Marc Estarriola.- L'Ajuntament de Roses està encapçalat per Josep Maria Martínez Chinchilla, nou alcalde del municipi des del juny del 2023, quan va accedir al càrrec gràcies a un pacte de govern entre el PSC-CP, Junts per Roses i Gent del Poble, després de les eleccions municipals. Abans de la política, va destacar com a empresari del sector immobiliari.
En l’actualitat de Roses, un dels debats més recents és el nou concurs de les llicències del mercat de la roba. Quins són els objectius del govern i com es garanteix la continuïtat de les famílies que hi treballen?
Aquest és un tema conegut, tothom sap que les llicències tenien data de caducitat. L’objectiu principal és cercar la qualitat del mercat. Quan parles de qualitat, també has de pensar que potser cal reduir parades, perquè n’hi ha moltes de repetides.
També volem qualitat en el disseny del mercat i establir uns criteris d’estandardització. És veritat que hi ha famílies que han passat les parades de generació en generació, però també és veritat que aquestes parades s’han anat transmetent entre particulars, fins i tot fora de la mateixa família.
No és reduir per reduir: hi ha un estudi previ d’una consultoria externa que marca la pauta. El concurs va per puntuació, amb diferents ítems. No podem prioritzar empadronats perquè legalment no es pot fer, però sí que es tenen en compte criteris com reduir la carbonització. Hi ha un ítem que valora les generacions familiars, això suma punts.
L’oposició defensava una renovació directa de les llicències. Per què el govern ho descarta?
Una renovació directa simplifica les coses, però no projecta futur. Quinze anys és tirar la pilota endavant. Això ha acabat sent un poti-poti, amb articles de segona mà i productes que no compleixen la normativa. Hi ha gent que es pensava que tenia la parada en propietat, però no és així.
També és injust deixar fora persones o famílies que voldrien optar-hi. Si renoves quinze anys més, continua sent un 'coto privat'. És una decisió valenta de govern, tard o d’hora s’havia de fer. Al final es demostrarà que el concepte de qualitat pel mercat és un pas endavant.
El pressupost 2026 arriba als 48,4 milions d’euros i situa el Pla de Barris com a eix central. Quin model de ciutat dibuixa aquest pressupost?
El pressupost per si mateix no demostra res. Les inversions són molt escasses perquè la despesa corrent puja i els ingressos es mantenen. Si no apugem impostos, cada vegada tindrem menys capacitat d’inversió. On realment projectem ciutat és amb els romanents, quan fem les modificacions de crèdit.
Aquí és on es veu què pretén el govern. El Pla de Barris és una eina nova que ens permet ordenar projectes grans: l’arxiu, la biblioteca, el centre cívic, aparcaments soterrats, el mercat, urbanitzacions com Santa Margarida. Ens agafa molt territori i ens ordena actuacions que abans eren puntuals.
Alguns projectes anunciats en mandats anteriors no s’han executat. Quines garanties hi ha que ara sí es faran?
L’administració és molt lenta. És una realitat que m’ha superat. El meu mandat acaba el 17 de juny, segons el pacte de govern. Tenim un any i mig perquè alguns projectes com a mínim quedin en fase inicial d’aprovació.
L’habitatge assequible n’és un exemple clar: portem tres anys de gestió perquè un terreny sigui solar. Ara aquest solar quedarà inscrit i a partir d’aquí podrem parlar de construcció. Garanties no n’hi ha. És anar fent pas rere pas, però la ciutadania ha de saber que tenim projectes de ciutat.
La seguretat és una de les principals preocupacions. Com valora l’organització de l’àrea i les noves eines com els drons?
Hem fet una aposta valenta i hem dividit l’àrea en seguretat ciutadana i protecció civil. La dana ens va demostrar que la prevenció és clau. No podem créixer en nombre d’agents per les lleis estatals, així que hem de buscar fórmules imaginatives.
La creació de la nova àrea ens ha permès incorporar cinc agents. Els drons seran una eina molt eficient en un municipi tan dispers. Aquest 2026 tindrem una unitat de drons, una unitat canina, radars d’entrada i sortida i un nou projecte de càmeres. Tot plegat dona un impuls important a la seguretat.
El top manta continua sent un problema estructural. Les mesures aplicades han donat resultat? Es repetiran?
Per primera vegada a la història de Roses, tots els cossos policials treballen coordinats. Això abans no passava. El mes d’agost de 2025, una jutgessa va autoritzar entrar als habitatges després d’una investigació conjunta. Això és un punt d’inflexió.
L’operatiu del 25 d’agost va comptar amb 250 efectius i va ser molt eficient. Veníem de 286 mantes el 2024 i vam acabar el 2025 amb 226. Hem trencat l’espai que tenien, els hi hem entrat als pisos i no han pogut repostar material. Sense violència, de manera estratègica, l’objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys.
El 2026 és clau pel parc eòlic marí Tramuntana entre d'altres projectes. Quina és la posició de l’Ajuntament?
La posició inicial era dir que no. Tots els partits ho vam dir quan estàvem a l’oposició. Ara defensem el PLEMCAT com a prova pilot. Creiem que és el laboratori que ens ha de donar informació real i científica.
La pregunta no és quina afectació tindrà, sinó si aquesta afectació és reversible o no. Amb els resultats del PLEMCAT decidirem si el parc es pot tirar endavant o no. Dins del govern hi ha posicions diferents i hi ha llibertat de vot.
Finalment, el PSC l’ha proposat com a candidat el 2027. Té intenció de repetir?
Estic en una fase de reflexió. El meu objectiu immediat és acabar el mandat com a alcalde. Tindré 67 anys al final de la legislatura i també ho he de valorar a nivell personal i familiar.
S’ha de veure qui hi ha al darrere i quin serà el context polític. Mantinc la mateixa il·lusió per treballar pel municipi, però encara no sé si ho faré en primera o segona línia. Avui aquesta decisió encara no la tinc presa.
