L'Ajuntament de Girona ha apujat els impostos i les taxes amb crítiques de tota l'oposició. El ple municipal ha aprovat les ordenances fiscals per al 2018 només amb el suport de l'equip de govern (CiU i PSC). Els quatre grups de l'oposició hi han votat en contra.
La proposta d'ordenances fiscals per al 2018 crea una nova taxa: la que grava els pisos buits o desocupats. L'hauran de pagar els bancs i les grans promotores immobiliàries –els grans tenidors- que tinguin més de catorze habitatges en propietat i que faci més de dos anys que estiguin buits. La taxa gravarà cada pis que tinguin buit amb 534,93 euros.
D'altra banda, s'apugen un 2,4% els impostos i les taxes per adequar-los a l'IPC gironí. Després de congelar-los durant sis anys, ara l'equip de govern ha decidit aplicar l'increment per poder quadrar comptes, mantenir els serveis públics i afrontar una possible retallada de les plusvàlues per part de l'Estat (que podria traduir-se en una davallada d'ingressos de fins a 3 MEUR).
L'increment afecta tots els tributs (excepte les zones d'aparcament blaves i verdes, que queden igual). Hi ha un impost, però, el de la taxa d'escombraries, que s'enfilarà molt més que l'IPC. En total, un 9,4%. I és que a l'apujada del 2,4%, en el cas d'aquest impost, l'Ajuntament n'aplicarà una altra d'extraordinària del 7%. Com a mínim, durant dos anys, mentre durin les obres per remodelar la incineradora de Campdorà.
D'altra banda, i pel què fa a l'Impost de Béns Immobles (IBI), l'Ajuntament ha previst ajudes per a aquells gironins que tinguin dificultats econòmiques per pagar el rebut (per exemple, les famílies monoparentals). A més, el consistori rebaixarà un 25% l'IBI a aquells propietaris de pisos que els cedeixin per a lloguer social.
La tinenta d'alcalde d'Hisenda, Maria Àngels Planas, ha destacat que aquestes són "les ordenances més adequades per al moment actual". Planas ha recordat que, quan CiU va entrar a govern, es van trobar amb "crisi i atur" i que això els va dur a congelar impostos i taxes.
"Any rere any, aquesta política d'ordenances ha contribuït a la recuperació, sense gravar més els ciutadans ni incrementar els ingressos municipals", ha dit Planas. Ara, però, la tinenta d'alcalde ha subratllat que "el context de millora econòmica" feia necessari" adequar-les a l'IPC per garantir "la continuïtat".
Crítiques de tota l'oposició
Les ordenances s'han aprovat inicialment, però només amb el suport de l'equip de govern. En concret, els tretze regidors que sumaven CiU i el PSC (perquè Cristóbal Sánchez no ha assistit al ple). Els quatre grups de l'oposició (ERC, la CUP, C's i el PP) hi han votat en contra. I a l'hora d'explicar-ne el per què, no han estalviat crítiques.
La portaveu del PP, Concepció Veray, ha lamentat que s'apugi "la pressió fiscal" als gironins i ha criticat que, un any més, l'Ajuntament "desaprofiti l'ocasió" per aplicar rebaixes en alguns tributs. Sobretot, el de l'IBI, que ha reclamat abaixar en un 10%. La portaveu de C's, Míriam Pujola, ha dit que les ordenances "penalitzen la classe mitjana" i ha assegurat que, a l'hora d'obtenir més ingressos, hi ha altres fórmules "com aprimar l'Administració, eliminar les despeses supèrflues i reduir càrrecs de confiança".
Per la seva banda, la portaveu de la CUP Laia Pèlach ha dit que el seu grup "no està en contra" que s'apugin els impostos –perquè contribueixen als serveis públics- però sí que aquest increment sigui "lineal" en tots els tributs. "Apostem per una fiscalitat més progressiva; és a dir, que qui més té més en paga", ha afirmat. Pèlach també ha criticat l'augment del 9,4% en la taxa d'escombraries, cosa que a parer de la CUP és símptoma "d'un fracàs ambiental" perquè "la incineració és perillosa i és un model caduc i obsolet".
La portaveu d'ERC, Maria Mercè Roca, ha criticat també que l'increment del 2,4% s'apliqui a tots els impostos i taxes. A més, en referència a l'IBI, també ha lamentat que a aquells col·lectius als quals se'ls preveu bonificar el tribut (persones amb dificultats econòmiques, discapacitats i pensionistes) moltes vegades "no són els propietaris" dels immobles on viuen. Per últim, Roca ha criticat "l'augment desproporcionat" de la taxa d'escombraries, que repercuteix de la mateixa manera "a rics i pobres" i que "desanimarà el reciclatge".
