L'Audiència de Girona ha condemnat a 15 anys i mig de presó Manuel Pérez, l'acusat d'assassinar un home a trets al mas Can Pibernat de Bordils (Gironès) el 9 de desembre del 2014. La sentència conclou que Pérez va disparar un primer tret per l'esquena a la víctima mentre "fugia" de la casa i, després, el va rematar engegant-li un segon tret a boca de canó al cap, a una distància de menys d'un metre. Seguint el veredicte del jurat popular, l'Audiència el condemna per un delicte d'assassinat i un altre de tinença il·lícita d'armes perquè tenia una carrabina per a la qual no tenia permís.
La víctima, juntament amb un altre home que va morir minuts abans per un tret disparat de forma accidental durant un forcejament, havien anat al mas a robar marihuana. La sentència imposa una pena d'1 any i 6 mesos de presó a l'altre processat, Juan Molina, per un delicte d'encobriment. El tribunal considera provat que va ajudar l'assassí a intentar desfer-se dels cadàvers i a eliminar proves.
Els dos acusats, Manuel Pérez i Juan Molina, vivien al mas Can Pibernat de Bordils, on tenien plantacions de marihuana tant en habitacions de la casa com en un cobert que hi havia a l'exterior. La nit del 9 de desembre del 2014 almenys dos homes –que van morir a trets- van anar fins al mas per robar-los marihuana o diners guanyats amb el tràfic de drogues.
La sentència, seguint el veredicte del jurat popular, conclou que la primera víctima va morir per un tret disparat de forma "accidental" metre els dos intrusos forcejaven amb els processats dins la casa i descarten que cap dels dos acusats estigui implicat en la seva mort, tal com sostenien les acusacions particulars. El jurat es va basar en el fet que les proves apunten a que l'arma (una escopeta retallada) la duien els assaltants i que un d'ells tenia restes de pólvora en un guant, cosa que indicaria que podria ser qui va accionar el gallet.
Per això, l'Audiència de Girona absol dels dos processats d'un dels delictes d'assassinat dels quals els acusaven les acusacions particulars.
El tribunal sí que conclou que Manuel Pérez va matar intencionadament el segon intrús. La sentència determina que el processat va disparar un primer tret a la víctima quan "fugia" de la casa després de la mort del seu company. El projectil li va impactar a la zona lumbar cosa que "evidencia" que li van disparar per l'esquena. El segon tret li va engegar al cap, a menys d'un metre de distància.
"Si el primer tret el va efectuar a uns 15 metres de distància i el segon a menys d'un metre, Manuel Pérez es va haver d'apropar a la víctima per efectuar el segon tret", exposa la sentència que parafraseja el veredicte del jurat popular que va considerar provat que aquest segon tret "no podia efectuar-se sense intenció de matar".
A més, també conclou que el processat va actuar a traïció anul·lant qualsevol possibilitat de defensa de la víctima. "Tenint en compte la distància des de la qual efectua el segon tret al cap de l'home i afegint que ja estava ferit, les possibilitats de defensa van ser nul·les", argumenta la sentència. La sentència exposa que la víctima anava desarmada i recorda que el jurat popular va considerar que Pérez va "executar" l'home. "La víctima no va tenir cap forma de defensa", conclou el tribunal.
Després de perpetrar el crim, continua la sentència, Pérez i Juan Molina van intentar desfer-se dels cadàvers. En concret, els van recollir en un plàstic i els van ficar dins una furgoneta propietat de Manuel Pérez. Després, el van intentar traslladar al riu però no hi van poder arribar perquè el vehicle va embarrancar.
Seguidament van tornar a la casa, van amagar les dues armes implicades en el crim i van intentar eliminar proves desfent-se de la roba ensangonada que duien i netejant les taques que hi havia a l'interior de l'habitatge. També van destruir els cartutxos utilitzats.
La sentència ressalta que, tot i que Pérez tenia nombroses armes llargues a casa per a les quals tenia permís, va ocultar aquelles per a les que sabia que no tenia llicència. "Tenia a la seva disposició una carrabina sense disposar de la seva corresponent guia de pertinença", conclou la sentència.
