Avança el procés de revegetació de la maresma recuperada de la Pletera a l'Estartit

Les replantacions naturals que s'hi van fer el 2016 estan donant bons resultats

La maresma recuperada de la Pletera, a l'Estartit (Baix Empordà), avança en el procés de revegetació natural. Els tècnics del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter i l'àrea de medi ambient del Torroella de Montgrí asseguren que la colonització espontània amb espècies autòctones com la salicòrnia, la salsona, els joncs o l'obione està seguint el ritme habitual en aquest tipus d'ecosistemes i que, a més, les replantacions naturals que s'hi van fer l'any passant presenten alts nivells de supervivència. Un dels punts on és més perceptible la millora és al sector sud, a la zona propera a la bassa del fra Ramon i que també és la primera on es va actuar. Per això, no es descarta aplicar mesures similars en d'altres punts aprofitant, per exemple, la retirada de la línia elèctrica soterrada. El projecte de recuperació d'aquest espai està subvencionat pel programa europeu 'Life'.
 
La capacitat de revegetació natural d'aquest espai era un dels aspectes que més interès generava entre els científics i un dels objectius clau del projecte de recuperació de la zona. Inicialment, esperaven que la simple recuperació de la cota original de la maresma i la retirada de materials acumulats per fer l'antiga urbanització seria suficient perquè la vegetació adaptada a les altres concentracions de sal, tornés a ocupar l'espai. Malgrat això, no se sabia quin capacitat tindria per fer-ho de manera natural i si caldria reforçar el procés amb plantacions de llavors o planter. El seguiment que s'està fent a la maresma confirma, segons els tècnics, els "millors pronòstics" i conclou que "l'espai es troba en ple procés de colonització per la vegetació autòctona, principalment salicòrnia, salsola, joncs i obione".

Precisament, els siliconars són un dels 198 hàbitats d’interès comunitari definits per la Unió Europea. La llei els defineix com a hàbitats que es troben amenaçats de desaparició o en regressió, o bé que són representatius d’almenys d’una de les set regions biogeogràfiques en les quals es troba dividida la UE. A Catalunya, hi ha 94 hàbitats d'aquest tipus i a la Platera se n'hi concentren vuit d'ells.