La plataforma Salvem l'Empordà de purins ha presentat 34 pàgines d'al·legacions al projecte de decret de "gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d'aprovació del programa d'actuació a les zones vulnerables en relació a la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries". L'ha impulsat el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el període d'exposició pública és fins al 21 de novembre. La previsió és que pugui entrar en vigor, un cop estudiades les al·legacions, a finals de la primavera de l'any vinent segons va anunciar el Govern fa uns mesos.
Membres de la plataforma han anat fins a les portes de la seu d'Agricultura a Figueres amb una màscara de porc. El seu president ha estat l'encarregat de lliurar les al·legacions. Amb aquest gest, volen donar a conèixer la "greu i preocupant" situació de contaminació de les aigües subterrànies com a conseqüència d'aquesta activitat i denuncien que la normativa que proposa la Generalitat és "fluixa" i no és prou contundent per abordar aquesta problemàtica. Per això proposen nous càlculs més restrictius, entre altres mesures.
La principal demanda, com han fet altres entitats del territori, és que tota la superfície de Catalunya sigui declarada zona vulnerable i que les actuals zones vulnerables passin a considerar-se "vulnerades", una mesura que ja han pres altres països com ara Alemanya o Irlanda. La portaveu de Salvem l'Empordà de Purins, Bàrbara Schmitt, ha explicat que no és una mesura "excepcional" i que no són els primers en demanar-ho, ja que el 2008 ho va proposar el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Aquest organisme ho justificava per la "fragilitat de les aigües subterrànies".
L'entitat lamenta que el nou decret digui que "en els darrers anys no hi ha hagut canvis significatius de les aigües subterrànies respecte el nivell de nitrats". Per demostrar que no és cert, destaquen una avaluació de l'Agència Catalana de l'Aigua del 2016 on es diu que "els municipis inclosos en zones vulnerables s'han anat ampliant progressivament" i s'afegeix que "el 45% dels municipis han estat declarats vulnerables per excés de nitrats d'origen agrari en les seves aigües". En el document també s'afirma que l"excés de nitrat provoca el mal estat en un 41% de les masses d'aigua subterrànies a Catalunya", una dada molt preocupant segons els ecologistes que comporta més despeses per garantir el subministrament d'aigua potable.
50 expedients a l'Alt Empordà en tramitació
En el cas de l'Alt Empordà, la plataforma alerta que actualment hi ha 34 municipis amb els aqüífers contaminats (la meitat de la comarca) i que hi ha una cinquantena d'expedients de tramitació de noves granges o ampliacions. Aquestes explotacions comportarien un augment de 100.000 caps nous de bestiar que se sumarien als 375.000 porcs que ja hi ha a la comarca (és una dada del 2015).
Pel que fa a la prohibició d'ampliar o construir noves granges en zones vulnerables per nitrats fins al 2020, tal com recull el nou decret, des de Salvem l'Empordà de purins són molt crítics. La portaveu lamenta que la mesura incorpori "excepcions" lligades a aspectes com ara la titularitat. "Si volem reduir i prevenir la contaminació de les aigües no hi ha excepcions que valguin", ha reblat Schmitt.
Malgrat tot, veuen positiu que el Govern hagi decidit regular aquesta problemàtica però demanen que els controls previstos siguin "reals i efectius".
A banda d'aquesta entitat, aquest dijous també han presentat al·legacions el Grup de Defensa del Ter a Vic i els Naturalistes de Girona (ANG) a aquesta ciutat.