La sentència, seguint el veredicte del jurat popular, conclou que la primera víctima va morir per un tret disparat de forma "accidental" metre els dos intrusos forcejaven amb els processats dins la casa i descarten que cap dels dos acusats estigui implicat en la seva mort, tal com sostenien les acusacions particulars. El jurat es va basar en el fet que les proves apunten a que l'arma (una escopeta retallada) la duien els assaltants i que un d'ells tenia restes de pólvora en un guant, cosa que indicaria que podria ser qui va accionar el gallet.
Per això, l'Audiència de Girona absol dels dos processats d'un dels delictes d'assassinat dels quals els acusaven les acusacions particulars.
El tribunal sí que conclou que Manuel Pérez va matar intencionadament el segon intrús. La sentència determina que el processat va disparar un primer tret a la víctima quan "fugia" de la casa després de la mort del seu company. El projectil li va impactar a la zona lumbar cosa que "evidencia" que li van disparar per l'esquena. El segon tret li va engegar al cap, a menys d'un metre de distància.
"Si el primer tret el va efectuar a uns 15 metres de distància i el segon a menys d'un metre, Manuel Pérez es va haver d'apropar a la víctima per efectuar el segon tret", exposa la sentència que parafraseja el veredicte del jurat popular que va considerar provat que aquest segon tret "no podia efectuar-se sense intenció de matar".
A més, també conclou que el processat va actuar a traïció anul·lant qualsevol possibilitat de defensa de la víctima. "Tenint en compte la distància des de la qual efectua el segon tret al cap de l'home i afegint que ja estava ferit, les possibilitats de defensa van ser nul·les", argumenta la sentència. La sentència exposa que la víctima anava desarmada i recorda que el jurat popular va considerar que Pérez va "executar" l'home. "La víctima no va tenir cap forma de defensa", conclou el tribunal.
Després de perpetrar el crim, continua la sentència, Pérez i Juan Molina van intentar desfer-se dels cadàvers. En concret, els van recollir en un plàstic i els van ficar dins una furgoneta propietat de Manuel Pérez. Després, el van intentar traslladar al riu però no hi van poder arribar perquè el vehicle va embarrancar.
Seguidament van tornar a la casa, van amagar les dues armes implicades en el crim i van intentar eliminar proves desfent-se de la roba ensangonada que duien i netejant les taques que hi havia a l'interior de l'habitatge. També van destruir els cartutxos utilitzats.
La sentència ressalta que, tot i que Pérez tenia nombroses armes llargues a casa per a les quals tenia permís, va ocultar aquelles per a les que sabia que no tenia llicència. "Tenia a la seva disposició una carrabina sense disposar de la seva corresponent guia de pertinença", conclou la sentència.
Ni por insuperable ni col·laboració
La sentència també ressalta que el jurat no es va creure la tesi de la defensa, que al·legava que quan Pérez havia matat al segon intrús patia un "estat greu de terror" perquè pensava que a fora de la casa hi havia més suposats lladres esperant per entrar. El tribunal popular va destacar que els dos acusats van entrar i sortir per intentar eliminar proves sense que la suposada por els fes "atrinxerar-se a casa".
També va quedar descartat l'atenuant de col·laboració amb la justícia perquè els processats no es van entregar fins hores després, quan la casa ja estava rodejada pels mossos.
També va quedar descartat l'atenuant de col·laboració amb la justícia perquè els processats no es van entregar fins hores després, quan la casa ja estava rodejada pels mossos.
15 anys i mig de presó
L'Audiència de Girona condemna Manuel Pérez a 15 anys de presó per assassinat i a 6 mesos per tinença il·lícita d'armes. En matèria de responsabilitat civil, haurà d'indemnitzar els familiars de la víctima amb 177.386,44 euros. A Juan Molina li imposa 1 any i 6 mesos de presó per un delicte d'encobriment.
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs d'apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs d'apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).