El Teatre Municipal de Girona va acollir ahir la inauguració del Festival Temporada Alta amb la interpretació de "Nit de Reis" (Twelfth Night) de William Shakespeare a càrrec de la companyia Cheek by Jowl. Entre els presents hi havia força afluència de públic rus, confiats en que podrien veure un gran espectacle en la seva llengua materna. I no en van marxar decebuts, com tampoc la resta d'assistents.
L'obra d'ahir -i que avui es pot tornar a veure amb un segon passi a les sis de la tarda-, és una de les tres peces de dramatúrgia on Shakespeare juga amb la identitat sexual dels protagonistes (Al Vostre Gust i El Mercader de Venècia en són les altres dues). La dificultat que suposa pels actors interpretar a una dona, de la mateixa manera que ja es feia en les representacions del segle XVI on tots els homes cobrien el paper del gènere femení, aquí es veu doblement rebuscat quan un mascle que fa de dona s'ha de fer passar per home.
Podria ser un dels primers exemples de "homosexualitat encoberta" damunt dels escenaris, un transvestisme mental que obliga a l'actor a treure el millor de sí mateix. La posada en escena, molt senzilla i sense atrezzo, ajuda a centrar-se en l'execució dels actors; potent, elaborada i enèrgica. No només això, l'adaptació del text gaudeix d'una musicalitat extraordinària, fet que no la diferencia de l'anglès pel que fa a efectivitat ni ritme.
Els subtítols, ubicats massa enlaire, dificulten seguir l'obra amb comoditat. Hauria set més adient situar-los a mitja alçada als laterals de l'escenari en comptes del centre, penjant de la tramoia. Un consell és oblidar-se d'ells en els moments que canten alguna cançó o que l'escenari està ple d'actors. La posada en escena i el nivell interpretatiu és tant elevat que paga la pena perdre el fil de la narració, encara que sigui per uns segons.
Malgrat "Nit de Reis" és considerada una comèdia també reflexa la cruesa de l'amor no correspost. Els embolics que aquest genera i el malestar que creix a dins d'hom ignorat o incomprès en la seva follia d'enamorament.
Aquesta adaptació de Declan Donnellan és una bona opció per passar dues hores i mitja gaudint. A cos de rei.
