia o Singapur.
En paral·lel, però, la Cambra de Comerç de Girona també ha detectat un interès creixent de les empreses de la demarcació cap a l'Àfrica. En aquest cas, però, no per part de la indústria alimentària, sinó del sector de la maquinària i els productes farmacèutics.
El vicepresident de la Cambra Joaquim Maria Caula explica que, de fet, és molt difícil vendre producte carni a l'Àfrica. "O bé perquè la situació política del país no ho permet o bé perquè els aranzels ho fan impossible", precisa. I per exemplificar aquest proteccionisme, explica que un fuet que aquí pot costar 1 euro, al Marroc s'ha de vendre a 1,90 euros.
En els darrers anys, aquests documents (certificats d'origen, visats de factures) han anat a l'alça. I el 2017 no n'ha quedat al marge. De fet, al llarg d'aquest any la Cambra n'ha emès fins a un 9% més (passant dels 15.199 als 16.339).
Sobretot, les firmes que en demanen més són les càrnies. I els destins on s'exporta més producte són els països asiàtics (la Xina, Corea del Sud i el Japó) o bé els Estats Units. A més, també comencen a agafar més volada mercats del sud-est asiàtic com Malàisia o Singapur.
En paral·lel, però, la Cambra de Comerç de Girona també ha detectat un interès creixent de les empreses de la demarcació cap a l'Àfrica. En aquest cas, però, no per part de la indústria alimentària, sinó del sector de la maquinària i els productes farmacèutics.
El vicepresident de la Cambra Joaquim Maria Caula explica que, de fet, és molt difícil vendre producte carni a l'Àfrica. "O bé perquè la situació política del país no ho permet o bé perquè els aranzels ho fan impossible", precisa. I per exemplificar aquest proteccionisme, explica que un fuet que aquí pot costar 1 euro, al Marroc s'ha de vendre a 1,90 euros.
Moçambic i Sud-àfrica
Pel què fa a destins, les firmes de la demarcació que volen obrir mercat a l'Àfrica aposten per països com Sud-àfrica, Moçambic, Costa d'Ivori o el Senegal. De fet, amb l'objectiu d'ajudar-les a captar clients en origen, la Cambra de Girona ha organitzat al llarg del 2018 missions comercials a tots aquests destins.
La Cambra de Comerç ha donat a conèixer aquestes dades durant el balanç anual que cada any sol fer pels volts de Nadal. El seu president, Domènec Espadalé, també ha concretat altres xifres de l'activitat d'aquest 2017. Per exemple, que durant aquest any s'han assessorat 50 emprenedors o que els diferents programes de formació han atès fins a 2.036 joves.
En aquesta àrea, s'han fet fins a 72 cursos específics per millora l'ocupabilitat dels joves i adaptar-se al perfil que demanden els empresaris. El vicepresident de la Cambra Jaume Fàbrega ha explicat que l'objectiu d'aquesta formació és avançar cap al model europeu en què la formació professional té preeminència damunt els estudis universitaris. "La FP és una cuirassa contra l'atur", ha conclòs Fàbrega.
La Cambra de Comerç ha donat a conèixer aquestes dades durant el balanç anual que cada any sol fer pels volts de Nadal. El seu president, Domènec Espadalé, també ha concretat altres xifres de l'activitat d'aquest 2017. Per exemple, que durant aquest any s'han assessorat 50 emprenedors o que els diferents programes de formació han atès fins a 2.036 joves.
En aquesta àrea, s'han fet fins a 72 cursos específics per millora l'ocupabilitat dels joves i adaptar-se al perfil que demanden els empresaris. El vicepresident de la Cambra Jaume Fàbrega ha explicat que l'objectiu d'aquesta formació és avançar cap al model europeu en què la formació professional té preeminència damunt els estudis universitaris. "La FP és una cuirassa contra l'atur", ha conclòs Fàbrega.
