Olot entrega a Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta la Medalla de la Ciutat

Enguany també han rebut el Pritzker d'arquitectura

RCR Arquitectes han rebut la 19a Medalla de la Ciutat d'Olot, una distinció que va crear el consistori per distingir les persones i entitats olotines que han destacat en el seu àmbit d'actuació. L'última que s'havia concedit va ser el 2014 a l'empresari Pere Alzamora. Els tràmits van començar el juny passat i des de llavors s'han recollit 130 adhesions d’institucions, entitats i persones a títol individual que han volgut mostrar el seu suport a la iniciativa.

El lliurament de la medalla arriba en un any molt important per RCR Arquitectes. El maig passat van passar a formar part del selecte grup d'arquitectes que han rebut el Premi Pritzker. "La combinació amb encert dels valors locals amb la dimensió universal" ha estat un dels arguments amb què el jurat va anunciar la concessió del que es coneix com a Nobel d'Arquitectura a RCR Arquitectes. També es va valorar la integració de la seva obra amb el paisatge i l’entorn que conceben i projecten des del seu estudi d’Olot. Van rebre el guardó al Japó i els olotins van afegir-se així a la llista d'arquitectes prestigiosos com ara Norman Foster, Oscar Niemeyer o Frank Gehry, que també han rebut el guardó.

L’estadi d’atletisme del Tossols, el pavelló de bany i el Firalet són algunes de les seves obres que formen part de l’espai públic d’Olot. Tenen també la seva empremta altres iniciatives de l’àmbit privat com el restaurant i els pavellons de Les Cols i '’antiga foneria de Can Barberí convertida en el seu estudi de creació al carrer Fontanella. El Teatre La Lira de Ripoll, la biblioteca Joan Oliver del barri de Sant Antoni a Barcelona, el museu Soulages a Rodés (França) i la biblioteca de Gant (Bèlgica) també són obra seva.

D'altra banda, l'estudi d'arquitectes organitza cada any un "workshop" on es reuneixen professionals de l'arquitectura durant tot el mes d'agost. Al llarg de les sessions, reflexionen sobre les diferents intervencions de millora a la ciutat i al territori. També es fan conferències obertes al públic. Aquest any han celebrat la desena edició. S'organitza a través de la Fundació Bunka, creada l'any 1998 amb l’objectiu d’"establir un punt d’activitat cultural humanista independent lluny dels centres tradicionals de les grans ciutats, participant així de la descentralització de la cultura i en la formació de nous models d’intercanvi".