El principal acusat del crim de Bordils: ''no vaig apuntar, vaig disparar''

El processat afirma que l'altre assaltant va morir d'un tret accidental

El suposat autor material del crim de Bordils ha relatat que el 9 de desembre del 2014, cap a dos quarts de deu de la nit, estava a punt d'anar a dormir quan els lladrucs dels gossos el van alertar. "Vaig pensar que hi podia haver alguna cosa o algú a fora", ha detallat. Aleshores, va anar a avisar al seu company de casa, que en aquell moment estava mirant la televisió. Feia poc que vivien plegats, des que el segon processat –amb qui l'unia una amistat- havia sortit de la presó.

No era el primer cop que intrusos assaltaven mas Pibernat. Segons ha reconegut el principal acusat, durant el mes de juny d'aquell any li havien entrat a robar fins a dues vegades. L'objectiu dels lladres, les dues ocasions, van ser les plantacions de marihuana que tenia. El primer cop els va enganxar in fraganti i fins i tot va reconèixer un dels lladres, un jove que coneixia de Salt. "Es va endur 120 o 130 plantes", ha dit.

"En saber que era ell, vaig anar a casa seva a parlar amb la seva família però es van mofar de mi", ha declarat. Segons ha respost a preguntes del fiscal, que se'n riguessin d'ell no el va fer "cabrejar". Els lladres només van deixar els utensilis que feia servir per cultivar, però per poc temps. Dues setmanes després, li van tornar a entrar a robar al mas i s'ho van endur.

Tot i això, ha assegurat que la nit del tiroteig no va sospitar "en cap moment" que els assaltants li anessin a robar marihuana de nou. Segons ha exposat, després de sentir els lladrucs dels gossos i d'anar a avisar l'altre processat, va mirar per la finestra però no va veure "res". Per això, va decidir agafar una escopeta i carregar-la per anar a inspeccionar a fora. En total, tenia sis armes llargues a casa seva perquè, segons ha detallat, és caçador des dels 18 anys.

Amb l'escopeta carregada a la mà dreta i un tercer cartutx a la butxaca, els dos ara acusats van anar fins a la porta. El principal processat assegura que va allargar la mà esquerra cap al pom per obrir però no va tenir temps perquè un dels assaltants que anava encaputxat va obrir i li va donar un cop a la barbeta "amb alguna cosa de ferro". Llavors, diu que l'escopeta li va caure a terra. Com a acte reflex, el processat va allargar les mans i va interceptar l'objecte. "En aquell moment em vaig adonar que era una escopeta amb el canó retallat", ha dit.

Tret accidental

Mentre començava un forcejament entre els dos homes, el segon assaltant va entrar dins la casa i es va enfrontar amb l'altre acusat. "Em veia mort, em vaig acollonir", ha dit el principal acusat que afegeix que la seva prioritat era continuar agafant el canó de l'arma per evitar que li poguessin disparar. "De cop noto una vibració, un soroll i que l'altre encaputxat que hi havia allà es toca el pit i diu: "Hòsties, m'has tocat"", ha descrit l'acusat que afirma que qui tenia el gallet a mà era l'atacant.

Després de l'impacte del primer tret que, segons l'acusat, va ser accidental, va notar que l'agressor "afluixava una mica", moment que va aprofitar per fer-li apuntar l'escopeta cap amunt. "Jo només volia que disparés un segon cop perquè estigués descarregada", ha exposat. El segon tret va impactar contra el sostre.

El suposat autor material ha dit que aleshores, ja entre els dos acusats, van començar a colpejar el segon assaltant per reduir-lo, mentre l'intentaven fer fora de casa. Durant la disputa, el processat va aconseguir agafar la seva escopeta, que continuava a terra a l'entrada, i la va fer servir per acovardir el suposat lladre. Entre els dos van aconseguir que sortís de la casa.

A partir d'aquí, el relat de l'acusat ha estat confús. Assegura que tenia "molta por" perquè va sentir l'assaltant dient "ajudeu-me", cosa que el va fer pensar que a fora hi podia haver més encaputxats esperant per assaltar la casa. Per això, diu que mentre veia marxar el suposat lladre, va dir al seu company de casa que entrés cap a dins. "Llavors, on hi havia d'haver dues cames en vaig veure quatre i vaig pensar que n'hi havia un tercer", ha exposat.

Mentre reculava cap a la porta de la casa, relata que va disparar dos trets cap enrere "sense mirar" i "sense apuntar". L'acusat ha asseverat que no sap si algun dels projectils va impactar contra la víctima però, per comprovar que no hi havia més atacants, es va situar quiet al costat de la porta, mig ajagut. "Vaig veure una ombra venint cap a mi, vaig carregar l'escopeta i vaig disparar quan estava a una distància d'un metre i mig", ha dit.

Desfer-se dels cossos

Un cop perpetrat el crim, i sempre segons la seva versió, va entrar dins la casa a buscar l'altre acusat i li va dir que tots dos estaven morts. Aleshores, van posar un plàstic dins una furgoneta i hi van col·locar els cadàvers. L'acusat diu que van començar a conduir amb la intenció de desaparèixer i nega que es dirigissin amb el vehicle cap al riu a desfer-se del cossos, tal com sostenen les acusacions. Sigui com sigui, no van arribar gaire lluny perquè la furgoneta va embarrancar.

De nou al mas, van ocultar les armes i van posar la roba que duien dins bosses per dur-les a un pou. "Jo no pensava, en aquell moment el meu cap només pensava que ens matarien, tenia por, por, por", ha detallat.

Els dos processats van estar tancats dins el mas, tot i que assegura que a fora veien passar "persones i cotxes". A quarts de cinc de la matinada, quan es van atrevir a encendre la llum, van rebre una trucada dels Mossos d'Esquadra que, un cop descobert el crim, havien estat cercant l'immoble. "Vaig demanar que demostressin que eren policies, encenent les llums dels cotxes, i quan ho van fer ens vam entregar, em vaig sentir alleujat", ha conclòs.

Fins a 48 anys de presó

El fiscal demana una pena de 15 anys de presó per al principal acusat per un delicte d'assassinat. Per a l'altre processat demana 1 any i mig per encobriment. Les tres acusacions particulars, en canvi, consideren que tots dos són "coautors" de dos delictes d'assassinat i dos de tinença il·lícita d'armes i volen que els condemnin a 48 anys de presó cadascun. Les defenses demanen l'absolució perquè sostenen que van actuar en legítima defensa o amb por insuperable.