La nova novel·la de Javier Serena transcorre per Lloret de Mar i Besalú

Porta per títol 'Últimas palabras en la Tierra'

Dos anys després de publicar 'Atila. Un escritor indescifrable' (Tropo Editores), dedicat a l'escriptor i traductor Javier Coll (Madrid, 1948 - París, 1990), conegut com Aliocha Coll, fill d'una família catalana, que va créixer a Barcelona, l'escriptor Javier Serena (Pamplona, 1982) s'ha inspirat en la seva nova novel·la de ficció 'Últimas palabras en la Tierra' (Gadir) en la figura del novel·lista i poeta xilè Roberto Bolaño. De fet, el protagonista de la novel·la no es diu Bolaño, sinó que és un personatge inventat anomenat Ricardo Funes. "Comparteixen haver viscut l'exili geogràfic i l'exili de la penalitat de molts anys treballant en una obra que tarda molt a donar-se a conèixer i triomfar perquè Funes i Bolaño publiquen i es fan coneguts set anys abans de morir i al temps que coneixen que pateixen una malaltia que els acabarà matant", ha dit Serena. L'autor Javier Serena situa gran part de la novel·la a Lloret de Mar, Barcelona, Castelldefels i Besalú.
 
Serena ha apuntat que la novel·la tracta sobre un escriptor sud-americà que va viure els seus darrers 20 anys de vida a Catalunya. "És una obra de ficció, però està inspirada en la vida de Roberto Bolaño i algunes fites de la seva biografia estan reflectides al llibre de forma lliure". El protagonista no és diu Bolaño, sinó Ricardo Funes i no és xilè, però sí peruà.

'Últimas palabras en la Tierra' no va néixer com un homenatge a Bolaño, tot i que és un autor que Serena coneixia molt bé. "L'esquelet de la novel·la reprodueix la vida de Bolaño, però el que ho completa és invenció", ha explicat. Ha ressaltat que aquesta vida queda reflectida com el "viatge de l'heroi" amb una part de "silenci i obscuritat", que l'escriptor va patir durant molts anys i un moment final on ell emergeix i és molt llegit i respectat.

Tres veus

El llibre està explicat a través de tres veus. La primera és un amic del protagonista, un escriptor que col·labora a 'La Vanguardia' i representa un escriptor burgés que té un èxit regular tota la seva vida. La segona veu és la dona del protagonista, que recrea espais més íntims de la seva vida i la tercera és la del mateix Ricardo Funes que apareix al final del llibre i també "dona sentit a molts misteris que hi ha sobre la seva vida com les amistats a Mèxic després dels anys transcorreguts, la relació amb la seva dona i la seva família". Segons Serena, és "una veu que expressa el que va sentir ell durant els moments previs al seu èxit com quan ja sabia que es moriria aviat i tot i així seguia escrivint".

Serena fa passar el seu personatge de ficció, Ricardo Funes, per les mateixes fites decisives de Bolaño: "exili, la mort, la vida nòmada que va tenir per Catalunya venen en mercats, l'assentament final a un poble coster i l'èxit que arriba tard. Després omplo els episodis de la seva vida amb la fabulació de la novel·la", ha afegit.

Catalunya

Serena situa gran part de la novel·la a Lloret de Mar, Barcelona, Castelldefels i Besalú. Segons l'escriptor, Bolaño per les seves característiques té "vàries nacionalitats que es reflecteixen a la seva literatura. Bolaño és xilè i el protagonista, peruà, els dos van passar posteriorment per Mèxic i després es van instal·lar a Catalunya durant 20 anys. Viu primer a Barcelona i després inicia una vida una mica com a nòmada amb feines precàries com vigilat nocturn en càmpings i venen en petits mercats i els darrers 10 anys està en un poble de la costa, Bolaño a Blanes i el protagonista, a Lloret de Mar". L'escriptor ha destacat que el darrer lloc on es va instal·lar és bastant important, ja que tot i que va triomfar va decidir no abandonar Blanes, com el protagonista de la novel·la de ficció, no va abandonar Lloret de Mar.