La primera vegada que vaig conèixer en Josep Maria fou pels voltants de l'any 2000, quan venia de visita per Besalú (Garrotxa) a passar la tarda a casa un amic que també es volia dedicar a la màgia. El cotxe, que compartia amb la seva parella d'aleshores, tenia els seients amb tapisseria de lleopard i dos grans daus penjats del retrovisor. "Estem fent un concurs a veure qui el deixa més cutre", deia.
En Lari era un tipus graciós, dolç, un pèl introvertit (més per timidesa que no per manca de ganes) però amb un immens potencial que ja desprenia a fogonades. Des d'aleshores he tingut oportunitat de veure'l en una dotzena d'ocasions i he observat com la seva actuació ha millorat de forma exponencial. La representació d'ahir al Teatre Municipal de Girona dins el Temporada Alta per a oferir "Dolce Vita", no és més que un altre exemple de com Lari ha crescut damunt l'escenari fins a omplir-lo amb la seva personalitat desbordant.
Les butaques eren plenes de públic que anava dels 4 fins als 70 anys i tots, absolutament tots, van gaudir per igual. Si bé és cert que els primers números de prestidigitació eren de perfil baix (habituals en tot festival de màgia amateur i sense cap al·licient extra), no és més que una estratègia del propi artista que utilitza per agafar embranzida. Superats els quatre primers trucs, comença la veritable màgia combinada amb un humor excels i punyent.
Lari sap que no hi ha res millor que acabar la nit amb un gran número i és per això que reserva pel final les grans il·lusions, fent desaparèixer una nena i teletransportant una Vespa damunt de l'escenari en un obrir i tancar d'ulls.
El proper 30 de novembre estrena "25 Il·lusions" al Teatre Condal de Barcelona, on desgranarà els seus 25 números més emblemàtics de la seva carrera. Indispensable.
