Concha Buika va aterrar ahir a l'Auditori de Girona per oferir el seu concert dins el marc del Festival Temporada Alta amb l'amenaça d'un refredat i un virus intestinal que va posar en perill l'actuació fins al darrer moment. Acompanyada per la seva banda, l'escalf del públic i un te calent, va aconseguir desgranar durant gairebé 100 minuts una àmplia selecció del seu repertori.
Malgrat l'inici fou difícil i se li notava la veu rovellada, no foren necessaris ni cinc minuts perquè la mallorquina expulses a través de les seves cordes vocals unes notes carregades de sentiment i energia. Si bé és cert que per alguns (inclosa la seva professora de música), l'estil de Buika pot ser barroer, cridaner, exagerat i dolorós per les oïdes més fines, aconsegueix entregar totes i cada una de les peces amb una intensitat i profunditat amb la qual conclous que no t'importa haver d'arribar a casa i prendre't deu aspirines.
L'artista es sentia extremadament còmode damunt l'escenari i així ho va traslladar al respectable: "sóc molt feliç de ser avui aquí i que m'entengueu quan parlo", va assegurar davant uns fans coneixedors de la seva etapa a Las Vegas.
La tracklist de la nit fou un repàs als seus nous temes com també als grans èxits. Amb tot, ocasionalment es prenia el luxe d'improvisar amb paraules guturals i altres fonies que desconcertaven a la resta de membres de la seva banda. "Menys mal que us tinc a vosaltres aquí perquè si canto això a la meva discogràfica em foten fora", va confessar al públic que va esclafir a rialles.
La seva fusió de flamenc amb jazz i reggae fou ben rebut per un auditori gairebé ple on s'hi van aplegar moltes parelles que, a mesura avançava el concert, s'apropaven més i més l'una a l'altre. Buika va demostrar, un cop més, com darrera el seu ampli somriure s'hi amaga una gran dosi d'amor, sentiment, passió i entrega.