Presa de possessió
El ple de Girona s'ha obert amb la presa de possessió del nou regidor d'ERC Miquel Poch, que substitueix el republicà Ricard Calvo (que va dimitir a l'agost). No és la primera vegada que Poch ocupa l'acta a l'Ajuntament (tot i que en aquest cas, ho fa a l'oposició). Ja havia estat regidor d'ERC durant el tripartit. En concret, de Relacions Ciutadanes i Joventut entre els anys 2006 i 2011.
Quan ha jurat el càrrec, al text protocol·lari, Miquel Poch hi ha afegit que es comprometia a treballar "sense renunciar als drets socials ni a la independència de Catalunya i els Països Catalans". Precisament, el procés sobiranista –que agafarà volada amb el debat de les mocions- també s'ha fet palès al principi del ple, quan els vuit regidors de la CUP i ERC han penjat cartells amb el lema 'SOS democracy!'.
Treballar "amb intensitat" la municipalització
El ple també ha ratificat el decret d'alcaldia perquè, com va ordenar el jutge, la gestió d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa) passi a ser municipal. Després que el jutjat n'apartés el soci privat Girona SA –que té el 80% de la societat- ara els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter passen a administrar Agissa de manera col·legiada.
La mesura s'allargarà, segurament, fins que no hi hagi sentència per aquest cas, que investiga les irregularitats comeses per la part privada (i on hi ha set investigats). L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha subratllat que, a partir d'ara, els tres ajuntaments podran "tenir accés a les dades necessàries" per "explorar i treballar amb intensitat" l'aposta per a la municipalització del servei.
La ratificació del decret s'ha aprovat per unanimitat. C's però ha lamentat que el servei s'hagi assumit per decisió judicial i que l'Ajuntament de Girona no fes "una actuació contundent" abans. ERC ha volgut posar l'accent en què, a partir d'ara, "s'ha donat la gestió d'una empresa mixta a la part pública" i ha reclamat aprofitar-ho per avançar cap a la municipalització del servei d'aigües.
Per la seva banda, la CUP ha recordat que va caldre que ells presentessin denúncia perquè el cas Agissa "agafés ritme i rellevància". El regidor Lluc Salellas, a més, ha recordat que l'administració judicial ha de ser "un primer pas cap a la gestió directa del servei" i que, d'ara fins al 2020, quan s'acaba la concessió, "s'obre tot un ventall d'oportunitats perquè l'aigua deixi de ser un servei privatitzat i mercantilitzat".
Pedreres i enderrocs a Sant Pau
El ple d'aquest octubre també ha tirat endavant dues actuacions urbanístiques a la ciutat. L'Ajuntament ha engegat el procés per expropiar vuit finques al barri del Pla de Palau-Sant Pau. Són les que es troben als blocs d'habitatges que s'hauran d'enderrocar i que permetran allargar el carrer Universitat de Cervera fins al parc del Migdia.
A més, l'actuació també permetrà aixecar dos blocs de protecció oficial (amb set pisos a cadascun). L'aprovació inicial del procés d'expropiació s'ha aprovat per majoria amb els vots que sumen l'equip de govern, ERC i la CUP. C's i el PP hi han votat en contra.
Per últim, el ple també ha aprovat –aquest cop, de manera definitiva- el pla social de Les Pedreres, que recull els acords per reallotjar les famílies afectades pels enderrocs. En total, a la zona s'han de tirar a terra 37 habitatges (que es van construir de manera il·legal en terrenys municipals ara fa més de mig segle).
El pla només permet que aquells nascuts abans del 1965 i els seus cònjuges puguin quedar-se a les cases. A la resta, se'ls proposen solucions que passen per rebre una compensació econòmica o bé ser reallotjats. Sigui en una de les cases que s'aixecaran en un solar proper, a la dreta de la torre Alfons XII, sigui en un habitatge social o de protecció dels que hi ha arreu de la ciutat.
La tinenta d'alcalde de Serveis Socials, la socialista Sílvia Paneque, ha subratllat que el pla tanca "anys de treball", permet avançar en la reconversió de l'espai i "relligar i recosir barris". El punt s'ha aprovat gairebé per unanimitat. Només ERC s'ha abstingut; tota la resta de grups hi han votat a favor.
